Gósol diu "sí" a formar part de la província de Barcelona, amb el 88% dels vots

El poble de Gósol ha votat aquest diumenge a favor d'iniciar els tràmits per passar a formar part de la província de Barcelona. A la consulta popular no referendària que s'ha dut a terme durant el matí a l'ajuntament, el "sí" ha guanyat amb un 88% dels vots. 

El municipi té poc més de 200 habitants i la consulta, a la qual podien participar els majors de 16 anys empadronats, ha comptat amb una participació d'una mica més del 50%. S'han recollit un centenar de vots, dels quals 88 han estat per al "sí", 12 per al "no" i cap ha optat per al "no sap/no contesta". 

L'alcalde del municipi, Rafel López, ha dit que els resultats permeten "vehicular" una demanda que hi havia a la localitat des de feia anys i que ara es posaran a "treballar per intentar que la voluntat del poble es faci realitat".

Creiem que guanyarem en qualitat de vida. 

També ha anunciat que l'ajuntament redactarà un informe amb els resultats i amb la recollida de signatures que s'ha fet entre els veïns no empadronats per defensar el canvi. També demanarà informes favorables a les diputacions, la Generalitat i el Consell Comarcal del Berguedà. 

Gósol és l'únic municipi del Berguedà que forma part de la demarcació de Lleida. La consulta impulsada pel consistori busca resoldre una situació administrativa complexa que els dificulta fer alguns tràmits o accedir a algunes ajudes. 

Entre el pragmatisme i la nostàlgia

Abans que es fes la consulta, el consistori s'havia posicionat clarament a favor del "sí". L'alcalde, Rafel López, afirma que, si passen a formar part de Barcelona, tindran "més recursos" i també "un millor encaix dins de la comarca". 

López assegura que la situació administrativa actual pot provocar "situacions surrealistes" com, per exemple, "que hi hagi un pla de prevenció d'incendis a tota la comarca i Gósol en quedi fora". 

El foc no hi entén, de divisions provincials, però sí de divisions orogràfiques, i la nostra orografia és cap al Berguedà i cap a Barcelona.

Una realitat que ratifica un veí del poble, Celestino Abrantes, que assegura que el dia a dia es fa mirant a Barcelona: "Per la paperassa sí que has d'anar a Lleida, però per la resta no, naltres ja anem sempre cap a Barcelona. És més a prop anar cap allà".

Una altra veïna, Maria Àngels Molins, també considera que el canvi portarà avantatges econòmics: "Penso que el poble hi sortirà guanyant moltíssim", assegura.

Molins també assenyala que la diversitat administrativa dificulta les gestions: "Tenim la comarca del Berguedà, la província de Lleida, el jutjat a Solsona i el bisbat de la Seu. O sigui, que no som d'enlloc. A l'hora de demanar, costa molt".

Entre els més reticents, hi ha veus com la de l'exalcalde de Gósol Josep Tomàs, que ho considera "una batalla que ens costarà molts esforços i al final no sé si valdrà la pena, tinc els meus dubtes". 

"Ja estic bé com estic", assegura, i, tot i que reconeix que tenen "tota la comunicació amb Barcelona, més a prop i més fàcil", es manté que "potser per nostàlgia", prefereix no canviar: "Tota la vida he sigut de Lleida, i m'agrada ser de Lleida". 

Amb la victòria del "sí", ara s'iniciarà un procés administratiu que podria durar dos anys, segons ha dit l'alcalde al 3CatInfo després de conèixer els resultats. El canvi haurà d'acabar sent validat a la Generalitat i aprovat al Congrés espanyol. Després encara podrien passar dos anys més fins que es faci efectiu.