Gent gran homosexual, forçada a tornar a l'armari
Formar part del col·lectiu LGTBI i fer-se gran a vegades no és fàcil. Responsables d'entitats del Tarragonès i el Baix Penedès alerten que persones grans que ja havien sortit de l'armari ara se senten discriminades per la seva orientació sexual a les residències, tant per part d'altres usuaris com pels mateixos treballadors.
Forçats a tornar a ficar-se a l'armari
Aquesta situació se suma a l'aïllament social i la soledat no volguda que massa sovint pesa sobre la gent gran. Berta Mascaró és la presidenta de l'entitat H2O, que gestiona el servei municipal d'atenció a diversitats sexuals a Tarragona, i en fa aquest radiografia.
Ells ja han trobat aquest context de vida en què ja han fet aquesta sortida de l'armari, ja han pogut expressar lliurement la seva sexualitat i la seva identitat, però quan comencen una nova etapa en una residència és un moment en què tornen a l'armari perquè el seu entorn no ho comprèn.
Des de l'empresa Arc Serveis, Jerusalem Torra recorda el cas concret d'un home homosexual que va viure aquesta situació en una residència:
Jo recordo una persona que era homosexual, un home gran, molt discret, que se sentia exclòs perquè al col·lectiu que hi havia de dones grans els costava molt acceptar aquest perfil, i recordo que aquell home s'ho passava molt malament.
Les reivindicacions per a aquest col·lectiu
Per fer front a aquestes situacions, les entitats que treballen al Tarragonès i al Baix Penedès reivindiquen espais on es tingui en compte la diversitat sexual i de gènere, que s'adaptin els serveis assistencials a aquestes persones, i que s'ofereixi més formació per atendre-les.
Els professionals que treballen en l'atenció a la gent gran reclamen eines per afrontar aquesta situació, com explica Berta Mascaró.
La problemàtica no ve del fet que els professionals no sàpiguen fer la seva feina, sinó del fet que no hi ha eines per treballar. I trobar aquests espais com aquesta jornada on es pot parlar i generar un debat els dona recursos útils per a la feina.
A banda de les ajudes assistencials, també es mira de crear espais perquè aquestes persones puguin parlar i expressar-se i, de fet, en algunes residències es treballa per naturalitzar aquestes diferències i que els residents aprenguin a respectar-se independentment de la seva identitat sexual.
Es reclama que les administracions, més enllà de campanyes de difusió, incrementin les partides econòmiques i les polítiques destinades a atendre a aquest col·lectiu.
