García-Sastre: "La pandèmia ha acabat a regions com Europa i els Estats Units"

La pandèmia ha acabat a les regions com Europa i els Estats Units, segons el reconegut viròleg Adolfo García-Sastre, director de l'Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l'hospital Mount Sinai de Nova York, als Estats Units.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, explica que mai es pot excloure la possibilitat remota que aparegui una nova variant que ho canviï tot, però creu que la situació actual és prou estable.

La situació no és igual a tot el món

Europa i els Estats Units encara registren molts casos de covid, però això ja no provoca els problemes que hi havia abans i que obligaven a aplicar restriccions. Davant aquesta situació, García-Sastre diu que es pot dir que la pandèmia s'ha acabat.

"Es pot dir que la pandèmia ja s'ha acabat però mai es pot excloure la remota possibilitat que sorgeixi una variant que sigui molt diferent i que comenci a donar més problemes dels que causa ara. Les subvariants d'òmicron, tot i que poden infectar persones amb certa immunitat, no estan causant tants problemes com va causar òmicron. Per tant, sembla que estem en una situació que s'està estabilitzant."

Explica que altres països com la Xina i Corea del Nord viuen una situació diferent perquè han evitat l'entrada del virus i la població no hi ha estat tant en contacte, i a més tenen baixos nivells de vacunació.

Serà l'Organització Mundial de la Salut qui donarà la pandèmia per acabada a nivell global quan tots els països estiguin en una situació semblant d'estabilitat.

És difícil que aparegui una nova variant perillosa

García-Sastre considera "improbable" que aparegui una nova variant que causi els mateixos problemes que va causar el virus quan va arribar per primer cop, perquè "és gairebé impossible que el virus canviï tan dràsticament com per poder evadir completament la immunitat que hi ha en gran part de nosaltres".

Però explica que no es pot assegurar del tot que no apareixerà una nova variant complicada perquè el virus SARS-CoV-2 ha sorprès els científics per la seva gran capacitat de mutació.

La sorpresa va arribar amb l'aparició de la variant òmicron, una variant molt contagiosa, que va causar la sisena onada i que té un gran nombre de mutacions. Tot i que alhora està causant infeccions més lleus.

"M'ha sorprès molt però jo no sóc l'únic i ens ha agafat a tots per sorpresa, la gran quantitat de mutacions que tenia òmicron en comparació amb les variants que hi havia abans. És un virus molt diferent i encara no està clar com s'ha pogut originar una variant nova amb tants canvis en un període de temps tan curt, dos anys. Per això encara existeix la por que es pugui originar un altre virus com òmicron que canviï molt una altra vegada."

No se sap cada quant s'haurà de vacunar la població

La situació actual és fruit de la variant òmicron i les seves subvariants, que fins ara no estan provocant gaires casos greus i, alhora, del fet que la població està immunitzada, sobretot gràcies a la vacunació.

Segons García-Sastre, ara cal veure com es manté la immunitat de la població davant la covid. Afirma que, de moment, encara no se sap si caldrà vacunar la població cada any, però valora positivament que es posi la quarta dosi a les persones més grans de 80 anys. Si es fa a la tardor també ho considera apropiat, perquè se'ls podrà vacunar alhora contra la grip i contra la covid.

"Al final tothom s'infectarà, és molt difícil que una persona no s'infecti. El tema és controlar què passa quan la persona s'infecta, és a dir, si té probabilitat de desenvolupar la malaltia severa. Si la probabilitat és baixa, no hi ha problema."

L'hivern podria ser complicat

A l'hivern el nombre d'infeccions de covid podria tornar a pujar, però com que la població té bona immunitat García-Sastre no creu que hi hagi gaires problemes. Però remarca que hi podria haver una conjunció de fets que ho compliqués.

Explica que el principal problema seria que en un mateix anys es produïssin dos fets: una temporada dura de grip, que de tant en tant passa, i una pujada dels casos de covid.

