"Fe a la xarxa": missioners digitals al rescat de l'Església catòlica
Els joves catalans d'avui en dia són els menys creients de la història. Quan se'ls demana opinió, la majoria d'aquests joves es declaren ateus i agnòstics i són majoria. Encara que la societat catalana és més secularitzada que mai, els joves que creuen practiquen la seva fe de manera més intensa.
Aquestes dades es desprenen de l'Informe de la Religiositat de la Joventut Catalana, que constata que com més jove s'és menys es creu i alhora dibuixa un nou paisatge religiós molt més divers. L'informe detecta un augment de l'islam, la religió pròpia d'un 10% dels joves catalans, i del cristianisme evangèlic, que ja suma més del 5% d'aquest grup de població, juntament amb les noves formes d'espiritualitat d'origen oriental o basades en el contacte amb la natura.
En aquest nou paisatge religiós, el catolicisme tradicional, que ha perdut bona part de la seva influència, conviu amb un augment de la intensitat i la pràctica d'alguns joves catòlics que estan apareixent amb força a les xarxes socials.
Grups d'Instagram, reels de joves influenciadors convertits al catolicisme i concerts multitudinaris de pop catòlic miren de recuperar fidels i tornar a omplir unes esglésies que s'han anat buidant a mesura que traspassaven els creients de més edat.
Ara mateix, qualsevol jove catòlic pot crear contingut sobre la seva fe i autoanomenar-se missioner digital. Però qui té cura del contingut que publica? Com es posiciona l'Església catòlica davant d'aquest nou fenomen i dels nous influenciadors catòlics? El reportatge "Fe a la xarxa" del "30 minuts", busca la resposta a totes aquestes preguntes.
Com veu l'Església els influencers catòlics?
El panorama de la comunicació ha canviat radicalment amb la irrupció de la tecnologia digital i l'expansió de les xarxes socials. Davant d'aquesta nova realitat, institucions tradicionals com l'Església catòlica han perdut força i autoritat davant dels creients més joves, que es relacionen entre ells en pla d'igualtat i sense intermediaris, de manera més directa. Si bé aquest fenomen és vist per les autoritats eclesiàstiques com una oportunitat per guanyar pes entre la població jove, també els suposa un repte majúscul.
Un estudi elaborat per l'Observatori Blanquerna de Comunicació i Religió amb el suport del Vaticà concloïa que el 40% de les persones d'arreu del món, enquestades per a aquest treball, tenien la mateixa confiança en el contingut d'un missioner digital que en el sermó d'un mossèn, la prèdica d'una monja o l'homilia d'un bisbe o d'un cardenal.
L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas recorda que en una trobada d'influencers catòlics que hi va haver a Roma, "el papa va parlar del lligam amb la comunitat i el lligam eclesial, i va dir que si l'influencer catòlic és autèntic, no parla en nom propi. I en el seu discurs el papa també va parlar de la dimensió social, de l'humanisme cristià i de com tot això va configurant el que ha de ser un veritable influencer catòlic."
Les xarxes són una gran oportunitat per fer una primera evangelització. Però no n'hi ha prou. Cal la trobada amb la comunitat, l'acompanyament.
L'estudi de Blanquerna posa de manifest que l'acció a les xarxes d'aquests nous missioners catòlics podrien generar polarització, alienació social i desarrelament de la vida comunitària. I la immensa majoria de les persones enquestades consideraven que els influenciadors "poden desorientar el públic respecte de l'Evangeli".
Alba Sabaté, professora de Periodisme de la Universitat Ramon Llull i una de les investigadores que van participar en aquest estudi, parla de les línies vermelles que els influenciadors catòlics no haurien de traspassar mai.
"Aquesta línia vermella es troba en la intenció. Mentre la intenció sigui donar coneixement, formació, acompanyament i guia a persones interessades en l'Evangeli, aquests grups poden ser de procedències molt diverses i tenen una mateixa intenció", argumenta Sabaté. "Quan creuem la línia vermella volent que aquesta intenció tingui un impacte més enllà de l'espiritual, que sigui polític, que sigui fins i tot amb beneficis econòmics, llavors aquest contingut ja no es podria legitimar com a contingut de missioner digital o d'influencer catòlic."
De promocionar discoteques a promoure la fe cristiana
Fa set anys, quan en tenia 19, Quique Mira va viure una conversió religiosa. Una de les primeres decisions que va prendre va ser tancar el compte d'Instagram que dedicava a la promoció de discoteques i on donava a conèixer la seva vida festera i consumista i obrir-ne un altre per parlar de la seva nova vida de fe cristiana.
