Femta humana en càpsules per tractar infeccions: com funciona el Banc de Microbiota Intestinal

Catalunya ha impulsat un banc públic pioner de microbiota fecal. A partir de mostres de femta recollides de donants, el banc serveix per tractar algunes infeccions intestinals greus que requereixen d'un trasplantament de microbis beneficiosos.

El Departament de Salut ha presentat el nou model públic i centralitzat, per a tot el territori català, que uneix dos centres hospitalaris que ja practicaven per separat els trasplantaments de microbiota.

El projecte neix amb la implicació de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el Banc de Sang i Teixits (BST), l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Hospital Clínic de Barcelona. 

Fins ara, aquests dos centres de referència han tractat conjuntament 171 pacients amb infeccions mitjançant trasplantament de microbiota fecal. 

Amb l'obertura del banc a tot el sistema públic, es calcula que fins a 200 pacients cada any es podran beneficiar d'aquest tractament.

Millor probiòtic mundial

La femta humana és, segons els experts en microbiota intestinal, el millor probiòtic del món. No té competidors entre els aliments amb més bona fama, com ara el quefir, el iogurt i el kombutxa.

Per aquest motiu, l'Hospital Clínic i l'Hospital de Bellvitge, juntament amb el Banc de Sang i Teixits, van impulsar ara fa un any el Banc de Microbiota Intestinal, el primer reservori de caca amb finalitats mèdiques a tot l'Estat.

De la mateixa manera que es fa amb la sang, el cordó umbilical o la llet materna, el Banc de Microbiota Intestinal recull i guarda mostres de femta de persones sanes per administrar-les a pacients que pateixen una infecció intestinal greu.

Quan el metge ho considera, demana una mostra al banc: 50 grams de femta processada que s'envia al pacient, o bé dins d'una desena de càpsules que s'ingereixen via oral, o bé en una solució líquida que s'introdueix mitjançant una colonoscòpia.

D'aquesta manera, s'instal·la en l'aparell digestiu del malalt la diversitat microbiana que li permet lluitar contra el bacteri invasor.

La microbiota, un ecosistema aliat

La microbiota intestinal està formada per tot un conjunt de microorganismes que viuen als intestins dels éssers humans.

Es tracta d'un veritable ecosistema de vida microscòpica que, a canvi d'allotjar-se als nostres cossos, ens ajuda a obtenir nutrients, produir vitamines i protegir els nostres intestins, entre d'altres.

"Es tracta de dos quilos de matèria viva que portem dins nostre i que tenen molta repercussió per a la nostra salut", explica Jordi Guardiola, digestòleg de l'Hospital de Bellvitge.

"Aquests bacteris s'estableixen en el moment de néixer, a través de la mare. La microbiota depèn del tipus de part, si és per cesària o si és vaginal", explica la microbiòloga de l'Hospital Clínic Andrea Aira.

Al llarg de la vida, la modifiquem a través de l'alimentació, en contacte amb el nostre entorn o amb hàbits com ara fumar. Ho detalla Guardiola:

"La microbiota de persones en entorns rurals i a les grans ciutats és molt diferent."

Quan aquesta microbiota pateix algun dany, té la capacitat de regenerar-se sola. Aquesta habilitat, però, pot afeblir-se quan la persona està fent un tractament molt intens d'antibiòtics.

En aquests casos, les darreres investigacions han constatat que la millor manera d'ajudar en aquesta regeneració és el trasplantament fecal, un mètode que ja s'utilitzava en l'antiguitat, segons Aira:

"Al segle XII, ja hi havia llibres de medicina tradicional a la Xina en què explicaven com s'usava el tractament fecal."

I no només els humans fem ús de la nostra femta. La microbiòloga recorda que, a la natura, molts animals són copròfags, és a dir, que s'alimenten d'excrements: "El que estan fent és restablir la seva microbiota intestinal."

Recepta d'antibiòtics i femta humana

Quan la microbiota està debilitada, apareixen bacteris agressors. Un dels més comuns és el "Clostridioides difficile": "Aprofita l'espai que deixen altres microorganismes bons que moren i sobrecreix", explica Aira.

Provoca una diarrea intensa que pot arribar a generar una inflamació del colon greu, anomenada megacòlon tòxic.

"En aquests casos, es pot requerir inclús cirurgia. Pot arribar a ser fulminant."

Hi ha un tractament antibiòtic per combatre'l, però aquest genera, de nou, desequilibris en la microbiota, que provoquen recaigudes continuades: "Un de cada quatre casos de 'Clostridioides difficile' recau. Quan això passa, la probabilitat de tenir un tercer episodi ja és d'entre el 40% i el 50%", apunta el doctor Guardiola.

A principis dels anys 2000, el Canadà i els Estats Units van experimentar una epidèmia d'aquest bacteri a dins dels hospitals de primer ordre. Va ser llavors quan van començar a utilitzar el trasplantament de microbiota fecal, explica Guardiola.

