Gairebé 9.000 places més de català on no hi havia prou cursos
El govern posa en marxa nous cursos de català a través d'ajuntaments i entitats. A Catalunya hi ha persones que volen aprendre català però no en tenen l'opció perquè no hi ha prou places.
Per fer front a la falta de places i arribar on no hi ha oferta de cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, el govern va aprovar un pla de xoc per impulsar l'ensenyament del català a adults i va posar en marxa al juny passat una nova línia de subvencions.
S'hi han acollit 205 organismes entre ajuntaments de municipis de menys de 17.500 habitants, consells comarcals i entitats sense ànim de lucre i ha permès engegar 350 cursos gratuïts de català aquest curs, molts ja en funcionament. Són cursos dels primers nivells, l'A1 i l'A2, uns dels més sol·licitats.
En total 8.750 places noves per al curs actual repartides en més de 30 comarques, sobretot a la demarcació de Barcelona i amb una oferta destacada a les comarques de l'Anoia, el Berguedà, el Segrià i Osona.
Pel conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, és un canvi de sistema rellevant, perquè l'oferta de cursos no ve donada només des del consorci, sinó que s'hi sumen altres administracions i entitats:
Construir un sistema més robust, flexible, més adaptat territorialment, i continuar reforçant el consorci sumant nous actors, no fer-ho sols. Com més gent millor per incrementar l'oferta.
L'oferta dels cursos ja no serà trimestral, com fins ara, sinó que hi haurà oferta contínua per poder-s'hi apuntar en qualsevol moment de l'any.
A banda d'aquestes noves places gràcies al pla de xoc, des del consorci també s'ha anat incrementant l'oferta de cursos. Aquest trimestre se n'ofereixen gairebé 8.500 més respecte al mateix trimestre del curs passat. En total són 42.266 places.
Les entitats, una peça clau en el foment de la llengua
Fa anys que entitats pel català treballen per promoure'n el seu ús. És el cas del programa "Xerrem", un projecte de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) adreçat a gent que coneix la llengua, però que no la fa servir en el seu dia a dia. En aquests espais, la practiquen amb voluntaris.
La CAL n'organitza a tot el país i, només al Baix Llobregat, tenen una vintena d'aquests grups. El director de la iniciativa, Saoka Kingolo, ho explica així:
La situació de l'Hospitalet és seriosa. Quan surt un grup aquí, ens hi dediquem molt. Oferim totes les facilitats perquè aquest grup funcioni.
Segons Kingolo, "sortosament cada vegada hi ha més demanda d'aquestes aules al Baix Llobregat" i intenten donar-hi sortida. L'objectiu és que els assistents puguin parlar i millorar el seu català, atès que habitualment no ho fan per vergonya, per manca d'hàbit o perquè no tenen ningú amb qui adreçar-se amb aquesta llengua.
La CAL alerta de la "situació alarmant" que viu la llengua, i demanen "responsabilitat compartida" entre govern, entitats i ciutadans per enfortir-la a tot el país. A l'Hospitalet de Llobregat, l'objectiu és millorar les xifres d'ús habitual de la llengua, en un municipi on només un de cada deu veïns parla en català de manera habitual.
"Xerrem" és un programa actiu en 35 municipis d'arreu de Catalunya. Actualment hi ha 305 grups de conversa. El seu objectiu no és obtenir un certificat. Posen el focus en l'impuls de l'ús social del català, perquè qui participi en els grups de conversa agafi confiança per utilitzar-lo en el seu dia a dia.
Pendents de plaça a Barcelona
A Barcelona ciutat, segons dades del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'any 2024 hi havia més de 3.600 persones en llista d'espera per accedir a un dels cursos. Des del consorci asseguren que les llistes han anat reduint-se, i ara hi ha places vacants.
La Carla va arribar a la ciutat fa tres anys amb el seu marit, el Marcelo, des de l'Argentina. Des de llavors que s'han intentat inscriure als cursos que ofereix el Consorci, però no han aconseguit plaça.
