Halhaires de tot eth Pirenèu celèbren en Les 10 ans coma patrimòni dera Unesco

Halhaires de tot eth Pirenèu se dan cita aguesta dimenjada en Les entà celebrar eth detzau aniversari dera declaracion des hèstes deth huec coma Patrimòni Immaterial dera Unesco. Era cita servirà entà debàter sus era possibla incorporacion en listat d'aqueri pòbles que an recuperat era tradicion enes darrèri 10 ans. Mès, tanben, entà reflexionar e hèr balanç sus tot aquerò que a significat aguest reconeishement.
 

Representants arribadi deth Pirenèu catalan e aragonés, d'Andòrra e de França haràn balanç aguest dissabte des repercussions qu'a comportat entàs 63 pòbles que heren part dera candidatura iniciau, aguesta declaracion coma patrimòni dera umanitat. Ara eth hèt qu'aguest listat originau pogue èster agranit ja ei sus dera taula e serà element de debat. 

En sector i a consens en hèt que auràn de complir es madeishi requisits que se determinèren en sòn dia entà èster declarat patrimòni dera umanitat. Atau ac exemplifique Ester Sirat, presidenta dera Associacion des Halhes de Les: 

"Cada pòble aurà de hèr era sua faena igual coma hérem es que ja formam part d'aguest reconeishement"

Per aquerò ua des conferéncies/debats que s'amiaràn a tèrme pendent aguesta trobada serà era de Isabel de la Parte, directora de Patrimoni Culturau deth Govèrn d'Andòrra. De la Parte explicarà quines son es condicions qu'auràn de complir toti aqueri municipis qu'an recuperat es hèstes deth huec e que vòlen formar part deth reconeishement dera Unesco. 

Andòrra siguec, precisament qui entestèc aquera candidatura. "En cas dera Val d'Aran es municipis que s'i volguen ahíger veïcularan era sua candidatura a trauèrs deth Conselh Generau e, dempús, dera Generalitat. Era idèa ei que s'acabe presentant un annex qu'amplie er expedient iniciau dera candidatura", hig Sirat. 

Naui rèptes

Era reconeishença dera Unesco a supausat un punt d'inflexion important. Era hèsta a guanhat visibilitat e projeccion e s'a convertit en un pol d'atraccion toristica. 

Totun, aguest succès tanben a comportat naui rèptes. Un des risqui mès evidents ei era massificacion de determinades hèstes deth huec, sustot en municipis petiti damb capacitat d'acuelhuda limitada. "Auem anat creishent toti e tanben auem problematiques comunes en toti es lòcs, mès tanben beneficis", afirme, deth sòn costat, Andreu Cortés, baile de Les. 

Era Casa deth Haro ja ei realitat

En tot coïncidir damb aguesta amassada, Les inaugurarà un equipament fòrça demorat en municipi, era Casa deth Haro, un nau espaci expositiu ena plaça deth madeish nòm, entà explicar es Hèstes deth Huec. Aguest equipament ei integrat laguens deth Hilat de Musèus deth Conselh Generau d'Aran.

Antecedents

En 2017 comencèren es prumèri passi entà convertir era antica bibliotèca de Les e Archiu Calzado en centre expositiu. Era iniciatiua neishec d'un acòrd entre era Generalitat de Catalonha, er Ajuntament de Les e eth Conselh Generau d'Aran, que n'assumís era gestion laguens deth Hilat de Musèus dera Val d'Aran. Un còp aprovada era cession der usatge dera bastissa ath Conselh Generau, comencèren es òbres de reabilitacion qu'acabauen en 2021. Eth projècte museografic se definic en 2023 e s'executèc ath long de 2024 e 2025. 

Era sala expositiua, de 96 m2, se dividirà en tres espacis: Pirenèus, ua tèrra de huec; Aran, ua istòria de huec e Les, ua hèsta de huec. 

Eth Musèu serà dubèrt enquiath 25 de noveme, damb entrada gratuïta, de dimèrcles a dimenge, en orari de 11-14 ores e de 16-19 ores. Ath long deth mes de deseme se haràn visites concertades entà collectius e associacions, per part deth Musèu dera Val d'Aran.