França també té un programa d'espionatge de trucades i correus similar al nord-americà
La Direcció General de la Seguretat Exterior recolecta les dades de les trucades de milions d'abonats identificant els interlocutors, el lloc, la data, la durada i el pes del missatge. El mateix passa amb els correus electrònics -amb la possibilitat de llegir l'assumpte del correu- , els SMS, els faxos i tota activitat que passi per Google, Facebook, Microsoft, Apple, Yahoo!.
3 min
França compta amb un sistema d'espionatge de comunicacions que escaneja en el seu territori milions de trucades de telèfon, correus electrònics o missatges de mòbil sota un marc legal poc clar, segons revela el diari "Le Monde".
La Direcció General de la Seguretat Exterior recull sistemàticament els senyals electromagnètics emesos pels ordinadors o els telèfons a França, així com els fluxos entre França i l'estranger. Aquests procediments no se centren en el contingut de les comunicacions, sinó en les "metadades", és a dir, qui contacta a qui.
La DGSE recol·lecta les dades de les trucades de milions d'abonats, identificant els interlocutors, el lloc, la data, la durada i el pes del missatge. El mateix amb els correus electrònics -amb la possibilitat de llegir l'assumpte del correu- , els SMS, els faxos i tota activitat que passi per Google, Facebook, Microsoft, Apple, Yahoo!.
Aquest programa es conegut per tots els polítics, que fins ara han mantingut el secret. Segons el diari francès, l'emmagatzematge d'aquestes dades "durant anys" es tracta d'una pràctica il · legal, tot i que les fonts dels serveis secrets del diari prefereixen qualificar-la d'"al · legal", és a dir, que no està regulada però tampoc prohibida. L'espionatge està legislat, però "no hi ha res previst sobre l'emmagatzematge massiu de dades pels serveis secrets". Aquestes dades estan a disposició d'una sèrie d'agències franceses a càrrec de la seguretat, des dels serveis duaners a la intel · ligència militar, interior, exterior i financera, entre d'altres.
"Le Monde" no diu que França espiï fora del seu territori, però sí que detalla una "llarga tradició" d'espionatge industrial i comercial que data, com a mínim, dels anys cinquanta del segle XX, durant la guerra freda. La DGSE posa a disposició dels responsables de les grans empreses franceses, en una sala protegida de la seva seu de París, documents comercials confidencials robats gràcies als potents mitjans d'intercepció de què disposa l'agència francesa.
Com a exemple concret d'aquest tipus d'espionatge, el diari es remunta a novembre del 2011 quan, a la seva habitació de l'hotel Crowne Plaza de Tolosa, el president de la companyia aèria Xina Eastern es va trobar "cara a cara" amb tres homes que registraven les seves maletes. Els individus van abandonar "precipitadament" l'habitació, oblidant un ordinador, claus mestres i un lector de DVD.
La justícia va desestimar el cas, precisa el diari, que recorda també com el 1989 l'FBI nord-americà va desmantellar una xarxa d'agents francesos infiltrats en companyies com IBM, Texas Instruments i Corning Glass. Sis anys després, va ser París qui va expulsar diversos agents de la CIA i diplomàtics nord-americans per haver desplegat una "àmplia xarxa d'espionatge econòmic" en territori francès.
"Com va revelar al gener del 2011 WikiLeaks, França està considerada en el món de l'espionatge com una de les nacions més actives en aquest camp, una apreciació que es va extreure de telegrames redactats per diplomàtics nord-americans a Berlín.
La Direcció General de la Seguretat Exterior recull sistemàticament els senyals electromagnètics emesos pels ordinadors o els telèfons a França, així com els fluxos entre França i l'estranger. Aquests procediments no se centren en el contingut de les comunicacions, sinó en les "metadades", és a dir, qui contacta a qui.
La DGSE recol·lecta les dades de les trucades de milions d'abonats, identificant els interlocutors, el lloc, la data, la durada i el pes del missatge. El mateix amb els correus electrònics -amb la possibilitat de llegir l'assumpte del correu- , els SMS, els faxos i tota activitat que passi per Google, Facebook, Microsoft, Apple, Yahoo!.
Aquest programa es conegut per tots els polítics, que fins ara han mantingut el secret. Segons el diari francès, l'emmagatzematge d'aquestes dades "durant anys" es tracta d'una pràctica il · legal, tot i que les fonts dels serveis secrets del diari prefereixen qualificar-la d'"al · legal", és a dir, que no està regulada però tampoc prohibida. L'espionatge està legislat, però "no hi ha res previst sobre l'emmagatzematge massiu de dades pels serveis secrets". Aquestes dades estan a disposició d'una sèrie d'agències franceses a càrrec de la seguretat, des dels serveis duaners a la intel · ligència militar, interior, exterior i financera, entre d'altres.
"Le Monde" no diu que França espiï fora del seu territori, però sí que detalla una "llarga tradició" d'espionatge industrial i comercial que data, com a mínim, dels anys cinquanta del segle XX, durant la guerra freda. La DGSE posa a disposició dels responsables de les grans empreses franceses, en una sala protegida de la seva seu de París, documents comercials confidencials robats gràcies als potents mitjans d'intercepció de què disposa l'agència francesa.
Com a exemple concret d'aquest tipus d'espionatge, el diari es remunta a novembre del 2011 quan, a la seva habitació de l'hotel Crowne Plaza de Tolosa, el president de la companyia aèria Xina Eastern es va trobar "cara a cara" amb tres homes que registraven les seves maletes. Els individus van abandonar "precipitadament" l'habitació, oblidant un ordinador, claus mestres i un lector de DVD.
La justícia va desestimar el cas, precisa el diari, que recorda també com el 1989 l'FBI nord-americà va desmantellar una xarxa d'agents francesos infiltrats en companyies com IBM, Texas Instruments i Corning Glass. Sis anys després, va ser París qui va expulsar diversos agents de la CIA i diplomàtics nord-americans per haver desplegat una "àmplia xarxa d'espionatge econòmic" en territori francès.
"Com va revelar al gener del 2011 WikiLeaks, França està considerada en el món de l'espionatge com una de les nacions més actives en aquest camp, una apreciació que es va extreure de telegrames redactats per diplomàtics nord-americans a Berlín.
