Felip VI és descendent de Guifré el Pilós? Què hi diu la història i la genealogia
La visita del rei Felip VI a l'Abadia de Montserrat durant el cap de setmana de Sant Joan va trepitjar molts ulls de poll, i un d'ells és el del seu parentiu amb Guifré el Pilós.
En un tuit amb més de 200.000 visualitzacions, el periodista Javier López ho explicava:
A partir d'aquí, el tuit va generar centenars de cites i respostes, algunes de les quals encara amb més visualitzacions. Moltes negaven aquest parentiu, mentre que d'altres, com aquesta de Viquipèdia, l'avalaven.
Què hi diu la història?
Segons el director de l'"En guàrdia!" de Catalunya Ràdio, Enric Calpena, el parentiu entre Guifré el Pilós i Felip VI està fora de dubtes.
Segons l'historiador medievalista Stefano Cingolani, no és cap cosa estranya:
Tota la noblesa europea està emparentada amb si mateixa. Gratant una mica es poden trobar moltíssims lligams genealògics d'ascendència femenina.
Això sí, apunta Calpena, "s'ha de parlar de parentiu, no de vincle successori directe".
La distància històrica entre Guifré el Pilós i Felip VI és de més de 1.000 anys, la qual cosa vol dir que entre l'un i l'altre hi ha unes 35 generacions.
Genealogia d'un parentiu
Guifré, comte de Barcelona, d'Osona i de Girona, d'Urgell, de la Cerdanya i del Conflent, va viure entre 840 i 897 i la seva descendència directa va governar el Casal de Barcelona durant cinc segles.
Fins a Martí l'Humà, la línia successòria és recta i diàfana.
L'any 1410, Martí va morir sense descendència. Aquí hi trobem el primer gir genealògic.
Tot i que el llinatge de Guifré no va continuar a través de Martí, sí que ho va fer a través de la seva germana, Elionor d'Aragó.
Elionor es va casar amb Joan I de Castella i va ser la mare de Ferran d'Antequera. Després del Compromís de Casp, Ferran d'Antequera es va endur el premi de la successió i va fundar la dinastia dels Trastàmara.
Per tant, Ferran era, per part de mare, de la família de Guifré.
A partir d'aquí, la dinastia de Trastàmara es perpetua fins als Reis Catòlics.
Amb la filla dels Reis Catòlics, Joana I de Castella, anomenada la boja, entra la dinastia dels Àustria, ja que Joana es va casar amb Felip, duc de Borgonya i arxiduc d'Àustria, que esdevé Felip I de Castella.
El penúltim d'aquesta nissaga fou Felip IV. El seu casament amb Isabel de França representa l'entrada de la sang borbònica a les dinasties espanyoles.
Del matrimoni entre Felip IV i Isabel de França va néixer la infanta Maria Teresa que es casaria més endavant amb el futur Lluís XIV de França. La reina Isabel va morir i uns anys després ho va fer el seu fill, l'hereu al tron, el príncep Baltasar Carles.
El vidu Felip IV, que s'havia quedat sense successor, va haver de tornar a casar-se, aquesta vegada amb la seva neboda Marianna d'Àustria, una jove arxiduquessa que havia estat la promesa de Baltasar Carles. Ells van ser els pares del rei Carles II, l'embruixat, que va morir sense descendència l'any 1700.
En aquest punt trobem la segona giragonça genealògica. Una vegada més, la sang del llinatge de Guifré es va mantenir per la banda d'una germana del rei difunt.
En aquest cas, a través de Maria Teresa d'Àustria, germana de Carles II, que es va casar amb Lluís XIV, el Rei Sol.
D'aquest matrimoni en va néixer Lluís de França, el Gran Delfí, que mai va regnar. Lluís de França va ser el pare, ara sí, del primer rei Borbó de la història de la monarquia espanyola, l'arxiconegut Felip V.
A partir de Felip V, la línia successòria no es trenca i és ben recta, i el vincula indubtablement amb l'actual monarca Felip VI.
Per tant, tot i les dues giragonses a través de les germanes de dos reis, es pot dir que Guifré el Pilós i Felip VI són família, tot i els 1.071 anys que hi ha entre la mort de l'un i el naixement de l'altre.
Aquí podeu consultar l'arbre genealògic complet:
