Gairebé el doble de dones que homes van tenir ansietat i depressió pel confinament
La salut mental va empitjorar més en les dones que en els homes durant el confinament domiciliari per la Covid-19. Gairebé una de cada tres dones va patir ansietat o depressió, fet que es va produir en gairebé un de cada cinc homes.
Són dades de l'estudi de l'impacte psicosocial del confinament domiciliari per la pandèmia de la Covid a l'estat espanyol fet per l'IDIAP Jordi Gol (Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina), liderat per Anna Berenguera i Constanza Jacques. S'ha publicat al BMJ Open.
L'estudi es basa en una enquesta online a més de 7.000 persones majors d'edat, feta entre el 8 de abril i el 28 de maig del 2020. L'edat mitjana dels enquestats era 44,8 anys i hi havia moltes més dones (71,1%) que homes.
La conclusió general és que la salut mental de la població va empitjorar durant el confinament domiciliari, però que l'impacte depèn del gènere, l'edat i les condicions socioeconòmiques. Dones i joves de 18 a 30 anys van ser els més afectats.
També conclou que l'afectació està relacionada, sobretot, amb la preocupació de contraure la Covid, amb la percepció de viure en un habitatge inadequat i amb l'empitjorament de la situació socioeconòmica.
Impacte diferent de l'empitjorament de les condicions laborals
Les dades indiquen que el 31,2% de les dones i el 17,7% dels homes van afirmar tenir ansietat. Això significa un 76% més de dones. En el cas de la depressió, la proporció va ser de 28,5% en dones i 16,7% en homes un 70% més.
L'empitjorament de les condicions laborals va tenir un impacte diferent: va generar més depressió en els homes i més ansietat en les dones.
També s'ha vist que de les persones que es dedicaven a activitats essencials només les dones van presentar ansietat. Per als homes, en canvi, continuar amb els seus treballs fora de casa va ser un factor protector per no tenir depressió.
En aquest cas, s'ha de tenir en compte, segons els autors, que les dones de l'enquesta representen més de la meitat de les professions sanitàries (66%), el 84% del personal d'infermeria i el 87% del personal contractat en els establiments residencials per a gent gran i persones dependents.
També cal considerar que les dones ocupen més llocs de treball de neteja. Per tot això, el seu rol les exposa més al contagi de la Covid.
La pandèmia també va suposar un empitjorament de les condicions laborals per a la meitat dels joves i per a més d'un 40% de les persones entre 31 i 50 anys.
Però a tots els segments d'edat més del 60% deien que la pandèmia havia suposat un problema per a la seva economia personal. El percentatge superava el 80% en la franja 18-30 anys.
Suport social
Les dades i conclusions també parlen del suport social com a factor protector per no patir ansietat o depressió en el cas de les dones. Els investigadors han fet públic algun testimoni concret, com el d'aquesta dona de 55 anys, que presentava símptomes de Covid i que tenia el seu marit hospitalitzat per aquesta malaltia:
Aquí som 17 veïns, i hi va haver una persona que es va oferir (...) Ens portaven el que necessitéssim, tu li demanaves i ells s'apropaven a la porta, tu li posaves la bosseta amb els diners i s'ho emportaven. (...) Tinc un parell d'amigues que viuen pel barri, i em portaven menjar fet, sobretot caldos... Així doncs m'he trobat que cada dia tenia algun tàper amb caldo o alguna mena de menjar.
Els problemes de salut mental també estaven força associats a la percepció sobre si l'habitatge era adequat per passar el confinament. Els problemes associats a un habitatge inadequat són, entre altres, unes condicions pitjors de confortabilitat, més acumulació de gent i inseguretat per patir lesions domèstiques.
Els resultats, sobretot a Barcelona, també indiquen que la incidència de la Covid augmentava amb l'empitjorament de les condicions socioeconòmiques, entre altres factors, perquè les condicions de l'habitatge juguen un paper important en el compliment de les quarantenes.
L'estudi també mostra que els joves tenen pitjor percepció sobre si viuen en un habitatge adequat. Gairebé la meitat de joves entre 18 i 30 anys creuen que viuen en un habitatge "gens, poc o moderadament adequat".
Com més petit era l'espai, més percepció de viure en un habitatge inadequat.
Els autors recalquen la necessitat de desenvolupar polítiques públiques, com ajuts econòmics o per tenir un habitatge digne, per evitar o atenuar les desigualtats socials.
Per això, diuen, cal considerar els determinants socials i en salut i l'impacte d'aquesta crisi en les desigualtats i crear polítiques específiques per protegir els perfils amb més risc. I demanen una visió integral i integrada de la pandèmia que incorpori als factors clínics i biològics els factors psicosocials i econòmics.
Els autors reconeixen que l'estudi té limitacions. D'entrada, sent una enquesta online excloïa persones sense accés a mitjans digitals o capacitat per utilitzar-los i afavoria les que tenien estudis superiors (71,3%).
Els autors tampoc no sabien quins enquestats ja havien tingut anteriorment un diagnòstic de problemes mentals. Tot i així, consideren que la comparació de les dades per sexes és significativa i que els resultats mostren canvis importants en la salut mental dels residents a Espanya en comparació a altres anys.
L'enquesta torna a estar oberta per comparar les dades. S'hi pot participar des de l'enllaç de l'enquesta o bé des de la pàgina web de l'IDIAPJGol.
