Gairebé la meitat de condemnes per delictes sexuals arriben per un pacte entre les parts
Pràcticament la meitat de les sentències condemnatòries per casos de violència sexual són fruit d'un pacte entre defenses i acusacions. Són dades que recull la memòria del 2024 de la Fiscalia de Barcelona.
Segons aquest text, l'any passat es van dictar 8.939 sentències condemnatòries per delictes que atempten contra la llibertat sexual. D'aquestes, al voltant de la meitat, 4.118 (46%) es van obtenir a través de pactes judicials que van evitar la celebració del judici.
Aquests acords de conformitat impliquen que l'acusat reconegui els fets i que les acusacions els rebaixin la pena inicial. Un cop s'emet la sentència per aquesta via, ja no es pot recórrer perquè és ferma.
Una de les darreres sentències de conformitat, que ha aixecat polseguera, ha estat la rebaixa fins a 8 anys màxim de presó per als cinc processats per les violacions grupals a Castelldefels, en plena pandèmia.
Inicialment, la Fiscalia demanava per una pena molt alta, de fins a 53 anys de presó, però amb el pacte van aconseguir rebaixar la petició a unes condemnes mínimes d'entre 4 i 8 anys de presó.
Per què moltes víctimes prefereixen un pacte?
Si aquest tipus d'acords de conformitat entre les parts són tan habituals, especialment en delictes de llibertat sexual, és perquè tenen derivades positives per a les diverses parts.
Laia Serra, advocada penalista experta en violències sexuals, explica que sovint les víctimes s'estimen més arribar a un acord, encara que suposi menys condemna per als seus agressors, perquè així poden girar full i tancar uns procediments que es poden arribar a dilatar molt.
Demanen que hi hagi un reconeixement judicial que allò va ser una agressió, que es reconegui la culpabilitat dels responsables i que s'indemnitzi per aquests fets tan lesius.
La lletrada assegura que en molts casos el que es busca és evitar un procés judicial llarg i costós, en què la víctima ha de reviure un episodi traumàtic una vegada i una altra havent de respondre a les preguntes de la defensa, que li qüestionen la seva versió.
"Moltes vegades, a les dones, dos o quatre anys amunt de sentència [no els importen]. El que volen és un resultat que determini l'accés a la veritat i a la reparació", assegura Serra.
La pena i la indemnització es rebaixen
Un dels motius pels quals algú podria pensar que les parts busquen aquest tipus d'acords és que les víctimes accepten que rebaixin les penes als acusats a canvi de rebre una indemnització més alta. Però Núria Milà, presidenta de Dones Juristes, assegura que aquest argument és fals.
"No és veritat que sigui una qüestió monetària. Algunes indemnitzacions que es demanaven per les víctimes han estat rebaixades", explica l'advocada. De fet, en el cas de la coneguda com "la manada de Castelldefels", la indemnització a la víctima ha acabat reduint-se a menys de la meitat del que es demanava abans del pacte.
Quant a la rebaixa significativa de les penes, que poden arribar a cridar l'atenció i generar incomprensió perquè es poden arribar a reduir molt, Serra matisa que "les peticions inicials sempre són de màxims". En el cas de Castelldefels, l'advocada considera que "aquests 53 anys, és probablement una suma bastant artificial".
Agilitza el procés judicial i el tanca definitivament
Des del punt de vista de l'administració de justícia, també té una part positiva. L'acord de conformitat evita molta càrrega de treball en un sistema altament saturat, perquè tanca definitivament el recorregut judicial del cas.
Per als acusats, el pacte no només comporta una rebaixa substancial de la pena, sinó que també significa una resolució segura. En cas d'eventuals recursos, les sentències poden arribar a empitjorar les de tribunals inferiors. Amb l'acord, la sentència és ferma i no es podrà modificar.
La via judicial en aquests casos es pot allargar molt, si hi ha recursos, i a la pràctica aquestes sentències s'acaben executant anys després de ser dictades.
"Des del moment dels fets fins al final del recorregut poden haver passat perfectament deu anys. Per a les víctimes és molt dolorós", explica Serra.
La lletrada insisteix que l'objectiu final no és "evitar el judici". "Ho fan des del punt de vista de la necessitat i l'escenari que tenen al davant, que suposa diversos anys d'estar pendent de notícies jurídiques que constantment interfereixen en el seu projecte vital i recorden aquest efecte traumàtic".
