Guaidó intenta atreure l'exèrcit per forçar Maduro a convocar eleccions a Veneçuela

La posició de l'exèrcit pot ser clau en la resolució de la crisi de Veneçuela. L'autoproclamat president Juan Guaidó insisteix que les forces armades es posin al costat dels ciutadans. Ho demana, diu, per evitar un bany de sang. I forçar d'aquesta manera Nicolás Maduro perquè convoqui eleccions.

En un discurs de caràcter presidencial, Guaidó, que ha anat sumant suports internacionals, ha reclamat als militars que li facin costat a canvi d'una llei d'amnistia. També ha apel·lat el poble a mobilitzar-se per fer que Maduro abandoni el poder i ha fet una crida a l'acceptació de l'ajuda humanitària que han ofert els països que l'han reconegut com a president. De moment, impulsa grans manifestacions per dimecres i dissabte.

Però Maduro sap que el control militar és la seva carta per a la supervivència política. Des del Ministeri de Defensa, el seu titular, Vladimir Padrino, ha assegurat que l'exèrcit està esperant els violents i els mercenaris que vulguin entrar al país. Ha remarcat que hi ha un assetjament contra Veneçuela i l'ha comparat amb l'operació internacional contra Líbia, que va acabar amb la caiguda de Moammar al-Gaddafi. Padrino ho ha dit després que Israel s'ha sumat a la llista de països que reconeixen Juan Guaidó com a president interí.

 

L'exèrcit és un element clau en la història de Veneçuela (Reuters)

 

L'exèrcit és un element clau en la història de Veneçuela (Reuters)

El canceller aposta pel diàleg

El ministre d'Afers Estrangers, Jorge Arreaza, ha insistit en la necessitat d'establir diàlegs per buscar sortides a la crisi política. I en aquest diàleg hi entra també els Estats Units, amb qui Veneçuela va trencar relacions diplomàtiques la setmana passada. Arreaza confia en les propostes que països com Mèxic o de la Caricom -la Comunitat del Carib- puguin presentar davant les Nacions Unides.

Diverses ONG calculen que les protestes contra el govern de Maduro han provocat 35 morts i prop d'un miler de detinguts en una setmana. I entre els detinguts hi ha 80 menors d'entre 12 i 15 anys, segons dues diputades i una advocada de l'ONG Coalició pels Drets Humans, que assenyala que un 10% han estat alliberats, però que la resta continuen detinguts. Una de les parlamentàries subratlla que la legislació veneçolana impedeix que un menor de 12 anys pugui ser imputat.

La vicecònsol a Miami reconeix Guaidó

Fora de Veneçuela, hi ha diplomàtics que s'han desmarcat de Maduro. És el cas de la vicecònsol veneçolana a Miami, Scarlet Salazar, que ha anunciat a les xarxes socials que reconeix Juan Guaidó com a president "encarregat". Salazar fa una crida a la resta de diplomàtics destinats a l'exterior a seguir els seu passos.

La vicecònsol s'ha compromès a continuar prestant els serveis consolars des de Miami, unes oficines que estan tancades per ordre de Nicolás Maduro. Aquest consolat es va tornar a obrir el 2018 després d'haver estat clausurat sis anys per decisió de l'anterior president Hugo Chávez. Aquests dies no respon a trucades telefòniques.