Godó: un model esgotat
La baixa d'última hora del pentacampió Rafael Nadal ha deixat orfe de figures i públic el Barcelona Open Banc Sabadell, el popular trofeu Comte de Godó. La presència en els darrers anys d'una estrella amb l'atractiu del manacorí va servir per endolcir una realitat que s'estava fent inqüestionable, com era la pèrdua d'al·licients d'un torneig que anava perdent de mica en mica rellevància en el calendari del tenis mundial. L'obsessió dels organitzadors de voler continuar mantenint-se en el mateix escenari, les instal·lacions del RCT Barcelona, amb totes les incomoditats per falta d'espai que això representa, i de no atrevir-se a trencar una tradició obsoleta, ha perjudicat l'esdeveniment.
Director i presentador del programa "Efectivament" d'Esport3
2 min
Amb el seu format actual, el Godó esta catalogat en el circuit de l'ATP com un Masters 500, una categoria que s'hauria de considerar de tercera fila, ja que el seu nivell està per sota dels nou tornejos Masters 1000, en què estan obligats a jugar els "top 10" del rànquing mundial, i dels quatre Grand Slam (Austràlia, Roland Garros, Wimbledon i US Open). Així s'entén que en els últims anys per les pistes de Pedralbes no s'hagi vist la presència del numero 1 del tenis mundial, Roger Federer. Com tampoc altres figures, amb l'excepció de Nadal, que per la seva condició de jugador del RCT Barcelona es veia lligat sentimentalment al Godó, fins que els seus genolls castigats per les lesions han dit prou.
Cal, per tant, actuar i buscar solucions immediates, perquè una ciutat com Barcelona, amb reconeguda tradició tenística i una afició molt entesa, no es pot permetre, amb l'excusa de postular-se per organitzar uns Jocs Olímpics, que Madrid li hagi passat la mà per la cara acollint a les pistes del complex de la Caja Mágica un torneig de categoria Masters 1000. Si veritablement volem estar a l'elit mundial, ens hem de deixar de falsos romanticismes i donar un cop de timó, fent que el Godó es traslladi a un escenari amb les possibilitats que ofereix el Palau Sant Jordi. S'ha de passar de ser un torneig de club a convertir-se en el d'una ciutat cosmopolita.
Els exemples de les dues finals de la Copa Davis, del 2000 i del 2009, celebrades amb tant d'èxit, il·lustren a la perfecció les excel·lències del Sant Jordi per acollir tenis de gran nivell, en detriment d'una "pista talismà" que hauria de començar a formar part del record gloriós. Queda clar que a la muntanya de Montjuïc hi ha el futur. Ja és hora de fer un pensament.
Lluís Canut
Cal, per tant, actuar i buscar solucions immediates, perquè una ciutat com Barcelona, amb reconeguda tradició tenística i una afició molt entesa, no es pot permetre, amb l'excusa de postular-se per organitzar uns Jocs Olímpics, que Madrid li hagi passat la mà per la cara acollint a les pistes del complex de la Caja Mágica un torneig de categoria Masters 1000. Si veritablement volem estar a l'elit mundial, ens hem de deixar de falsos romanticismes i donar un cop de timó, fent que el Godó es traslladi a un escenari amb les possibilitats que ofereix el Palau Sant Jordi. S'ha de passar de ser un torneig de club a convertir-se en el d'una ciutat cosmopolita.
Els exemples de les dues finals de la Copa Davis, del 2000 i del 2009, celebrades amb tant d'èxit, il·lustren a la perfecció les excel·lències del Sant Jordi per acollir tenis de gran nivell, en detriment d'una "pista talismà" que hauria de començar a formar part del record gloriós. Queda clar que a la muntanya de Montjuïc hi ha el futur. Ja és hora de fer un pensament.
Lluís Canut
