Habitatge: què preveu el pla d'Illa per incentivar la construcció i què hi diu l'oposició
El president de la Generalitat ha proposat aquest dimarts un acord de país per revisar l'edificabilitat als municipis catalans fins a assolir una xifra potencial de 210.000 habitatges en cinc anys per fer front a la crisi de l'habitatge a través, ha remarcat, de la col·laboració publicoprivada.
"Construir més i construir més ràpid", ha explicat Illa. Per aconseguir-ho, la intenció del govern és que es posin en marxa les promocions ja previstes pels plans urbanístics i que, a més, es revisin perquè s'hi puguin encabir més habitatges dels que hi ha previstos actualment.
"Un canvi de paradigma", segons Illa, per aconseguir que en aquests terrenys encara sense construir s'hi facin "tots els habitatges que hi caben".
El cap de l'executiu assegura que el govern "ha radiografiat el país pam a pam, poble a poble i ciutat a ciutat" per "detectar tots els sectors de creixement destinats a habitatge".
Per aconseguir que aquests plans s'activin, ha remarcat que es guiarà pels criteris de "màxim respecte mediambiental i sostenibilitat", sense que això suposi renunciar a l'expansió de pobles i ciutats.
També ha explicat que es treballarà ja des de la setmana vinent amb els alcaldes, i ha insistit que serà imprescindible la col·laboració dels promotors privats.
Seria habitatge públic o privat?
La xifra global de 210.000 habitatges no es refereix a promocions públiques, sinó al conjunt d'habitatges que es podrien arribar a construir.
Segons la projecció de l'executiu, gairebé la meitat d'aquests nous habitatges es reservarien a habitatge protegit dedicat a lloguer assequible.
El govern calcula que entre aquest pla --que no té un horitzó temporal-- i el Pla 50.000 anunciat en el passat debat de política general, s'arribarà al 15% d'habitatge protegit.
De quins solars es tracta?
El govern els divideix en tres tipus.
D'una banda, hi ha les àrees que ja tenen un planejament urbanístic i una gestió aprovats i que estan pendents de les obres d'urbanització.
S'hi projecten 21.728 habitatges. A Catalunya hi ha 25 àrees d'aquestes característiques, la majoria (10) a l'àrea metropolitana de Barcelona.
D'altra banda, hi ha les àrees amb un planejament aprovat però amb la gestió en curs.
Aquí es podrien aconseguir 32.396 habitatges concentrats en 57 àrees de Catalunya, la meitat també a l'àrea metropolitana. Aquestes zones i les del punt anterior, segons Illa, entraran en producció entre el 2026 i el 2027.
I finalment, les àrees que no tenen cap planejament aprovat o que el tenen pendent de revisió.
Aquí és on es projecta el gran gruix d'habitatges, que oscil·la entre els 118.562 i els 160.000, perquè són els terrenys on vol augmentar la densitat. Com? Doncs, per exemple, amb blocs de pisos més alts o habitatges més petits.
Hi ha 52 àrees d'aquestes característiques --destaquen les 15 de Ponent--. Illa ha garantit que el govern activarà "tots els recursos" perquè entre els anys 2028, 2029 i 2030 aquests habitatges estiguin en procés de producció.
El Pla 50.000
En el discurs, Illa també ha fet balanç del Pla 50.000, el pla per construir habitatge protegit fins al 2030 que ell mateix va anunciar en el passat debat de política general.
"Durant l'any vinent, la meitat dels 50.000 habitatges públics que vaig anunciar estaran en alguna fase de producció", ha assegurat.
A hores d'ara, la Generalitat ha adquirit 1.800 habitatges, l'Incasòl i els ajuntaments n'estan construint 7.000 més, i la Generalitat ha obtingut 670 solars on es poden fer més de 22.000 habitatges.
D'aquests, més de 14.000 ja tenen promotor, mentre que al novembre es buscaran els promotors per a la resta de construccions.
Illa ha explicat que també s'obrirà una nova convocatòria per obtenir solars a través dels ajuntaments. Alhora, ha dit que part d'aquest pla va condicionat a l'aprovació del projecte de llei d'urbanisme, que es podria votar entre finals d'octubre i principis de novembre.
Aquesta llei inclou una modificació que permet que, si els ajuntaments ho volen, sigui la Generalitat qui assumeixi tot el procés de construcció d'habitatges, des del planejament urbanístic fins a la construcció.
Crítiques de l'oposició
Els anuncis de Salvador Illa han rebut ràpidament la rèplica dels grups de l'oposició, que veuen amb escepticisme les seves promeses.
Junts ho ha qualificat de "política ficció", i ha recordat que l'any passat va "prometre" 50.000 habitatges públics, i aquest any, 200.000. "Ha tornat a fer un brindis al sol. Aquest anunci i d'altres no els pot fer mirant els catalans als ulls", ha criticat Mònica Sales.
Per contra, ERC ha explicat que estudiarà la proposta d'Illa, però ha demanat que no només es construeixin pisos, sinó que també se'n rehabilitin.
Ester Capella també ha instat Illa a arremangar-se i parlar amb el PSOE i el govern espanyol perquè cedeixin els habitatges encara en mans de la Sareb.
Jéssica Albiach, dels Comuns, ha demanat al president de la Generalitat que no faci esperar cinc anys les persones que ja no poden pagar el lloguer i viuen en una situació "límit", a més de reclamar sancions a qui fa frau amb la llei d'Habitatge.
Des del PP, Juan Fernández ha replicat que Illa encara no ha posat cap totxo perquè els pisos que s'han construït s'havien començat abans, mentre que la CUP ha criticat que Illa no faci "cap proposta" concreta.
"De passada, ha anat imposant a poc a poc i amb calçador l'agenda dels grans interessos econòmics", ha criticat Xavier Pellicer, que diu que Illa "no ha mostrat ni un bri d'ecologisme".
