"Freddie Mercury, l'espectacle final": La mort del líder de Queen i el posterior concert d'homenatge
Després de la mort del cantant, Queen va fer un dels concerts més grans de la història per celebrar la vida, visibilitzar l'homosexualitat i conscienciar sobre el VIH i la sida.
A principi dels anys 90, la sida ja era una pandèmia mundial amb més de deu milions de persones infectades. Les primeres morts per aquesta malaltia es van confirmar el 1981, envoltades per un fort estigma, sobretot cap al col·lectiu LGTBI, del qual Freddie Mercury formava part.
El cantant va morir el 24 de novembre del 1991. Després de mesos d'especulacions, i el dia abans de la seva mort, l'estrella del rock va confirmar que tenia la sida.
Ell no volia passar per la misèria de ser objecte de compassió o d'escrutini, va ser molt valent i molt oportú, perquè ens va donar a nosaltres, i als seus éssers estimats, una mena d'arma per parlar de la sida, reconeix Roger Taylor.
El documental "Freddie Mercury, l'espectacle final" aborda en el context social de l'eclosió de la malaltia de la sida al món. Cinc mesos després, el concert homenatge a Mercury va reconèixer la figura llegendària que representava i, també va desafiar els prejudicis i l'estigma al voltant de la sida. El concert va recaptar uns 20 milions de lliures.
Al Regne Unit, enmig del temor per la propagació del VIH, van augmentar les crítiques a Mercury, sobretot des dels sectors més conservadors i religiosos que consideraven que el cantant havia emmalaltit per la promiscuïtat, asseguraven, dels gais.
La defensa de la memòria de Freddie Mercury
En el moment culminant de la gira del 1986, després de fer dos concerts a Wembley, Mercury va assegurar als companys de Queen que no podia continuar amb aquell ritme.
Brian May i Roger Taylor, membres de la banda, expliquen al documental com el neguit de Mercury amagava coses més greus:
Això ens va indicar que hi havia algun problema.
Una incertesa que expressa també la seva germana, Kashmira Bulsara.
La meva mare em va dir que truqués en Freddie perquè estava molt malalt. Li vaig preguntar si era la sida i ell m'ho va negar rotundament. Però jo sabia que sí que ho era.
Arran d'aquesta allau de crítiques infundades, May i Taylor van decidir que calia defensar la memòria del cantant. La petjada de Freddie Mercury a la història universal de la música és inesborrable.
Queen, la banda liderada pel cantant durant més de 20 anys, va reunir més de 70.000 espectadors a l'estadi de Wembley de Londres. Un concert d'homenatge a un dels músics més carismàtics a dalt dels escenaris que es calcula que el van seguir també, per ràdio i televisió, més de 500 milions de persones.
En Freddie va obrir el cor i va donar tot el que tenia. Vivia per la seva música, estimava la seva música, recorda Brian May, guitarrista de Queen.
L'any 1992, Queen va tornar a l'estadi de Wembley per donar a conèixer la sida i retre homenatge a qui durant dues dècades havia liderat el grup.
El concert d'homenatge a Freddie Mercury va reunir un gran nombre d'artistes de primera fila, com David Bowie, Elton John, George Michael, Lizza Minnelli, Annie Lennox, Lisa Stansfield, Paul Young, Roger Daltrey (The Who), Robert Plant, Bob Geldof o Zucchero Forniaciari, entre altres.
Aquesta producció compta també amb el testimoni de Mercury, a través d'entrevistes periodístiques que li preguntaven sobre la sida, perquè era un tema d'actualitat.
He deixat de sortir, si t'haig de ser sincer. M'he convertit en una monja. Em pensava que el sexe era molt important per mi i vivia a través del sexe. Em fa tanta por que he deixat de tenir relacions sexuals.
El documental recull com es va organitzar aquest concert, alhora que es radiografia el moment històric d'aquella època en la qual la mort de Mercury va fomentar que es comencés a parlar obertament de l'homosexualitat.
Fitxa tècnica:
Direcció: James Rogan
Producció executiva: Mark Hedgecoe, Soleta Rogan, Simon Lupton
Producció: Daniel Hall
Muntatge: Chris Wilson
Música: Tom Howe
"Freddie Mercury, l'espectacle final" ("Freddie Mercury, the Final Act") és una producció de Rogan Productions
