Ginebra, la doble cara de la regularització de la prostitució
Un carrer qualsevol de Ginebra. Una porta discreta, sense rètols cridaners, dona accés a un dels prop de cinquanta salons de massatges eròtics que hi ha a la ciutat. A dins, una quinzena de dones treballen en sis habitacions, la majoria amb passaport espanyol. Totes tenen la documentació en regla i una autorització policial que els permet exercir com a treballadores sexuals.
A Suïssa, la prostitució és legal i està regulada des de l'any 1942. En aquest país, les dones que es dediquen a la prostitució són considerades treballadores sexuals. La llei marca que han de passar per una sessió informativa a l'entitat Aspasie, especialitzada en la defensa dels drets de les treballadores sexuals, i obtenir una autorització policial per exercir el treball sexual durant 90 dies a l'any. El permís es pot renovar. Si volen estar-s'hi més temps, cal tramitar un permís de residència.
La directora de l'entitat Aspasie, Penelope Jacardi, afirma: "A les sessions informatives intentem detectar si la dona pot estar sota algun tipus de coacció i en fem un seguiment. Tenim un equip que visita regularment les dones que treballen tant a la via pública com als salons eròtics." Jacardi afegeix: "Elles paguen taxes, cotitzen per a la jubilació i poden tenir els mateixos drets."
Les dones amb qui hem parlat asseguren que se senten acompanyades pels treballadors d'aquesta entitat, que les assessoren tant laboralment com jurídicament.
Hem conegut una vintena de dones amb passaport espanyol que es dediquen al treball sexual a Suïssa. "Hi ha més possibilitats de guanyar diners, ens sentim més segures i és legal", resumeix la Celeste, una dona d'origen colombià i amb nacionalitat espanyola que treballa en un d'aquests locals.
Una altra dona, l'Eulàlia, de Barcelona, diu que les normes a l'estat espanyol són incertes: "Quan treballes com a acompanyant no tens cap garantia. És un buit legal i estàs indefensa si sorgeixen problemes amb el client."
Un refugi legal i econòmic
Segons dades de les autoritats suïsses, gairebé 300 dones amb passaport espanyol --un 40% del prop de 700 treballadores sexuals registrades al cantó de Ginebra-- han decidit traslladar-s'hi per exercir-hi legalment.
A les que tenen passaport espanyol, les segueixen les romaneses (141 dones), les franceses (122), les hongareses (101), les italianes (36) i les suïsses (13), entre d'altres.
La principal raó d'aquesta mobilitat és la seguretat jurídica i personal: estan donades d'alta a la Seguretat Social i poden cobrar la pensió de jubilació, entre d'altres.
De fet, al barri de Le Paqui, on es concentra la prostitució a la via pública, hi ha sis edificis, dos dels quals són de titularitat d'Aspasie, que es dediquen íntegrament a l'activitat sexual. Japardi assegura: "Tenim dos blocs on les dones poden viure, dormir i treballar amb lloguers assequibles d'entre 1.100 i 1.600 euros, depenent del tipus d'apartament perquè puguin fer-ho de manera independent."
A França, on la prostitució està prohibida, moltes dones travessen la frontera per dedicar-se al treball sexual, i també la creuen molts clients per esquivar la regulació abolicionista del seu país.
En un dels salons eròtics que visitem, coneixem la Carla, de 22 anys, que prefereix parlar anònimament. Ella diu que l'exercici del treball sexual millora a Suïssa en relació amb el seu país: "Ens permet estar més protegides i anar acompanyades d'una entitat. Si hi ha un problema, ve la policia immediatament."
La diferència econòmica també pesa. A Ginebra, una mitja hora de servei es paga a 160 euros, dels quals un 60% és per a la treballadora i un 40% per a l'empresa. A Barcelona, el preu mitjà és de 120 euros, i el repartiment és al 50%.
"Aquí, el que guanyo en un mes a Espanya, ho faig en dos dies", afirma la Celeste. Una rendibilitat que depèn de la resistència física i emocional. Ella mateixa diu: "Mentalment, et consumeixes si et deixes portar, has de pensar només en aquell moment."
