Fruita i verdura pels núvols: com i per què s'ha encarit el cistell de la compra
A l'horta, són setmanes de collita de mongeta tendra. La producció a Catalunya s'ha reduït molt els últims anys. Amb uns costos disparats, és poc rendible conrear-la. Jordi Arenas, pagès amb un negoci familiar a Alella, remarca les dificultats del sector:
Tots els costos s'han apujat molt. Els adobs, els fungicides, la mà d'obra, el combustible, l'energia... No ens guanyem la vida com abans.
Arens afegeix que ara tenen moltes més despeses. "Encara que la gent vegi que el producte està més car a la botiga, no vol dir que el pagès s'estigui enriquint", apunta.
Menys pagesos treballant al camp i climatologia adversa, sobretot sequeres o pedregades, han afectat el conreu de certes fruites i hortalisses, i està forçant a canviar cultius per altres que donen més beneficis. Arenas explica que, en lloc de tomàquets, ara conreen més carxofa o calçot de temporada.
Jesús Pellicer, president de l'Associació de Pagesos de Mercabarna apunta que "el canvi climàtic ha fet que diverses varietats autòctones hagin reduït la producció. Més calor i menys fred s'ha traduït en una manca de producte i un increment de preu.
"Fa uns 30 o 40 anys, el Baix Llobregat era el primer productor de cirera de Catalunya, i ara, la producció és testimonial, residual. S'hi suma el clima, els elevats costos i que no hi ha agricultors disposats a cultivar-les. També hi afecta la competència de producte estranger molt més barat", justifica.
Amb tot, Espanya és un dels principals països productors de fruita i hortalissa fresca.
De fruita, Catalunya és capdavantera en la producció de préssec, nectarina, pera, poma i cítrics. Del milió de tones de fruita i hortalissa que es produeix a Catalunya, (950.000 tones de fruita i 150.000 d'hortalissa) la meitat passa per Mercabarna, el principal mercat majorista d'aliments frescos d'Europa, on la importació de producte estranger representa el 30%, sobretot plàtan i banana, i patata.
El cistell de la compra s'encareix un 34% en cinc anys
I en un mercat basat en l'oferta i la demanda, amb menys producció, pugen els preus.
De mitjana, les hortalisses s'han encarit en l'últim any un 8%. I un 36% en els darrers cinc anys. La fruita un 26%.
Tot el cistell de la compra ha pujat un 34% des del 2020, per sobre de l'IPC general que ha pujat un 22% entre el 2020 i el 2025.
Uns preus, segons el sector, que difícilment baixaran a curt termini.
Pere Prats, president del Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna apunta que "un cop s'assoleixen certs nivells de preus, pressionats sobretot per costos en tota la cadena alimentària, és difícil una correcció a la baixa a curt o mitjà termini. Per tant, difícilment veurem aviat els preus que teníem el 2020".
Prats afegeix que "estem parlant de costos estructurals i consolidats, molts fixats per factors externs i, per tant, no podem tirar enrere".
L'oligopoli agroalimentari, la causa de l'encariment dels aliments
La preocupació per l'encariment del cistell de la compra ha portat l'Institut d'Investigació IDRA a estudiar-ne les causes.
Rubén Martínez i Adrià Rodríguez, autors de l'estudi "Per què puja el cistell de la compra", apunten a l'especulació, la concentració empresarial i l'oligopoli agroalimentari com les principals causes de la pujada persistent de preus.
Martínez, director de l'àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, IDRA assenyala que "hi ha un control en poques mans de la comercialització, el processament i la distribució de l'alimentació. Hi ha costos reals, com el canvi climàtic, l'energia, salaris... que s'han d'incloure en el preu final.
Martínez destaca que l'arrel del problema és aquest oligopoli:
El problema és que hi ha una concentració empresarial que es coordina per apujar preus i maximitzar beneficis. Els marges empresarials del sector s'han disparat un 38% en quatre anys.
Segons l'estudi, el procés de concentració empresarial, que provoca una integració vertical de tota la cadena de subministrament permet als grans grups reduir costos i fixar preus "menys sensibles a la competència del mercat". Entre 2021 i 2022, les cinc grans multinacionals del sector van registrar beneficis amb increments d'entre el 75% i el 300%.
L'informe IDRA assenyala que cal controlar i regular públicament els preus aplicant un topall de preus, com el de l'habitatge. Proposen generar una arquitectura pública per fer política alimentària reforçant el paper de Mercabarna i els mercats municipals.
"Cheapflation": els productes més barats, els que més s'encareixen
L'informe també denúncia que els aliments que més s'han encarit han estat els productes més barats i bàsics, un fenomen que en anglès s'anomena "cheapflation", perjudicant principalment les rendes més baixes.
L'estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona calcula que, en els últims anys, productes bàsics com la carn o la llet s'han encarit entre un 30% i un 50%, mentre que altres com l'oli d'oliva, el cafè i el cacau costen un 80% més.