El Banc de Microbiota Intestinal ha constatat que el trasplantament de femta té un 90% d'eficàcia per aturar les recaigudes per infecció d'aquest bacteri.

Es calcula que uns 400 pacients a l'any pateixen infeccions de "Clostridioides difficile" a Catalunya, una demanda que el banc pot cobrir amb 350 tractaments preparats.

"Ara tinc una microbiota que no és meva"

Un dels casos d'èxit el va viure Santiago Marco, físic de professió que va patir la infecció per aquest bacteri: "Em vaig aixecar un dia amb unes diarrees extremadament doloroses", explica.

Després d'anades i tornades a l'hospital, Marco va ser diagnosticat amb una infecció de "Clostridioides difficile" que havia enganxat just després d'una presa intensa d'antibiòtics a causa d'una pneumònia.

Poc més de deu dies després de sotmetre's al tractament pertinent, va tornar a recaure.

Quan Marco va patir aquesta infecció, l'any 2017, el banc encara no estava constituït. Ell, però, va informar-se i va descobrir l'opció de trasplantament de femtes:

"El metge d'aquell moment em va dir que allò era molt exòtic. Vaig escriure al doctor Guardiola, que em va proposar fer-ne un en cas que tingués una altra recaiguda."

El pacient va patir un tercer cas d'infecció i de seguida es va sotmetre a una colonoscòpia per fer-li un trasplantament de microbiota: "Vaig estar una nit ingressat i mai més vaig patir una altra recaiguda."

Marco insisteix en la importància que existeixi el banc per propiciar donacions que a ell li van evitar els pitjors pronòstics:

"Estic molt agraït al donant, que no vaig saber mai qui era. Ara tinc una microbiota que no és la meva originària, però que fa la feina."

Caques que caduquen

En el seu primer any de funcionament, però, el banc encara no ha aconseguit arribar a tots els centres sanitaris: "Molts professionals poden considerar que és una cosa experimental", explica Guardiola.

A més, les femtes tenen data de caducitat. Segons Aira, les mostres recollides poden estar un màxim de dos anys congelades i emmagatzemades als laboratoris, seguint els estàndards europeus. Per aquest motiu, és important donar sortida als preparats.

La voluntat de donar servei a tot el territori és el que diferencia el Banc de Microbiota d'altres experiències. Es tracta del primer banc amb vocació d'oferir caques amb finalitats medicinals a tot Catalunya, un projecte que es troba en fase pilot i que s'espera que es pugui consolidar definitivament en poc temps: "Volem que un pacient que viu en un poble a 200 quilòmetres de Barcelona tingui la mateixa opció terapèutica", argumenta Aira.

El banc, a més, facilita la recerca sobre usos futurs de femta. Ja hi ha investigacions prometedores per actuar contra infeccions d'orina recurrents i per millorar la resposta davant de tractaments d'immunoteràpia contra el càncer, entre d'altres.

Es busquen donants

Desaprofitar les mostres és una mala notícia per al banc, ja que no és fàcil mobilitzar donants i no tothom és apte. Només el 5% de les persones que s'ofereixen a donar la seva femta compleixen amb tots els requisits.

Els criteris del banc són estrictes: ser una persona d'entre 18 i 50 anys, amb hàbits saludables, no patir cap malaltia, no haver pres antibiòtics en els darrers tres mesos i no haver viatjat fora de la Unió Europea en els últims sis mesos.

També es descarten mostres de persones diagnosticades amb altres malalties, ja que encara es desconeix fins a quin punt podrien transferir patògens, tal com explica Guardiola: "Si una persona té obesitat, per exemple, no l'agafem. És difícil pensar que la microbiota convertiria en obès un receptor, però ho considerem així."

Per acabar de fer les darreres comprovacions, el potencial donant se sotmet a unes analítiques de sang i de femta per comprovar que tots els paràmetres siguin els correctes, unes proves que es repeteixen un cop fetes les donacions.

Finalment, quan una persona entra en l'exclusiu grup dels donants de femta, s'obre una finestra de dos mesos durant el qual la persona pot fer tantes donacions com vulgui.

Per fer-ho més fàcil, tant Bellvitge com el Clínic disposen d'un servei de recollida a domicili:

"Tenim un servei transportista que agafa les donacions a les cases dels donants i les porta als laboratoris."

Com que no tothom passa aquests estàndards de qualitat, el banc compta amb una cartera de donants fidelitzats amb qui treballen sovint.

Per això, els tècnics creuen que cal conscienciar la població per assegurar-se la quantitat de donacions, tal com explica Aira: "Encara hi ha molt tabú, però segur que abans també n'hi havia amb la sang. Hem d'anar trencant aquests estereotips."