Falten residències de gent gran: més de 18.000 persones esperen plaça
A Catalunya hi ha 18.787 persones en llista d'espera per a una plaça en una residència de gent gran. I la situació anirà empitjorant cada any, per l'envelliment de la població. Sobretot quan la generació del baby-boom --els nascuts entre el 1960 i el 1975, que ara tenen entre 50 i 65 anys-- arribi a la tercera edat.
En 10 anys, faran falta 80.000 places residencials i 26.000 professionals més, segons denuncia l'ACRA, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. I el percentatge de població major de 80 anys passarà del gairebé 6% actual al 7,11% el 2035 i al 10,05%, pràcticament el doble, el 2050.
Falten serveis i professionals
"Fa falta més finançament, més cobertura, més professionals i més ben pagats", ha dit la presidenta de l'ACRA, Cinta Pasqual, en una entrevista al 3Catinfo. I també més sanitaris, explica: "La integració social i sanitària té un joc molt important per fer més i millor."
Un exemple seria el personal d'infermeria, per a qui les condicions laborals són poc atractives pel dèficit de finançament, que es reflecteix en el seu sou. Els dels professionals de l'ACRA --que també són treballadors públics perquè hi ha acords, explica Cinta Pasqual-- cobren entre un 17 i un 18% menys que els que treballen en centres de la Generalitat.
El conveni de l'àrea de Drets Socials i el de Salut són diferents, explica l'entitat, i això fa que hi hagi competència entre professionals, per als quals és menys atractiu treballar a les residències que als centres sanitaris.
L'associació demana un "pacte de país" que inclogui, entre altres mesures, millorar el salari dels treballadors. I reconeix que tenen "el conveni col·lectiu que menys cobra, tot i que cuida la gent que més ens estimem, els nostres pares i avis". Per això reclamen "una aportació pública més alta per tenir convenis suficients".
L'entitat també demana agilitzar l'homologació de títols estrangers, sobretot d'infermeria i auxiliars, i revisar l'atenció que han de donar els Centres d'Atenció Primària a les residències, que no s'està materialitzant davant el col·lapse que ja pateixen aquests centres.
Ampliar l'atenció domiciliària
Cinta Pasqual també demana ampliar el nombre de serveis d'atenció a les persones grans i dependents i crear les condicions perquè es puguin quedar a casa tant com vulguin.
"Fan falta plataformes de serveis on la gent pugui accedir independentment del grau de dependència. Ara a una residència només s'hi pot accedir amb grau 2 i 3; a un centre de dia i als habitatges tutelats, amb grau 1, i a l'atenció domiciliària, amb tots els graus. Hauríem de poder generar estructures proveïdores de serveis amb tots els que té el sistema", explica.
I ampliar també els serveis d'atenció domiciliària, els temps de visita i "la tecnologia al voltant del domicili". Això vol dir "més atenció domiciliària no només de metges i infermeres, sinó també de treballadors socials, per posar-nos al llit, una bona higiene o per menjar i crear tecnologia".
"Una de les coses més importants és que la gent pugui triar on vol estar, sigui en una residència o a casa", diu Cinta Pasqual, sense que això depengui de tenir una bona xarxa familiar.
275 dies en llista d'espera
Espanya dedica el 0,9% del PIB a finançar els serveis d'atenció a la dependència, una de les pitjors dades de la UE, que també està per sota de la mitjana de l'OCDE -- que és de l'1,79%--, segons un estudi sobre la situació de la dependència a Espanya fet públic aquest dimecres.
L'ACRA demana arribar almenys al 2% i avisa que el dèficit de finançament comporta menor cobertura de les necessitats de les persones i llargues llistes d'espera.
A Catalunya hi ha 38.002 persones amb algun grau de dependència en llistes d'espera per a un Pla Individualitzat d'Atenció (PIA), la més alta de l'Estat. El temps mitjà d'espera és de 275 dies d'ençà que es fa la sol·licitud fins a la resolució de la prestació.
"El percentatge en el limbe de la dependència és del 13,87%", denuncia l'entitat a l'estudi, que avisa del perill de col·lapse de l'estat de benestar.
"Fer-se gran és una bona notícia i si és amb qualitat, encara més", diu Cinta Pasqual. "Però no sempre és així. L'envelliment de la població és cada vegada més gran i això genera més dependència, que té un cost econòmic i sentimental". Per això, conclou, cal buscar "millors serveis que ens facin sentir més còmodes".
Per què sobren places als centres de dia?
La presidenta de l'ACRA creu que els centres de dia són una molt bona opció que també s'ha de fomentar, perquè permeten seguir vivint a casa però estar acompanyat tot el dia. Però que cal una bona estructura de suport.
"No tenen plena ocupació perquè la gent, quan prova una semiinstitucionalització, de seguida demana plaça en una residència", diu.
Actualment, hi ha 63.213 places residencials a Catalunya i 20.177 places diürnes. Per a majors de 80 anys hi ha 12,9 places per cada 100 persones d'aquesta edat, per sota de la mitjana europea, que és de 16,3 places.
El servei d'atenció domiciliària atén 67.316 persones, amb un índex de cobertura del 4,3% dels majors de 65 anys, davant el 10,1% d'estàndard europeu. I la cobertura és baixa, 13 hores al mes de mitjana.
Un envelliment del 2,48% anual
Catalunya gestiona 411.495 sol·licituds d'ajuts demanats al SAAD (Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència), el 18% de les de tot l'Estat, que corresponen a 242.430 beneficiaris catalans. El 27,8% de les prestacions són serveis i el 72,2% són econòmiques.
El finançament del SAAD es reparteix entre els governs autonòmics --que en paguen més del 70%-- i l'Estat. El 2023, la Generalitat va finançar el 77% d'aquesta despesa.
El 73,82% de les places residencials són de finançament públic, places públiques o amb un sistema de concertació (el 2024).
Una residència privada té un cost mitjà de 2.300 euros mensuals i una de concertada, de 2.230,54 euros. Els serveis d'atenció domiciliària costen 22 euros l'hora i la teleassistència té un preu mitjà de 126 euros anuals, segons dades del 2023 aportades per l'ACRA.
L'informe d'ACRA avisa que el creixement anual de persones grans es doblarà els pròxims anys a Espanya, amb un increment anual del 2,48% a mesura que la generació baby-boom vagi superant els 65 anys. Catalunya és, juntament amb Andalusia, Madrid i el País Valencià, on hi ha més gent gran en xifres absolutes, per la densitat de població.
