Fatou Diatta, àlies Sister Fa: com acabar amb la mutilació genital femenina al Senegal a través de la paraula

"Un clítoris té 8.000 terminacions nervioses. El penis en té 6.000. En un dit n'hi tenim 3.000. I oi que si us talleu un dit us fa mal? Us podeu imagineu, doncs, el dolor que produeix que et tallin el clítoris? A vegades es fa sense anestèsia. I moren nenes".

Parla Fatou Diatta, àlies Sister Fa, i la cinquantena de nens i adolescents que omplen l'aula se l'escolten bocabadats. La sessió té lloc en una escola d'Affiniam, a Casamance, una regió del sud del Senegal. La Fatou no és professora, però avui, amb la seva organització, ha vingut a impartir una lliçó sobre la mutilació genital femenina (MGF), l'ablació. L'objectiu: convèncer aquests adolescents que no perpetuïn aquesta pràctica, encara molt estesa a la regió.

Els explica que hi ha tres tipus d'MGF. El primer és l'extirpació d'una part del clítoris. El segon consisteix en l'escissió parcial o total del clítoris i també dels llavis menors. "En el tipus 3, es talla parcialment o totalment el clítoris, es tallen els llavis menors i s'intenta que l'orifici vaginal quedi petit. L'obertura vaginal queda cosida", remata, mentre els alumnes miren un full que els han repartit on es veuen dibuixos de cadascuna de les variants. Hi ha una quarta categoria que inclou qualsevol altre procediment lesiu pels genitals femenins amb finalitats no mèdiques, com la punció, la perforació, la incisió o el raspat.

L'ablació està prohibida al Senegal des del 1999, però la norma, que la castiga amb anys de presó, no ha anat mai acompanyada d'un treball de prevenció i conscienciació sobre les raons per les quals aquesta pràctica és lesiva. Així, en regions com Casamance el pes de la tradició va prevaldre i l'MGF es va continuar fent en la clandestinitat, cosa que encara posava més en risc les petites. Si l'estadística oficial del país diu que un 24% de les nenes i les dones han patit l'ablació, la realitat és que en algunes zones del sud, com la seva, n'han estat víctimes fins a nou de cada deu.

La Fatou es va imposar la missió d'omplir aquest buit de la llei i ser ella qui canviés la mentalitat de la societat a la seva regió originària. No a través del càstig, sinó de la paraula. És apassionada i es dirigeix als nens amb contundència, fins i tot amb duresa. No edulcora la realitat. Però a la vegada els convida a expressar-se, els escolta. I no els jutja ni els renya quan repeteixen les falsedats o els prejudicis sobre l'ablació que han sentit a casa, entre els grans. Genera un espai segur, de confiança.

Em miro les nenes a qui la Fatou es dirigeix i em pregunto si alguna està descobrint en aquesta xerrada que ha estat víctima de l'ablació. És el que li va passar a la Fatou, ja d'adolescent, durant una classe de biologia a secundària. Quan va veure el dibuix de com havien de ser els genitals de la dona, no s'hi va reconèixer. De seguida va córrer cap a casa, va agafar un tros de mirallet i va descobrir el que li havien fet al seu cos.

I llavors va lligar caps. Va entendre què havia passat més de deu anys enrere, un dia que la seva mare i la seva tieta la van portar a visitar una suposada parenta. Però el que la Fatou es va trobar va ser una pel·lícula de terror. "Em van agafar molt fort i la dona es va situar davant meu. No veia què feia, però era molt dolorós. La meva mare em deia que no cridés, que feia quedar malament la família", recorda. D'aquella experiència en conservava el trauma i un dubte irresolt: havia fet res malament sense ser-ne conscient perquè la castiguessin d'aquella manera?

Com la Fatou, actualment més de 200 milions de nenes i dones al món han estat víctimes de la mutilació genital femenina. Es practica sobretot en una trentena de països a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia. Han de conviure amb nombroses conseqüències per a la seva salut sexual i reproductiva: dolors, infeccions, úlceres, quists, problemes sexuals, complicacions durant el part o trastorns psicològics.

Actualment més de 200 milions de nenes i dones al món han estat víctimes de la mutilació genital femenina. Es practica sobretot en una trentena de països a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia.

Als estudiants a qui la Fatou acompanya també els hi fa un encàrrec. Els demana que adoptin una de les nenes acabades de néixer al seu poble i que s'assegurin que la petita no es perd cap de les vacunes que li toquen. D'aquesta manera, garanteix indirectament que no se li practiqui la mutilació. Quan el metge vacuna la nena, també li revisa els ulls, la boca, les orelles i els genitals. La mare sap que si li ha fet l'ablació a la filla, el metge ho detectarà. Des del 2019, no es té registre de noves nenes mutilades entre les criatures apadrinades.

És una pota clau pel canvi, ja que garanteix un futur millor. Però la Fatou és molt conscient que cal treballar també el present. I per això cal convèncer, a més, els líders religiosos i les dones que encara practiquen l'escissió. Ara l'activista n'és capaç, l'escolten. Però no sempre ha estat així. I, malgrat tot, de tant en tant li toca afrontar moments que evidencien que aquesta tradició mal entesa encara està molt arrelada. En una de les trobades de conscienciació que fa amb el col·lectiu femení a les comunitats, algunes dones defensen la pràctica amb l'argument que, per exemple, si extirpen el clítoris de les nenes quan són ben petites els torna a créixer i que, per tant, la solució és practicar l'ablació abans que es facin grans.

