Guerra de nervis entre Netflix i Paramount per comprar Warner Bros: què s'hi juguen?
Netflix va començar com una empresa de lloguer de DVDs l'any 1998 i la seva competència no era cap gran estudi cinematogràfic, sinó cadenes de videoclubs com Blockbuster.
Enviava els DVDs per correu, dins un sobre vermell, als clients que pagaven 20 dòlars per la tarifa plana mensual. La primera pel·lícula que va llogar a través d'aquest sistema va ser "Beetlejuice", de Tim Burton, amb Michael Keaton com a protagonista i èxit milionari de la llavors totpoderosa Warner Bros.
Més de dues dècades després, el 2023, Netflix va clausurar el negoci de DVDs que pocs ja recordaven, i l'última pel·lícula que va enviar amb el sobre vermell va ser "True grit", una producció distribuïda --casualitats de la vida-- per Paramount.
Del cinema sonor a l'estríming
Hollywood és un món més petit del que sembla i cada cop queden menys actors, que miren de salvar el seu lloc com en el joc de la cadira. I no és el primer cop que Warner Bros viu aquest tràngol, perquè la seva trajectòria personifica els canvis tecnològics i del negoci audiovisual al llarg de l'últim segle.
Gran estudi de la vella escola de "Casablanca", va passar a l'òrbita de magnats de la comunicació com Ted Turner fins a integrar-se en els primers grans conglomerats d'internet com American Online (AOL); amb la televisió per cable, HBO i "The Soprano" va reinventar les sèries i ha acabat amb companys de viatge com Discovery.
Ara, com si fos l'evolució lògica de tota aquesta història, a la companyia que va estrenar la primera pel·lícula sonora el 1927 se l'empassarà l'onada de l'estríming.
El projecte Sterling
Ja fa mesos que s'havia obert la subhasta a Wall Street. I arriba, com moltes grans operacions, en un context d'efervescència, aprofitant l'embranzida d'uns mercats financers en màxims, mentre cada cop més veus avisen del risc d'un daltabaix borsari. Per discutir-ho en reunions internes confidencials, l'equip de Warner Bros va batejar tot aquest procés com a projecte Sterling i va autoanomenar-se Wonder, segons Bloomberg. En el seu codi, els possibles compradors eren "Noble" (Netflix), "Prince" (Paramount) i "Charm" (Comcast-NBC).
D'entre els candidats, Netflix no era la favorita fins fa poques setmanes, però negociacions d'última hora i una oferta de 72.000 milions de dòlars en diners en efectiu i accions va convèncer el consell d'administració de Warner Bros. Segons els mitjans financers, perquè la seva fórmula és molt més clara i financerament creïble que la que proposaven els altres candidats.
Amb el "sí" del consell d'administració, semblava tot fet. Netflix, fins i tot, va enviar divendres un e-mail als seus subscriptors informant-los que aviat podrien gaudir des del sofà amb "Harry Potter", "Friends", "Joc de trons" o "Batman".
Però Paramount va decidir contraatacar i saltar-se el consell d'administració, a l'estil del BBVA en l'opa del Sabadell. En lloc de pactar la compra amb la direcció de Warner Bros, apel·la directament als accionistes posant més diners sobre la taula. Fins a 108.000 milions de dòlars, una oferta més alta que la de Netflix perquè compraria tot el paquet sota el paraïgua de Warner Bros, que inclou la CNN (Netflix deixa la cadena d'informació al marge de la compra).
La connexió Trump
Ara bé, la seva fórmula dibuixa una arquitectura més complexa, per dir-ho així, perquè malgrat tenir-hi al darrere una de les famílies més riques del món, els Ellison d'Oracle, l'operació es finançaria a través de socis com fons sobirans de l'Aràbia Saudita i Qatar, associats amb Affinity Partners.
Aquest és un fons d'inversió que gestiona Jared Kushner, el gendre de Donald Trump, i que ja va fer d'intermediari en la compra del gegant dels videojocs Electronic Arts per part dels saudites. Per esvair reticències als Estats Units, Paramount assegura que aquests inversors no tindrien ni veu ni vot en la gestió diària de l'empresa.
Paramount, a més, juga una altra carta, la "sentimental". Perquè jura i perjura que continuarà estrenant les pel·lícules als cinemes, després que grans veus de la indústria i la patronal de les sales i la distribució hagin fet sonar l'alarma davant la perspectiva que Warner Bros acabi en mans de Netflix.
La plataforma ha utilitzat els cinemes només com a plataforma de prestigi per llançar pel·lícules amb aspiracions a premis, però ara promet que continuarà comptant amb els cinemes. En qualsevol cas, els sindicats de Hollywood tampoc s'enganyen i avisen que, guanyi l'un o l'altre, les fusions sempre acaben comportant retallades de plantilla.
"Noble" contra "Prince"
I qui guanyarà? Doncs dependrà dels accionistes però, sobretot, de Donald Trump. I la gran ironia d'aquest drama és que la flor i nata de Hollywood, enemic jurat de l'administració Trump, pot acabar demanant que hi intervingui per evitar caure en mans d'un mal encara pitjor segons el seu punt de vista, el de Netflix.
