Gósol vota per decidir si vol passar a formar part de la província de Barcelona
Gósol vota aquest diumenge si deixa de ser un poble de la demarcació de Lleida i passa a formar part de la de Barcelona. El municipi, de poc més de 200 habitants, és l'únic del Berguedà que encara pertany a la demarcació de ponent.
Diversos veïns ja s'esperaven a la porta de l'ajuntament abans de les 10 del matí, hora en què ha començat la consulta popular, per poder entrar a votar responent a la pregunta que se'ls formula:
Esteu d'acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s'integri a la província de Barcelona?
Hi poden participar tots els majors de 16 anys empadronats al poble aquest 2025, i a la una del migdia havien votat una norantena de veïns. Les urnes de la consulta no refrendària es tancaran a les dues del migdia.
Amb la iniciativa el municipi busca resoldre una situació administrativa complexa que els dificulta fer alguns tràmits o accedir a algunes ajudes.
Entre el pragmatisme i la nostàlgia
Des de l'ajuntament, el consistori promou el sí al canvi, tot i que asseguren que respectaran el resultat de la votació.
L'alcalde, Rafel López, explica que si passen a formar part de Barcelona tindran "més recursos" i també "un millor encaix dins de la comarca".
López assegura que la situació administrativa actual pot provocar "situacions surrealistes" com, per exemple, "que hi hagi un pla de prevenció d'incendis a tota la comarca i Gósol en quedi fora".
El foc no hi entén de divisions provincials, però sí de divisions orogràfiques, i la nostra orografia és cap al Berguedà i cap a Barcelona
Una realitat que ratifica un veí del poble, el Celestino Abrantes, que assegura que el dia a dia es fa mirant a Barcelona: "Per la paperassa sí que has d'anar a Lleida, però per la resta no, naltres ja anem sempre cap a Barcelona. És més a prop anar cap allà".
Una altra veïna, la Maria Àngels Molins, també considera que el canvi portarà avantatges econòmics: "Penso que el poble hi sortirà guanyant moltíssim", assegura.
Molins també assenyala que la diversitat administrativa dificulta les gestions: "Tenim la comarca del Berguedà, la província de Lleida, el jutjat a Solsona i el bisbat de la Seu. O sigui, que no som d'enlloc. A l'hora de demanar, costa molt".
Entre els partidaris del "no", s'hi troba l'exalcalde de Gósol Josep Tomàs, que ho considera "una batalla que ens costarà molts esforços i al final no sé si valdrà la pena, tinc els meus dubtes".
"Ja estic bé com estic", assegura, i, tot i que reconeix que tenen "tota la comunicació amb Barcelona, més a prop i més fàcil", es manté en què "potser per nostàlgia", prefereix no canviar: "Tota la vida he sigut de Lleida, i m'agrada ser de Lleida".
En cas que guanyi el sí a la consulta popular, s'iniciarà un procés administratiu que podria durar prop d'un any i mig, i hauria d'acabar sent validat a la Generalitat i aprovat al Congrés espanyol.
