Guerra de Tigre, fam i neteja ètnica: "Si tornés a casa, em matarien"

Prop de complir-se un any de l'inici del conflicte a Tigre, al nord del país, els combats estan lluny d'aturar-se.

Les dues parts en guerra, d'una banda, l'Exèrcit federal etíop, que compta amb el suport de milícies paramilitars regionals i l'exèrcit d'Eritrea; de l'altra, els rebels del Front Popular d'Alliberament del Tigre (TPLF, en les sigles en anglès) han traslladat l'ofensiva a les regions veïnes d'Amhara i Afar i han engegat reclutaments massius.

Des que va esclatar el conflicte, a principis de novembre de l'any passat, tots dos bàndols han estat acusats de cometre greus violacions dels drets humans. Un desplaçat intern pel conflicte ha explicat a Catalunya Ràdio la seva història fugint del camp de batalla.

Un perill que ja va acabar amb la vida de la cooperant de Metges Sense Fronteres María Hernández i dos cooperants etíops de la mateixa organització humanitària, Yohannes Halefom Reda i Tedros Gebremariam, tots dos de 31 anys.

De conflicte regional a guerra civil

En Desalegn (nom fictici) va haver de fugir de casa seva el 17 de juliol. Després que els rebels del Tigre recuperessin el control de la capital regional, Mekele, a finals de juny, van iniciar una ofensiva a les províncies veïnes d'Amhara i Afar.

En Desalegn, que vivia en una població pròxima a la frontera amb la regió en guerra, va ser un dels primers a marxar de casa.

"Sóc de Kobo. Allà hi tinc 17 familiars. Vaig escapar dels rebels de Tigre... La gent que fuig d'allà m'explica que hi ha fam i malalties."

L'avanç del TPLF a les regions Amhara i Afar ha provocat vora 1 milió de desplaçats interns. La travessia d'en Desalegn, fugint de possibles represàlies dels rebels, l'ha fet passar per diverses poblacions fins a arribar a Kombolcha, una ciutat a 250 km de la capital, Addis Abeba.

"La situació és molt perillosa. Els rebels s'estan apropant. Estic en un pavelló vivint amb molta altra gent, amuntegats. No hi ha prou menjar per tothom, ni matalassos ni llençols. I tampoc medicaments."

Una crisi humanitària

Si la situació és greu a les províncies d'Afar i Amhara, és especialment catastròfica a la zona del Tigre, on l'exèrcit federal etíop hi manté un setge des de fa mesos.

La guerra ha provocat un bloqueig de facto de l'entrada d'ajuda humanitària a Tigre, com constata l'excorresponsal a Etiòpia i ara analista a la zona per International Crisis Group William Davidson.

"Només hi ha una ruta terrestre cap a Tigre. Hi ha molts impediments burocràtics. Molt pocs camions aconsegueixen l'autorització per entrar a la regió. I també hi ha un subministrament pèssim de medicaments."

Davidson  deixa ben clar que la situació només empitjora:

"Hi ha talls dels serveis vitals proporcionats per l'estat, com ara electricitat, telecomunicacions i serveis bancaris. La gent a Tigre no només s'està quedant sense productes, també s'està quedant sense diners en efectiu."

S'estima que a Tigre 5,2 milions de persones depenen de les ONG. Segons càlculs de l'ONU, per satisfer les necessitats d'aquesta població, haurien d'arribar cada dia 100 camions amb productes bàsics a Tigre.

El bloqueig però, ha fet que en els últims dos mesos només n'hagin pogut entrar 208. I la setmana passada va arribar la malauradament esperada notícia: les primeres morts per inanició confirmades. 400.000 persones estan en risc extrem de patir gana.

Acusacions de neteja ètnica

La guerra ha entrat en una fase més violenta, amb bombardejos de l'exèrcit etíop a la capital del Tigre els darrers dies. En el que portem de conflicte, han mort almenys 10.000 persones i s'ha informat d'un increment de la violència ètnica al país.

En Desalegn tem patir represàlies si torna a casa, per ser home jove i d'ètnia amhara:

"Ara mateix és impossible tornar a Kobo. Si torno a Kobo, els rebels em poden matar pel meu origen."

Durant aquest any de conflicte armat s'han detectat greus vulneracions dels drets humans i presumptes crims de guerra.

Segons Davison, la majoria han estat perpetrades per l'exèrcit federal etíop i els seus aliats, però també pels rebels tigrinyes, a mesura que han avançat en les regions d'Amhara i Afar:

"Hi ha informes sobre bombardejos d'àrees residencials, matances de civils i saquejos de propietats per part de les forces de Tigre. També hi ha evidències gràfiques de tropes federals etíops massacrant civils tigrinyes. Està molt ben documentada la massacre de civils a Axum per part de tropes eritrees i s'ha documentat violència comunal entre civils a Mai Kadra, a Tigre Occidental."

Un conflicte enquistat

Malgrat que la comunitat internacional ha demanat que s'apliqui un alto el foc per poder entrar ajuda humanitària a Tigre, Davison considera que la guerra està lluny d'acabar-se.

"La diplomàcia no va enlloc ara mateix perquè les dues parts estan estancades en les seves posicions. Hi ha una mena de punt mort. Desafortunadament crec que hi haurà d'haver més conflicte, que agreujarà la crisi humanitària, abans no hi hagi accions que condueixin cap un alto el foc i que es prioritzi l'assistència humanitària i s'obri un procés que condueixi a una solució política."