Grafitis i documentals, eines poderoses de canvi
Inconformisme, suport als més desafavorits, qüestionar el poder... Són definicions que reflecteixen l'esperit de l'art urbà, però també el del documental. Diuen que amb l'ajuda d'una palanca és possible fins i tot moure el món, i nosaltres creiem que el documental pot ser i ha de ser una d'aquestes palanques que ajuden a progressar la societat.
Des del "Sense ficció" sempre hem entès el documental com una eina de transformació social, perquè dona veu als silenciats i posa llum a aspectes foscos de la nostra societat. La nostra vocació és qüestionar sempre el discurs del poderós, estar al costat dels que no tenen veu i ajudar així a fer una democràcia millor.
Aquesta filosofia que ens mou a l'hora d'elaborar els nostres treballs, va estar també molt present a l'hora de dissenyar la imatge gràfica del programa, i de seguida ens vam adonar que compartíem objectius, encara que amb eines diferents, amb l'art urbà. És per això que vam tenir clar que utilitzaríem del seu llenguatge per definir en 30 segons el nostre programa.
L'altre ingredient essencial dels documentals del "Sense ficció" és l'ésser humà, sigui quina sigui la seva raça, creença o extracció social, així que vam fer un càsting a la recerca de models que representessin una societat diversa com és la catalana. La idea era pintar virtualment les seves cares en diferents parets de Catalunya, tant a ciutat com a mar i muntanya. Utilitzant la tècnica del "time lapse" vam gravar diferents murs on poder plasmar aquests rostres diversos durant el pas d'un dia. Amb l'Agustí Poch, l'operador d'imatge del "Sense ficció", vam gravar a Sitges la sortida del sol i vam tancar el dia a la Diagonal de Barcelona, on el logo del "Sense ficció" apareix entre les llums dels cotxes.
Els figurants els vam gravar al plató 5 de TV3, amb un fons de croma que ens permetia incrustar-los en les imatges de carrer, i fent accions que reflectissin també una varietat de situacions.
Un cop obtinguts tots els elements, el nostre dissenyador gràfic, en Xavier Sindreu, començava la seva màgia de convertir en grafitis les imatges obtingudes, fent possible la unió de dues disciplines que comparteixen objectius: art urbà i documentals.