La Fatou va néixer a Dakar i ja d'adolescent se'n va anar a viure a Casamance. Allà va descobrir una vida més dura que a la capital, sobretot per les dones. Desconcertada i perduda, va buscar una via per expressar-se i la va trobar en la música hip-hop. Va assumir el nom artístic de Sister Fa i va triomfar dins el país, amb lletres que reivindicaven els drets de les dones. En ple creixement de la seva carrera, va conèixer un jove austríac, es van enamorar, es van casar i van anar a viure a Berlín. Allà es va adonar que el trauma viscut de petita encara el tenia molt present. "No em sentia completa com a dona. I vaig decidir que no ho havia de continuar amagant. Que ho havia d'explicar a la gent del meu entorn i a l'home amb qui m'havia casat, que no sabia què m'havien fet. Vaig començar a compondre una cançó sobre l'ablació i vaig descobrir que no ho havia superat psicològicament, que encara tenia seqüeles de la meva experiència".

"No em sentia completa com a dona. I vaig decidir que no ho havia de continuar amagant. Que ho havia d'explicar a la gent del meu entorn i a l'home amb qui m'havia casat, que no sabia què m'havien fet."  Fatou Diatta

Va ser un procés d'anys. En un moment determinat es va adonar que amb la música no n'hi havia prou per posar fi a aquesta pràctica, que això només es podia aconseguir des del terreny. Va agafar les maletes i va tornar al Senegal. Però la rebuda no va ser especialment càlida a Casamance. "Em veien com una enemiga, com una persona contrària a la seva tradició, com una dona negra amb aires de blanca que havia vingut d'Europa a dir-los com s‘havien de comportar". De fons, aquesta animadversió inicial s'explica també per motius més mundans. Les dones que practiquen l'ablació són líders i com a tals tenen privilegis dins les comunitats. La fi de l'ablació significaria per a elles la pèrdua d'estatus i de beneficis. Però la Fatou sap que el canvi serà molt més difícil i lent si no té la seva complicitat. Per això els ha llançat una proposta. Per què no intenten preservar les tradicions a través de ritus simbòlics que no impliquin danys per a les nenes? I que permetin a les dones talladores mantenir l'estatus. En reunions periòdiques i grups de treball, les dones de diversos pobles de Casamance ideen quins podrien ser aquests ritus. La Fatou, amb paciència, respecte i fermesa, ha deixat de ser l'enemiga.

Les dones que practiquen l'ablació són líders i com a tals tenen privilegis dins les comunitats. La fi de l'ablació significaria per a elles la pèrdua d'estatus i de beneficis. Però la Fatou sap que el canvi serà molt més difícil i lent si no té la seva complicitat

Fins i tot els homes se l'escolten quan els intenta convèncer que la religió no té res a veure amb l'ablació. La fe predominant a la regió és la musulmana, i sovint s'ha vinculat l'MGF a l'islam. En realitat no s'esmenta a l'Alcorà i aquesta relació és moderna i està circumscrita a uns pocs països. De fet, també entre comunitats cristianes, animistes o jueves s'ha practicat aquest tipus de mutilació.

És un problema que també afecta els països europeus. Segons la Xarxa Europea End FGM, hi ha unes 600.000 nenes i dones a Europa que pateixen les conseqüències de la mutilació genital femenina. A més, n'hi hauria unes 190.000 més, distribuïdes entre 17 països, en risc de patir-la. A l'estat espanyol, en serien unes 3.500, segons dades del Ministeri d'Igualtat del 2020. Sovint el risc és que els hi facin quan van de vacances als països d'origen dels seus pares. Fins i tot comença a passar que dones talladores viatgen a Europa per fer ablacions a domicili per a diverses famílies, denuncia la Fatou. És més econòmic, ja que els interessats comparteixen despeses. I més discret.

Comença a passar que dones talladores viatgen a Europa per fer ablacions a domicili per a diverses famílies

La Sister Fa està convençuda que la fi de la mutilació genital femenina és molt a prop. Cada cop la gent se l'escolta més. Com quan des de dalt d'un escenari entonava la cançó "Excision".

Koto Dieme
Obre les portes, el djiwalo [el bosc sagrat] és lluny
Ina woye [mare]
Les percussions d'Abdou Sané han ressonat
Les futures iniciades seran protegides

La canta de nou, gairebé dues dècades després, en un petit estudi de Ziguinchor, a Casamance. Aquest fragment, ens explica, prové d'una invocació. Demana als esperits que protegeixin les nenes que han patit la mutilació. La va aprendre a la cerimònia d'ablació. No li agrada gaire cantar-la, perquè li remou de nou el trauma. De fet, estava prohibit entonar-la en públic perquè era tabú. Ella ho va fer. Ha trencat moltes barreres i prejudicis. Amb l'objectiu que en un futur no gaire llunyà cap nena hagi d'invocar els esperits perquè la protegeixin, perquè la mateixa societat la cuidarà.