Guia de salut sexual per a dones lesbianes: com prevenir ITS i per què no se'n parla

El sexe entre dones implica menys risc de contraure infeccions de transmissió sexual? El tabú, l'estigma i el desconeixement han fet forta la idea que les dones lesbianes cis quedaven fora de diana de les anomenades ITS, un mite que rebaten les expertes en salut sexual i reproductiva.

Aquesta idea ha generat el que anomenen com un "buit històric" en l'atenció a la salut sexual: no se n'han recollit dades, no hi ha prou estudis i la informació no ha arribat als professionals sanitaris, fet que ha provocat que les lesbianes sovint quedin fora dels cribratges en considerar, erròniament, que no són necessaris.

Parlem amb especialistes sobre quines són les ITS que afecten el col·lectiu i quins són els mètodes barreres existents per a dones lesbianes cis, aquelles que s'identifiquen amb el sexe assignat en néixer.

Papil·loma, clamídia i herpes genital

"Les dones lesbianes tenim malalties de transmissió sexual quan tenim una vida sexualment activa. És una cosa probable i esperable", explica Eva Vela, llevadora de la unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Esquerra de Barcelona.

Vela, qui acumula l'expertesa de ser una referent per al col·lectiu en el món de la salut sexual –-i que a més en forma part-– destaca tres de les ITS que més diagnostica: el virus del papil·loma humà o VPH, la clamídia i l'herpes genital.

"El risc que assumim dependrà del tipus de pràctica, la presència de lesions, la freqüència i l'ús de protecció o no, no només del fluid en qüestió".

"L'VPH és el virus de transmissió sexual més comú del món", explica Vela. "Veiem en diferents estudis que no hi ha gaire diferència en la presència de VPH entre dones lesbianes i no lesbianes".

El virus del papil·loma està directament relacionat amb el càncer de coll uterí, tot i que el més comú és que l'VPH no sigui cancerós: "El sistema immunitari de la gran majoria de persones l'elimina espontàniament en un o dos anys sense provocar cap lesió ni conseqüències al llarg termini".

Vela acredita que sí que es detecten alteracions cancerígenes en el coll de l'úter de dones que tenen sexe amb dones, sobretot aquelles que no s'han fet controls fins passats els 30 anys. Per això, insisteix en la necessitat de fer-se els cribratges de VPH entre els 25 i els 65 anys.

La vacunació del VPH està prescrita dins del sistema públic per a les noies d'11 anys des del curs 2008-2009 i per als nois de la mateixa edat des del curs 2022-2023. També hi tenen accés alguns grups de risc, com ara els homes que tenen sexe amb homes.

Sense cobertura, les tres dosis de la vacuna Gardasil 9 costen més de 500 euros. Vela, qui defensa que cal seguir el calendari de vacunacions establert, creu que no és necessari comprar-la en cas de no formar part dels grups de vacunació.

En el cas de la clamídia, la llevadora apunta que "fins i tot, en alguns estudis a altres països, es considera que hi ha més risc de clamídia entre dones lesbianes". Aquesta situació també es dona amb l'herpes genital: "Quan apareix, primer genera molèstia i després surten unes petites vesícules amb líquid que es trenquen i produeixen una mena d'úlcera".

Per contrarestar tòpics, Vela recorda que "la transmissió no és una qüestió exclusiva del penis i el semen", un mite que fa que se'ls ofereixin cribratges a dones heterosexuals i bisexuals cis, però no a les lesbianes.

Per exemple, la llevadora matisa que el VIH i l'hepatitis B sense tractament "tenen una presència molt alta en el semen", mentre que infeccions com el VPH, l'herpes genital, la clamídia o gonococ "es poden transmetre fàcilment pel contacte amb mucoses genitals, anus, boca, secrecions vaginals o saliva".

Com protegir-se?

Hi ha diversos mètodes de barrera per protegir-se durant pràctiques que poden contraure risc, sobretot quan hi ha ferides o lesions, com ara les pantalles de làtex per cobrir els genitals o l'anus per fer sexe oral, un mètode, però, que s'utilitza poc.

