Francesc Robelló, sobre les morts a la mili: "45 anys després, el mur de silenci de l'Estat continua existint."
Milers de joves que van anar a la mili en democràcia no van tornar mai a casa. Les seves famílies van rebre el cos en un fèretre militar precintat i un certificat de defunció que mai va esclarir la causa de la mort. No van obtenir cap explicació ni cap resposta a les seves preguntes.
A "Et faran un home. Morts silenciades", el documental que es podrà veure el dimarts 13 de gener a les 22.05, a TV3 i a la plataforma 3Cat, quatre famílies parlen per primera vegada de la seva ràbia, la culpa, l'angoixa, l'estigma i la por contra l'opacitat dels militars. A l'acte de presentació del documental, van tornar a explicar la seva experiència i van animar a tothom a denunciar també casos semblants per arribar a saber la veritat.
Francesc Robelló: el seu germà Narcís va morir a Ceuta en circumstàncies estranyes
Narcís Robelló va morir l'1 de novembre de 1980, a Ceuta. Se'l van trobar amb un obrecartes clavat al cor. La família no ha cregut mai que ell se suïcidés. Sospiten que el van assassinar.
El seu germà Francesc és un dels testimonis que participa en el documental de "Sense ficció".
A nosaltres, el nostre germà ens el van tornar en una caixa de zinc precintada.
La recerca per saber què havia passat realment la va començar el seu pare, però es va trobar amb un mur de silenci. El pare va morir pocs anys després del Narcís, una mort que en Francesc també atribueix a l'exèrcit.
En Francesc va reprendre la investigació l'any 2018 a través d'una crida a les xarxes socials que es va compartir 15.000 vegades. Ell, igual que el seu pare, no va aconseguir cap informació per part de l'exèrcit.
45 anys després, el mur continua existint en un estat democràtic.
Després de veure el documental "Et faran un home", que denunciava els abusos a la mili, i en especial el testimoni colpidor d'Àlex Gorina, en Francesc va decidir explicar el seu cas a la bústia de denúncia que 3Cat va posar a disposició dels espectadors.
Si Àlex Gorina va ser tan valent per explicar-ho, jo també ho havia de ser
En Francesc continua la seva recerca i anima a tothom a compartir l'emissió del documental per poder arribar a algú que pugui explicar alguna cosa més sobre el que li va passar al seu germà.
El fet de compartir-ho m'ha suposat un confort. El silenci s'ha acabat.
Mònica Muntada busca explicacions al suïcidi del seu germà Martí
Martí Muntada va anar a la mili a Berga el 1983. La família sospita amb convicció que allà el van maltractar i el van violar. Va entrar en malaltia mental i el 1989, amb 26 anys, es va suïcidar al llit de la seva habitació.
Per a la seva germana Mònica, amb l'emissió del documental "hi ha l'expectativa de trobar algú que hagi conegut el meu germà i què ens pugui explicar alguna cosa".
Ella, però, no té gaire esperança a obtenir cap informació oficial.
De l'exèrcit, no espero gran cosa.
Berta Gómez denuncia també el mur de silenci al voltant de la mort del seu germà Joan
Joan Gómez va morir el 23 de desembre de 1981, a Saragossa, després d'una trucada molt estranya a la seva germana assegurant que algú el perseguia. Mai no n'han sabut la veritat.
La seva germana Berta no confia que les institucions militars puguin obrir els seus arxius.
No crec que arribem a saber mai què els va passar als nostres germans.
De tota manera, assegura que l'emissió del documental li dona un bri d'esperança perquè pugui sortir algun company del Joan i explicar què va passar.
Quan es va emetre el documental "Et faran un home", la Berta va decidir que no el miraria. Més tard, però, se'l va trobar a les xarxes i va veure que s'havia obert una bústia de denúncia: "El meu impuls d'escriure-hi va ser instantani."
El meu germà s'ho mereix. Els protagonistes són ells. Nosaltres som aquí per explicar les poques coses que sabem.
La Berta també parla dels moments en què ha tirat la tovallola davant el mur de silenci amb què s'ha trobat.
Tot el que és militar no volen que se sàpiga.
Cristina Aymerich no confia que ningú demani perdó per la mort del seu germà Jordi
Jordi Aymerich va anar a la mili per treure-se-la de sobre i així poder tenir bons contractes laborals. Era el 1993 a Melilla. Es va suïcidar en una garita mentre feia guàrdia. Només un mes i mig després que el cridessin a files. La família no va entendre mai què li havia passat.
La Cristina no té confiança que ningú demani perdó pel que va passar i assegura que "hi ha una vergonya estatal per la mena de país que teníem".
Costa tant demanar perdó perquè això implica reconèixer unes faltes.
També denuncia que "a l'exèrcit no s'ha fet la Transició: hi ha les mateixes famílies".
Ella espera que l'emissió del documental sigui el detonant perquè passin coses. Tot i això, no confia que l'exèrcit faciliti informació sobre les persones que manaven aleshores o sobre companys del seu germà.
S'ha de saber què va passar perquè no es repeteixi
Una plataforma creada per les famílies
Les famílies protagonistes del documental "Et faran un home. Morts silenciades" han creat el Grup de Suport de Familiars Víctimes de la Mili, amb l'objectiu de compartir amb altres familiars de nois que van morir a la mili la seva experiència. Reclamen que el govern espanyol reconegui els fets i demani perdó.
Cristina Aymerich pensa que els testimonis del documental "som afortunats perquè hem pogut explicar el nostre cas, però hi ha gent que no n'ha tingut l'oportunitat". Per això, creu que la bústia és una bona eina per donar suport a altres persones en la mateixa situació.
Estaria bé trobar la manera que altres persones trobin alguna mena de suport.
