Granges que busquen relleu: jornada de portes obertes per trobar nous ramaders
Els últims anys, a Catalunya han tancat les portes milers d'explotacions agrícoles i ramaderes, sobretot les més petites. Entre les causes hi ha la sequera, l'augment dels costos i de la burocràcia o la falta de relleu generacional.
És el cas de Cal Esparrica, al poble d'Espaén, a l'Alt Urgell. És una granja familiar d'ovelles, però també amb cabres i vaques, oberta el 1918 pels avis de l'actual propietari, el Josep, que ara la gestiona amb l'Anna. Són la tercera generació que se'n fa càrrec, però ara s'han trobat sense relleu.
Els meus fills es guanyen bé la vida a fora i, si fos per ells, tancaríem.
Però l'Anna, a qui li queden set anys per jubilar-se, es nega a tancar l'explotació: "Aquest bestiar m'ha donat a menjar, i l'endemà de jubilar-me, probablement aniran a l'escorxador, i això no ho trobo just."
Jornada de portes obertes
Per això s'han decidit a buscar un relleu fora de la família: busquen algú que es faci càrrec de la granja i dels animals i que doni continuïtat a la història centenària de Cal Esparrica.
I la manera de fer-ho ha estat una jornada de portes obertes organitzada per la Taula de Relleu Agrari del Pirineu: una vintena de joves, tant pastors individuals com parelles, han passat per Espaén per conèixer la granja, el projecte i les condicions del futur traspàs.
El traspàs d'una explotació com aquesta no és una fórmula habitual. Maria Díaz de Quijano, tècnica de l'Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, explica que la majoria de ramaders encara no s'ho plantegen:
Ens trobem davant la primera generació que es troba que els fills no agafen el relleu i creuen que l'única opció és plegar.
Per això fan pedagogia i sensibilització, i actualment treballen amb una trentena de granges del Pirineu que es plantegen passar el relleu a algú de fora de casa.
Començar de zero, "impossible"
Qui s'interessa per agafar el relleu són joves que volen introduir-se en la ramaderia. Com el Sergi, que admet que "t'ha d'agradar més del que costa". "Però ho tinc molt clar", afegeix. O el Juan, que destaca el "lligam amb el territori" que té la professió.
L'Emma, que ja ha treballat uns mesos a Espaén, ho veu complicat: "Crec que el sistema no afavoreix ni el relleu ni que les explotacions continuen sent viables."
M'agradaria moltíssim continuar amb la granja, però hi ha moltes barreres.
Per exemple, cita la burocràcia o el cost econòmic: i és que el traspàs pot ser l'única opció que tenen aquests joves per tenir una explotació, perquè és "gairebé impossible" començar de zero.
"És molt costós a nivell econòmic", assegura Díaz, però també pel que fa a l'esforç: "Cal trobar clients, ensenyar els animals, veure com funciona tot... si agafes el relleu d'algú, tens uns coneixements, uns clients, és un regal."
Fer reviure el poble
El traspàs de Cal Esparrica serà per un preu simbòlic, amb un contracte a llarg termini i amb opció d'allotjament, perquè una de les condicions que posa l'Anna és "que qui vingui, visqui al poble".
Això per no deixar morir Espaén, on són els únics veïns que hi viuen permanentment: "M'agradaria que aquí tornés a parar l'autobús escolar." Tot i això, avisa que no és fàcil: "Ara és molt bonic, però quan tot és blanc i gela..."
També avisa que "la ramaderia dona pel que dona" i que caldria que fossin, com a mínim, dues persones, i que una d'elles tingués una feina a mitja jornada fora de la granja: "Cal tenir un ingrés fix, perquè les factures arriben cada mes."