No només els sacerdots tenen la missió d'anunciar l'Evangeli, els joves, també.
I el Quique afegeix, en defensa de les xarxes socials, que "el que és un faristol d'una parròquia és avui Instagram. I a Instagram també necessitem joves que visquin això, i que ho comparteixin."
Quique Mira té 187.000 seguidors que se sumen als 66.000 que té Maria Lorenzo, la seva parella.
Plegats difonen un missatge de la vida que duen amb Crist al centre. Però el més important que han fet és la creació d'Aute, una fundació que té com a objectiu connectar joves com ells amb l'Església.
Des d'Aute van dissenyar WayUpp, una aplicació similar a la d'Airbnb que permet localitzar parròquies i recessos on viure la fe. Quan ho van donar a conèixer els van sortir dos donants anònims i amb aquesta inversió va néixer Aute Studio: una agència de màrqueting especialitzada en contingut catòlic.
La relació entre religió i ideologia, també a les xarxes
"Una religió, igual que una ideologia, no valen per si mateixes, no valen pel seu discurs teològic, valen per a l'ús que se'n fa", diu l'antropòleg Manuel Delgado. I continua explicant que "si tenim un auge de l'extrema dreta a l'estat espanyol és molt previsible que aquesta extrema dreta recuperi el discurs del nacionalcatolicisme franquista, que és el que estan fent els sectors més reaccionaris de la dreta i els sectors més reaccionaris de l'Església. Per què? Perquè la ideologia política i la religió no estan separades.
Delgado posa el contrapunt: "També pots trobar-te que sectors progressistes de l'Església poden mantenir viva la flama de la teologia de l'alliberament. Hi ha influencers que estan en aquest registre."
La monja sor Lucía Caram té 133.000 seguidors a Instagram, però no es considera una missionera digital ni una influencer catòlica. La seva presència a les xarxes té més a veure amb donar a conèixer les campanyes d'ajuda humanitària destinada a la població d'Ucraïna.
Per a Caram, les xarxes han de servir per connectar persones que combreguin amb el compromís social de l'Església de base i amb el treball a prop de les comunitats i no amb les grans concentracions d'un dia, com les que fan les esglésies pentecostals.
Crec que les dretes i les ideologies, també les eclesials, estan molt ben organitzades i saben utilitzar molt bé les xarxes socials i tenen molta pasta.
Segons Caram, "estem assumint el llenguatge dels telepredicadors americans que omplen estadis i que, quan ja tenen la gent superemocionada, comencen a fer les col·lectes de diners. Un estadi ple de gent, però després totes les esglésies estan buides i els serveis socials que té l'Església estan buits i manca compromís."
Per a la monja, "la gent que està més en les bases està en el dia a dia, acollint, obrint portes, donant menjar a la gent, són als menjadors socials... Crec que els hauríem d'ajudar perquè puguin tenir veu i es puguin explicar. El que no s'explica no existeix. I encara que existeixi, podria tenir un efecte més multiplicador."
En una línia semblant als postulats que defensa sor Lucía Caram, hi ha els joves que militen a la Joventut Obrera Catòlica, que es defineixen com un "moviment apostòlic obrer". Són joves que diuen patir "en la pròpia pell les crisis, la discriminació i la precarietat econòmica, cultural i social".
Basen la seva acció en l'educació transformadora del propi jove i de la realitat que l'envolta. Fan servir les xarxes socials per comunicar les seves activitats i difondre una imatge de Jesús "que, sent fill de Déu, va néixer pobre i va optar pels pobres".
Aina Argueta, presidenta de la JOC Catalunya, diu que se senten allunyats dels discursos amb etiqueta cristiana que els arriben de les xarxes: "La gran majoria de persones de la JOC potser no se senten interpel·lades per aquests missatges que hi ha a xarxes."
No senten que sigui la mateixa Església que la nostra, perquè la nostra Església és molt més simple, molt més de base, va molt més a les persones.
Sigui com sigui, els darrers anys es detecta una pràctica religiosa més intensa en les generacions més joves, segurament empeses pels discursos que els arriben a través d'Instagram, TikTok i YouTube i per la presència aclaparadora d'aquestes xarxes en la seva quotidianitat i la permeabilitat amb què els arriben els postulats d'aquests influenciadors.
Potser a les esglésies encara no és gaire evident aquest incipient canvi de tendència en la pràctica religiosa dels més joves i només el temps ens dirà si és una flor que no fa estiu o ha vingut per quedar-se.