Un dels pocs estudis fets a l'estat espanyol recull que, el 2022, només un 4,7% de les dones que tenien sexe amb dones i que practicaven cunnilingus deien fer-lo servir, un mètode que tampoc està estès en parelles heterosexuals.

Per facilitar-ne l'ús, la llevadora explica que hi ha projectes en marxa com el "vulvarnès", un arnès de cordes per fixar una barrera profilàctica a sobre dels genitals sense necessitat d'aguantar-la amb les mans.

També apunta a la possibilitat d'utilitzar guants de làtex per a la penetració amb dits, així com els condons per a joguines sexuals: "Si penetrem i compartim una joguina sexual i no la rentem pel mig o hi posem un preservatiu, entrem en contacte directe amb secrecions".

La depilació pot augmentar el risc

Els hàbits d'higiene que tenim apresos no sempre són els millors per gaudir d'un sexe segur: "Quan ens depilem, provoquem petites microlesions, sobretot si ens rasurem a ras", unes ferides que poden augmentar el risc de transmissió.

També es poden produir a altres punts sensibles, com ara a la boca. Per això Vela recomana evitar col·lutoris amb alcohol i anar amb cura amb la neteja dental:

"Quan em rento les dents a fons, em raspallo molt bé o em passo el fil dental, podem provocar lesions a la geniva que poden comportar un risc".

El que sí que recomana és tenir una bona higiene de les mans, així com de qualsevol joguina sexual que s'utilitzi. Però el més important per a la llevadora a l'hora de triar quin grau de protecció es pren és la comunicació: "No és el mateix si tens una parella estable amb qui teniu un bon grau de sinceritat que si hi ha altres relacions".

El 80% de les lesbianes i bisexuals no diuen que ho són al metge

Tot i que les expertes asseguren que les ITS entre lesbianes són comunes, les dades oficials diuen una altra cosa.

Segons l'informe d'ITS de l'Agència de Salut Pública de 2023, el grup de "dones que tenen sexe amb dones" és el més minoritari en les ITS detectades:

"Les dades que tenim són sospitoses de no ser un reflex real", opina Vela, qui creu que hi ha una infradetecció.

Això és el que comença a revelar un estudi català pioner sobre la salut de les dones lesbianes i bisexuals, L-HEALTH, el primer fet amb finançament europeu, segons el qual el 80% de les dones lesbianes i bisexuals no diuen quina és la seva orientació sexual en consulta.

"Si això passa a l'atenció primària o als mateixos ASSIRs, pensats per a l'atenció de la salut sexual i reproductiva, difícilment tindran una atenció òptima", explica Anna Ponjoan, investigadora de L-HEALTH, qui també assenyala que pot produir un biaix en les dades.

Els motius pels quals no en parlen són diversos: "Va molt lligat a experiències de violència, a l'estigma de dir-ho, al fet de viure experiències desagradables. Fa que ja no t'apropis al servei o ho facis de puntetes", explica Vela.

Demanar consultes als ASSIRs

En aquesta línia, la investigadora de L-HEALTH explica que l'experiència més repetida entre les participants entrevistades era l'exclusió de proves d'ITS:

"Quan en consulta, una lesbiana diu que té relacions amb dones o amb persones amb vulva, molts professionals assumeixen que no hi ha possibilitat de transmissió d'infeccions i que no cal fer cap prova"

Vela recorda que l'accés a cribratges d'ITS per a dones lesbianes està "absolutament cobert per la sanitat pública": "Com a dona lesbiana, pots anar a demanar hora amb la teva llevadora per fer una visita preventiva i demanar proves d'ITS".

Entre aquestes hi ha analítiques de sang on es miren infeccions com la sífilis, l'hepatitis o el virus de la sida i que Vela recorda que no es comproven en controls generals de salut. A banda, també hi ha cribratges amb mostres de gola, de la zona de l'anus i de dintre de la vagina i el coll uterí.

Per a la llevadora, no hi ha una regularitat desitjada per fer-se controls, sinó que depèn de les pràctiques sexuals de cadascuna, el nombre de relacions i el nivell de protecció. I de seguida que hi ha "una molèstia, coïssor, flux anormal o una lesió a la zona dels genitals", Vela recorda que "val la pena demanar ajuda": "De dilluns a divendres, som als ASSIRS".