Extraescolars: quan són massa i quan ajuden al desenvolupament infantil?
Dilluns anglès, dimarts futbol, dimecres escacs, dijous escalar... Les activitats extraescolars formen part de la rutina de la majoria de les criatures, però cada vegada més famílies es plantegen si l'agenda s'està omplint massa. I es pregunten: són un impuls per al desenvolupament o un excés que estressa?
A Catalunya, el 83% dels nens de 6 a 15 anys fan com a mínim una extraescolar i hi dediquen unes 5 hores setmanals. Les activitats que lideren aquest rànquing són l'esport (58%), seguit dels idiomes (33%) i les activitats artístiques (25%), tot i que molts infants combinen més d'una opció.
Les xifres, però, no expliquen per si soles si aquesta càrrega és massa o adequada. La diferència, destaquen les expertes que debaten sobre el tema a "La solució", no és tant quantitativa com qualitativa.
L'auge de les extraescolars de migdia
L'alerta no és només per la quantitat, sinó per com es viuen: hi ha setmanes que, entre entrenaments, idiomes i altres extraescolars, el temps d'esbarjo queda expulsat de l'agenda.
Ho apunta la periodista Núria Casas, que parla del fenomen de les extraescolars al migdia. Cada cop, més escoles ofereixen activitats extraescolars en aquesta franja i és funcional per logística familiar, però té un cost per als infants: el pati.
Maria Victòria Gómez, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, es mostra en contra d'abusar d'aquestes activitats i recorda que aquesta hora de joc lliure és fonamental per al desenvolupament social de l'infant.
Omplir el migdia amb activitats extraescolars pot afectar la socialització i el sentiment de pertinença a un grup.
Gómez subratlla que l'oci lliure també és aprenentatge, ja que els nens assimilen maneres de gestionar conflictes, cooperar i desenvolupar la creativitat.
La psicòloga Abi Sisquella en veu els efectes directes a la seva consulta: nens que dediquen tres dels cinc patis setmanals a fer violí, anglès o qualsevol altra activitat no lectiva. "Els meus pacients necessiten el pati com l'aire que respiren", apunta.
Quan les extraescolars sumen (i quan resten)
Hi ha disciplines amb bones finestres d'inici, com els idiomes o la música, que són interessants d'incorporar d'hora perquè la plasticitat neuronal dels infants facilita l'aprenentatge.
"En edats de 3-4 anys són com esponges i és la millor edat per iniciar-se en un idioma", afirma la presidenta del COPEC. Ara bé, començar aviat no vol dir exigir massa.
A l'hora d'escollir una extraescolar no només s'ha de tenir present si afavorirà el desenvolupament de les capacitats de la criatura, sinó també si respon als seus interessos. "Si el nen hi va motivat i s'ho passa bé, és un espai de creixement", explica Gómez.
El problema apareix quan es converteix en una obligació que no deixa espai per respirar. Hi ha alguns senyals d'alarma, si la criatura...
- arriba tard
- va amb l'adrenalina alta
- no té marge per berenar amb calma, poder prendre una dutxa tranquil·la, fer els deures o anar a dormir d'hora
Són indicatius que el volum o l'horari de les extraescolars no és saludable.
Esports, idiomes..., qui decideix?
L'anglès és una de les extraescolars més habituals, però n'hi ha prou amb una acadèmia? Maria Victòria Gómez adverteix que si el nen hi va forçat i no hi ha immersió real en l'idioma --ús a casa, continguts en versió original, context--, l'aprenentatge queda coix. "És com posar un pegat."
L'esport és essencial per al desenvolupament físic i emocional i, com a pares, pot confondre's el que ha de ser salut i diversió amb una pressió competitiva poc sana. La pressió des de la grada, els retrets postpartit o convertir cada jugada en una anàlisi tècnica poden generar angoixa i afavorir l'abandonament.
Sovint els adults fan de corretja de transmissió de les seves pròpies mancances, projeccions o impossibilitats. Sisquella alerta que els pares no haurien d'imposar activitats com a projecció dels seus somnis no realitzats.
Per aquest motiu, Gómez recomana observar la reacció del nen abans de forçar la persistència en una extraescolar: si hi ha estrès o rebuig, millor replantejar-la. De vegades, les extraescolars responen a la voluntat de "no quedar enrere", però la pressió pot generar l'efecte contrari.
Bolquem en els infants tot allò que ens hauria agradat ser, fer i provar.
Les intencions acostumen a ser bones, però es corre el risc d'omplir el temps infantil amb una mirada massa projectada al futur. "La millor extraescolar és estar amb un adult que ens estimuli i ens doni un entorn segur", subratlla la psicòloga.
"Es bo que els nanos s'avorreixin"
Enmig d'agendes plenes, les expertes reivindiquen el valor educatiu del temps lliure. El joc espontani, sense adults dirigint ni amb cap objectiu productiu, és fonamental per al desenvolupament social i emocional de l'infant.
Quan un infant s'avorreix i no té pantalles, comença a ser creatiu.
En aquest sentit, Gómez recorda que omplir totes les tardes pot limitar espais clau d'autonomia i socialització: "No hem d'omplir els nens d'extraescolars." I afegeix que, durant la primària, és clau fomentar hàbits d'organització i recursos emocionals per afrontar l'èxit o el fracàs.
Des de la pedagogia, afegeix una idea incòmoda però necessària: l'avorriment no és un fracàs, és una oportunitat. Quan un nen no té l'agenda marcada, inventa. És en aquest buit aparent on neixen moltes habilitats socials.