El missatge sempre és el mateix: estàs en llista d'espera.
La Carla treballa d'encarregada en una pizzeria i vol aprendre català per atendre als clients i també per parlar-lo amb el seu fill. De fet, mentre no avança la llista pels cursos oficials, està aprenent català a l'escola on va el seu fill. Ho fa dins del projecte Vincles, d'Òmnium Cultural. Demana "més oportunitats" per a persones nouvingudes com ella i amb interès per aprendre la llengua. "Vull sentir-me com una més, però mentre no domini el català, seré una visitant", lamenta.
També s'ha quedat sense plaça l'Anirudh. Té 20 anys i va arribar fa un any i mig amb la seva germana Anamika des de l'Índia. Ella, que té 17 anys, està fent un curs a l'Escola d'Adults de Blanes, però ell se'n va quedar fora. Ella, en ser menor d'edat, va tenir prioritat.
Viuen amb la família a Malgrat de Mar. L'Anirudh ha pogut fer dos cursos intensius de poques hores i s'atreveix a parlar-lo, però té més fluïdesa parlant en castellà. Ara veu complicat poder accedir a un curs per falta de temps. "En el futur sí, però ara jo no tinc temps", assegura.
Places vacants a les escoles oficials d'idiomes
Mentre hi ha persones en llista d'espera, queden places vacants a les escoles oficials d'idiomes. Els cursos de les EOI, que depenen del Departament d'Educació, no estan tan bonificats com els que impulsa el Consorci per a la Normalització Lingüística, i resulten més cars.
Per això, fa anys que reclamen que s'equiparin preus i que es visibilitzi l'oferta. Ens ho explica Joana Àlvarez Verger, directora de l'EOI Barcelona Drassanes, que també reivindica que es faci un recurs públic, que són les escoles oficials, que potser a vegades no són tan visibles i que hi ha aquesta necessitat;
Hem sabut que hi ha molta demanda i que hi ha molta gent que no aconsegueix una plaça, llavors, provarem un altre cop d'engegar aquesta línia a veure si realment s'emplenen els cursos.
No tenen clar si ompliran un curs intensiu d'A1 previst per a aquest segon quadrimestre.
El conseller Vila avui ha explicat que s'està treballant amb els diferents departaments per unir esforços, però que els cursos que s'ofereixen des del departament d'Educació sovint són cursos diferents perquè estan adreçats a públics molt concrets.
Un de cada 5 estudiants abandona
A la falta de places i de les diferències de preus entre els diferents cursos, s'hi suma una altra problemàtica: i és que un 20% de les persones que sí que obtenen plaça als cursos del Consorci no s'hi presenten o abandonen a mig curs.
Ho recull l'estudi de la UB "Anàlisi economètrica de l'abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística", encarregat per la Generalitat. Són dades del curs 2019-2020, però tant professorat com agents socials confirma que és una situació que es continua donant.
Entre els motius de l'abandonament, segons recull l'informe, hi ha el fet de no tenir un habitatge estable, dificultats de mobilitat per desplaçar-se als cursos o trobar feina mentre es fa el curs. També destaca el fet de no ser necessari el català per viure a Catalunya, o apuntar-s'hi amb l'únic objectiu d'assolir les 45 hores de curs necessàries per poder tramitar l'arrelament. Un cop acrediten aquestes 45 hores ja no continuen la formació.
"A les botigues saben que soc estrangera i em parlen en castellà, aleshores ja no m'obliguen a utilitzar el català", recull un testimoni de l'informe.
Que quedin places buides a mig curs agreuja la situació als municipis amb més llista d'espera i amb els quals Òmnium ha començat una roda de contactes.
L'entitat ja s'ha reunit amb els alcaldes de Girona i de Barcelona per demanar-los més polítiques pel català. Altres municipis afectats són l'Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Reus.
