Exploradors del futur

El futur, allò que ens espera quan tombem la cantonada del temps, ha estat, és i molt probablement serà una de les grans preocupacions de la humanitat. I ara, en una època en què els avenços tecnològics se succeeixen a una velocitat de vertigen que quasi fa impossible assimilar-los i reconeixe'ls, aquesta preocupació s'accentua i es multiplica.

En aquest context de moviment i d'incertesa, el periodista científic Juan Scaliter acaba de publicar a l'editorial Debate "Exploradores del futuro. Cómo la ciencia del mañana traspasará las barreras de lo que imaginamos hoy", un títol i un subtítol prou gràfics.

Tot i que fa relativament poc temps, ja ens costaria molt tornar a visualitzar un món sense telèfons mòbils, sense connexions a internet ni xarxes socials actives a totes hores, i fins i tot hi ha canalla que no ha vist mai aquest univers analògic al cent per cent. Així les coses, la ciència, encara que no sempre tingui una aplicació directa i òbvia en la vida quotidiana, es belluga encara a més velocitat, i això fa que els especialistes puguin fer càbales que a ulls profans podrien ser valorades com a autèntica ciència-ficció.

Scaliter apunta, per arrencar, 15 innovacions que han revolucionat els món científic al llarg dels últims anys. Són temes com la producció de grafé, un compost químic entre el carbó i el diamant; trasplantaments de teixits creats per mitjà d'enginyeria genètica; comença a funcionar l'LHC, un creador d'antimatèria; es produeix un embrió humà amb material genètic de tres persones diferents; s'elabora el primer mapa del cervell humà amb més de cent milions de punts, o es confirma que el meteorit Murchison que va xocar amb la Terra fa 40 anys tenia compostos orgànics, és a dir, signes de vida exterior.

Astronomia, neurociència o la nova economia es converteixen en matèria d'estudi que el periodista explora, donant veu a científics i a investigadors, per anar traçant un mapa aproximat de les perspectives que ens esperen.