Grip o Covid-19? La pandèmia podria haver arribat abans del que es pensava a Catalunya

El primer cas detectat i confirmat de coronavirus a Catalunya va ser una dona italiana resident a Barcelona que va ingressar a l'Hospital Clínic de Barcelona el 25 de febrer.

Però els primers casos de Covid-19 van arribar a Catalunya, en realitat, el 4 de febrer, tres setmanes abans del primer cas diagnosticat. Això és el que revela un estudi preliminar d'un grup de científics catalans de la Universitat d'Oxford i de l'Institut Català de la Salut.

Han comparat les corbes epidemiològiques de la grip dels últims deu any i en la d'aquest any hi han trobat que hi havia més casos dels esperats. 

El professor de Farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford, Daniel Prieto-Alhambra, creu que molts casos que es van diagnosticar a Espanya com a grip estacional abans que es detectés el primer cas de coronavirus eren en realitat la Covid-19:

"Si bé el nombre de casos pujava com era d'esperar, en la baixada fa una panxa, i això et fa pensar que està fent un comportament anormal i que hi ha una malaltia amb símptomes semblant que fa que els metges estiguin diagonisticant excés de casos de grip perquè hi ha més casos dels que esperaríem per a aquell moment de la corba."

Afirma que molts casos que es van diagnosticar a Espanya com a grip estacional abans que es detectés el primer cas de coronavirus eren en realitat ja de Covid-19. 

Aquests investigadors creuen que el coronavirus SARS-CoV-2 ja circulava per Catalunya almenys des de principis de febrer:

"I de la diferència entre els casos observats i els esperats surten els casos de coronavirus que ja estaven entre nosaltres abans de la primera confirmació oficial. És a dir que entre 1.800 i 14.000 casos que al febrer s'havien diagnositcat com a grip eren, en realitat, casos de coronavirus."

Prieto-Alhambra assegura que preveure la situació era molt difícil, bàsicament perquè és un virus completament nou, que no s'havia vist abans.

"El que era molt sorprenent és que, havent-hi hagut tres casos a França el 24 de gener, a Catalunya no se'n veiés cap fins al 24 de febrer. No es va fer cap restricció en els viatges i la permeabilitat de les fronteres entre Catalunya i França és òbvia."

Però, segons els investigadors, també es va pecar d'ingenuïtat, més sabent el que ja estava passant a la Xina i que el virus podria saltar en qüestió d'hores d'una punta a l'altra del món en un trajecte d'avió:

"Pensàvem que la malaltia quedava molt lluny, però hem obviat que cada dia arriben avions des de la Xina a Catalunya, per exemple. No es va tenir això prou en compte ni es van prendre les mesures que eren necessàries." 

La importància d'aquest estudi sobre la presència del coronavirus a Catalunya és, sobretot, per al futur. Les dades permetran identificar amb més rapidesa una possible segona onada i, per tant, preparar-nos millor perquè l'impacte no sigui tan brusc.