Una altra dona que està al seu costat i parla català assegura: "Els diners no ho són tot i tot plegat no és tan paradisíac. Som una quinzena i l'empresa vol que almenys ens quedem 6 dones a les nits, quan aguantar els clients pot ser més difícil: a vegades venen borratxos, d'altres han consumit droga... No ho recomano."
Una altra dona d'origen veneçolà i amb passaport espanyol assegura: "No dormim bé ni descansem. Aquí o treballes o no guanyes. Estem 24 de 24."
Un sistema amb regles estrictes que no elimina l'estigma
Obrir un negoci d'aquest tipus a Suïssa és complex, però un cop complerts tots els requisits la gestió és estable. "A Espanya és molt fàcil obrir un establiment, però després estàs en uns llimbs legals. A Suïssa és difícil, però un cop passes totes les inspeccions és fàcil", explica Stephan Gómez, empresari amb clubs a Barcelona, València i Ginebra.
Al capdavant del saló eròtic de Ginebra hi ha la gerent, Catalina Martínez. Per obrir el saló, va haver de demostrar que no tenia antecedents ni deutes, i presentar un certificat de bona conducta. Martínez diu: "Tenen molta més seguretat jurídica que a altres països i, a diferència d'Espanya, no tenen vigilants de seguretat perquè no cal. Si un client es posa pesat, truquem a la policia, que arriba immediatament."
La regularització aporta drets, però no elimina l'estigma. "A França està molt mal vist, les noies passen per ser fàcils", diu una treballadora francesa. I, malgrat la legalitat, la mirada social continua sent dura: "Sigui a Suïssa o al món, sempre serem jutjades", lamenta la Celeste.
La Diabla, una dona trans amb doble nacionalitat colombiana i espanyola, treballadora sexual des dels 18 anys i autora del llibre "Ponte en tus tacones", defensa: "La regularització és l'única manera de dignificar la prostitució."
Ella s'ha dedicat a la prostitució a diversos països europeus --va arribar a Espanya l'any 1999-- i assegura que Suïssa és un dels millors llocs per dedicar-se al treball sexual. "De dia soc la Desiré, de nit soc la Diabla, que es dedica a complaure els fetitxismes dels clients", diu.
Actualment, treballa com a independent darrere una de les vitrines dels locals del barri de Le Paqui i lloga l'apartament on viu a l'associació Aspasie per un preu accessible.
Asseure's darrere la vitrina pot costar 100 euros al dia i els lloguers d'apartaments oscil·len entre els 1.100 i els 1.600 euros al mes. Ella mateixa reflexiona: "A Espanya no tenim drets i aquí és un treball normalitzat, declarem la renda, tenim Seguretat Social i, sobretot, cobrarem una pensió quan ens jubilem". I afegeix: "Espero que en algun moment puguem veure que la prostitució sigui legal a tot el món, que tinguem els drets, ens respectin com a éssers humans i tinguem una vellesa digna."
Tot i així, altres veus adverteixen dels riscos del treball sexual a Suïssa. Una dona catalana que fa cinc anys que s'hi dedica i passa estades al país assegura: "Això no és de color rosa. La majoria hi arribem per necessitat. Que no es blanquegi aquesta feina."
La cara oculta
Malgrat la regulació, l'explotació sexual clandestina persisteix.
El portaveu de la policia de Ginebra, Alexander Brahier, admet: "Hi ha anuncis no registrats i operacions en què es detecta gent que no compleix la normativa. Som conscients que hi ha dones que no es registren i salons eròtics il·legals."
Emmylou Zhieli, portaveu de la Perla Organisation, una entitat social que ajuda i acompanya víctimes de tràfic d'éssers humans i explotació sexual, alerta: "El problema és que hi ha una xifra oculta que desconeixem. Dones que estan en una situació de vulnerabilitat, amb pobresa, i que no estan inscrites. La policia no sap ni que existeixen."
Segons la plataforma suïssa contra el tràfic d'éssers humans, només l'any passat es van identificar 200 noves víctimes, més de la meitat explotades sexualment. Aquesta realitat demostra que la regulació, tot i ser un pas cap a la seguretat i la dignificació, no és suficient per erradicar el tràfic ni la precarietat.
El model suís de regulació de la prostitució ofereix seguretat, drets laborals i control policial, però no resol del tot les desigualtats que empenyen moltes dones a exercir-la.