"Son dos virus que s'unirien un a altre, no suposa un creixement de casos exponencial, és una addició, però pot ser que hi hagi anys més durs dels que hi ha hagut fins ara."

Si això passa, García-Sastre creu que es podria recomanar portar la mascareta només mentre duri el moment de conjunció dels dos virus.

Quants infectats tindran seqüeles?

Un altre dels aspectes del virus que ha sorprès el reconegut viròleg han estat la varietat de problemes que causa el SARS-CoV-2, ja que produeix problemes respiratoris però també neuronals i té capacitat de provocar efectes persistents.

"El que m'ha sorprès més és el tipus de problemes que pot causar a apart dels problemes respiratoris. Com ara els problemes de trombosi, neuronals, la pèrdua d'olfacte, que no només és una qüestió de les hormones sensorials sinó també de dins del cervell, i la capacitat d'adquirir persistència en algunes persones."

Concreta que no està clar si aquests efectes són causats només pel SARS-CoV-2 o també els produeixen altres virus, però en els altres virus és més difícil de veure perquè la gent s'infecta de manera gradual i la infecció de Covid ha estat de molta població alhora.

"Aquests efectes són diferents dels que coneixíem d'altres virus, potser també es donen en altres virus però, com que hi ha hagut tants casos de SARS-CoV-2, pot ser que algunes de les peculiaritats que existeixin en altres virus no s'han vist perquè no hi ha hagut tants casos, ni tants casos que s'hagin pogut investigar amb les eines que tenim ara."

Precisament, el fet que amb la covid s'hagi contagiat molta població a la vegada pot distorsionar les dades de prevalença de les seqüeles. Segons García-Sastre, no serien tan nombroses com podria semblar.

"Crec que és difícil que hi hagi una gran proporció de seqüeles, no s'ha vist una gran proporció de seqüeles evident amb una altra malaltia infecciosa aguda. Sí que hi ha seqüeles però no al nivell del 20% o el 40% de la població. Hi haurà seqüeles, la qüestió és quantes, si les podem entendre i si podem ajudar la gent que les pateix."

Vacunes universals per prevenir pandèmies

García-Sastre fa anys que es dedica a l'estudi de la grip i a la recerca d'una vacuna universal contra aquest virus.

La seva investigació se centra a trobar una vacuna que pugui servir per a dues coses. Primer, per fer front al virus estacional de la grip que apareix cada temporada i, segon, que també pugui actuar sobre els virus de la grip que estan en reservoris animals (principalment en ocells), i que són els que tenen la potencialitat de causar pandèmies perquè són diferents dels que circulen entre els humans.

Explica que cal parar atenció a la grip perquè és el virus que ha causat més pandèmies.

"La grip sempre ha estat ignorada i és un dels virus respiratoris que causa més morts en humans. És la principal causa de mort per virus respiratori en humans. L'última pandèmia va ser la de 2009, la de la grip A. No va ser gaire severa però hi va haver deu vegades més morts en adults joves saludables, no és un nombre total molt gran però és deu vegades més."

La vacuna universal, per tant, faria possible acabar amb la capacitat de la grip de crear pandèmies.

"Si aquesta vacuna funcionés, no seria necessari vacunar-se anualment. I seria capaç d'acabar amb els possibles virus pandèmics de grip que arriben del reservori. Això és possible perquè protegiria de la grip estacional i dels canvis de la grip estacional, i també de virus de grip aviar o porcina que estan als reservoris animals, uns virus que són molt diferents dels que circulen entre humans i que són els que causen pandèmies de grip en algun moment."

Tot i que fa anys que treballa en aquesta vacuna universal (i encara queda temps perquè sigui una realitat, a causa de la seva complexitat), García-Sastre diu que ara, a causa de la pandèmia, s'ha vist la importància de plantejar vacunes que puguin prevenir que els virus saltin dels reservoris animals a les persones.

"Seria bo continuar investigant en aquestes vacunes" perquè disminueixin la possibilitat de noves pandèmies.