El govern nord-americà té el poder de vetar la compra si amenaça la lliure competència. Paramount juga amb avantatge, d'entrada perquè té el suport directe del gendre de Trump, però també perquè el patriarca dels Ellison, Larry, és molt proper al president.
Si l'oferta de Paramount triomfa, passaria a controlar també la línia editorial de la CNN. Larry Ellison és el principal accionista d'Oracle i el 10 de setembre va arribar a ser l'home més ric del món per un dia, amb un patrimoni de gairebé 400.000 milions de dòlars. Oracle es dedica a la gestió de dades i està invertida fins al coll en l'onada de la intel·ligència artificial, que està inflant una bombolla històrica a Wall Street. I en les últimes setmanes, aquesta aposta per la IA se li està girant en contra, perquè els inversors comencen a dubtar que sigui prou rendible com per justificar els milers de milions de dòlars que hi ha abocat. Aquest dijous, les accions d'Oracle baixen més d'un 10% i ja queden lluny els dies en que Larry Ellison encapçalava el rànquing mundial de bilionaris.
Ara bé, fins i tot sense condicionants polítics i financers, una operació com aquesta despertarà tota mena de reticències dels reguladors i haurà de superar filtres. Perquè la competència se'n ressentirà. Als Estats Units, la doctrina més recent diu que una fusió que doni com a resultat una quota de mercat per damunt del 30% pot ser considerada contrària a la competència, i les empreses afectades tindrien base legal per acudir als tribunals.
La quota de mercat de Netflix
Però què vol dir, avui, una "quota de mercat"? Netflix assegura que només té un 8% d'audiència televisiva als Estats Units, i HBO Max un 1,3%, segons dades de Nielsen, de manera que en cap cas arribarien al llindar crític per a la lliure competència.
Però una altra manera de calcular-ho, segons un estudi, és tenint en compte només les subscripcions digitals; en aquest cas, entre Netflix (82 milions) i HBO (58 milions), i sumarien un 31% del total als EUA. I fins i tot es pot afinar per nombre d'hores de visionament; en aquest cas, Amazon Prime aniria davant, però la combinació de Netflix i HBO també superaria el llindar del 30% de quota de mercat.
Paramount pot argumentar que, en el seu cas, la quota de mercat en estríming seria més baixa (té 59 milions de subscriptors) i, per tant, no resulta una amenaça per a la competència ni un monopoli. Però un altre factor li juga a la contra: la capacitat de produir continguts. Perquè la fusió dels seus estudis amb els de Warner Bros seria, de llarg, la més potent de la indústria.
A la llarga, fins i tot la Unió Europea hi podria dir la seva. En el cas d'Espanya, els números estan clarament a favor de Netflix. Segons les xifres que recull la Comissió de la Competència (CNMC), el segon trimestre d'aquest any, el 44% dels subscriptors de plataformes digitals tenen compte a Netflix, un 19,7% a Amazon Prime Video, un 17% a Movistar, un 5,3% a HBO Max i un 6% a Disney Plus.
Dos terços de les llars tenen més d'una plataforma contractada (un 14% amb la clau d'un familiar o amic). I un 40% no s'hi subscriu directament, sinó a través del seu proveïdor d'internet.
Friends, Batman i Casablanca: el catàleg
Més enllà dels números, hi ha un altre intangible que, a la pràctica, és ben tangible. El seu catàleg. Perquè el ganxo de les plataformes per atreure subscriptors són les estrenes, segur, però també la biblioteca que poden oferir.
L'any 2018, per exemple, Netflix va pagar 100 milions de dòlars a Warner per tenir la llicència per emetre la sèrie Friends. Sony, per exemple, no té plataforma pròpia, i guanya una fortuna venent-se els drets d'emissió, començant per les pel·lícules de Spiderman.
Amb la compra de Warner, Netflix accediria a un catàleg dels més extensos de la indústria, des de clàssics del cinema com "Casablanca" o "Ciutadà Kane" de la RKO, fins a les pel·lícules de Stanley Kubrick, Superman, Batman o Harry Potter, o produccions televisives com "Friends" o "The Soprano".
Només Disney podria discutir-li el lideratge, amb les seves pròpies produccions, l'univers Star Wars, Pixar i els continguts que va incorporar amb la compra de la 20th Century Fox.
Ara vindrà una pel·lícula que ja hem vist. La d'una opa que es pot allargar en el temps, amb uns potencials compradors sota la vigilància del regulador i empantanegats en una guerra de nervis.
I Wall Street seguint molt de prop el drama, perquè Netflix o Paramount hauran de moure fitxa i apujar l'oferta si volen quedar-se una de les últimes pioneres de Hollywood que queda dreta: la llegendària Warner Brothers, fundada l'any 1923 pels germans Harry, Albert, Samuel i Jack, fills d'immigrants jueus polonesos.
