Hi ha menys llops que linxs, la dada que encén les alarmes pel futur del llop a Espanya
El govern espanyol ha conclòs recentment el nou cens nacional de població de llops. Els resultats són contundents: "A Espanya hi ha menys llops que linxs", va afirmar el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, en un esmorzar informatiu organitzat per Executive Forum.
Aquesta dada representa un gir inesperat en el relat sobre la presència d'aquest emblemàtic carnívor i reobre el debat sobre la seva gestió i protecció.
Un cens que encén les alarmes
Malgrat la seva protecció legal, el nombre de llops ha disminuït significativament en l'última dècada. El debat entre la conservació de la biodiversitat i la protecció de la ramaderia extensiva continua polaritzant el territori espanyol.
L'anterior cens, fet entre 2012 i 2014, estimava al voltant de 2.500 exemplars repartits en 297 manades a tot Espanya. Amb la nova actualització --encara no publicada íntegrament, però sí avançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica--, la xifra se situa clarament per sota.
Per contrast, el cens recent del linx ibèric eleva la població d'aquesta espècie a 2.401 individus, dels quals 1.557 són adults o subadults i 844, cadells nascuts el 2024.
Morán compara el cas del linx amb el llop: "Pràcticament tota la ciutadania i el conjunt de les administracions han posat en marxa polítiques per tornar a reintroduir el linx en els seus territoris".
Una espècie que havia estat considerada una bestiola, que havia estat exterminada en bona part del país, de la qual havia quedat un reducte al sud i que a poc a poc torna a ocupar aquests espais.
En aquest sentit, el secretari d'estat ha explicat: "Al llop li va succeir el mateix que al linx, però geogràficament en el sentit invers. Va anar sent exterminat de sud a nord. Va acabar quedant-se en un reducte en el nord i a poc a poc torna a anar ocupant espai". "A l'os li ha passat una cosa semblant", ha subratllat.
Per què el linx sí i el llop no?
La comparació entre el ressorgiment del linx i el declivi del llop planteja una qüestió de fons que ha enunciat el secretari:
Per què el linx sí i el llop no, si els dos presten serveis ecosistèmics similars?
Segons Morán, el llop arrossega un "prejudici ancestral" que condueix "a cometre errors". Una prova d'això seria el fet que "és habitual trobar peluixos d'os o linx, però no de llop", va ironitzar, com a metàfora de la manca d'empatia cap a l'espècie.
Una protecció que es desinfla
Aquest cens es fa públic en un context de retrocés normatiu. Dos mesos després que el govern espanyol retirés el llop del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE) al nord del riu Duero, diverses comunitats autònomes han activat plans de captura. Cantàbria, per exemple, ja ha confirmat la mort de 9 exemplars.
Les organitzacions ecologistes han recorregut aquesta decisió als tribunals. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria va desestimar recentment la mesura cautelar presentada per Ecologistes en Acció i la Plataforma per a la Defensa de la Serralada Cantàbrica.
El tribunal considera que "el manteniment d'un estat de conservació favorable no és un límit infranquejable", sinó "un criteri de ponderació" que ha de pesar juntament amb "la protecció de la ramaderia".
Així, es dona pas a una nova lectura de la normativa europea: el llop pot ser sacrificat si s'argumenta que suposa una amenaça per a l'economia rural. La sentència recorda que la Directiva Hàbitats exigeix justificar la mort dels exemplars per "la necessitat de protecció dels ramaders càntabres".
Pressions des del sector ramader
Des de la Unió de Petits Agricultors (UPA) de Castella i Lleó, la decisió de rebaixar la protecció del llop ha estat celebrada com un "pas fonamental". En un comunicat, l'organització ha considerat que "la situació la regió era insostenible per als ramaders des de fa temps", al·ludint als 3.973 atacs de llop registrats el 2024, un 11% més que l'any anterior, segons dades de la comunitat autònoma.
UPA qualifica l'expansió del llop com a "descontrolada" i lamenta la pèrdua de capacitat de gestió per part de les comunitats autònomes a partir de 2021, quan el ministeri va incloure el llop al LESPRE.
Ara, amb el suport del Consell de la Unió Europea a una rebaixa de protecció, esperen que es pugui "abordar la coexistència d'aquesta espècie amb les activitats ramaderes".
Les ONG responen
Però les organitzacions ecologistes alerten que la situació no admet banalitzacions. WWF Espanya ha advertit que "el llop és executat en diverses comunitats autònomes mentre s'ignora el seu valor ecològic i cultural".
Segons l'organització, el llop juga un paper essencial en l'equilibri dels ecosistemes i la seva desaparició afavoreix la superpoblació d'ungulats, amb conseqüències sobre els conreus i la biodiversitat.
Des de SEO/BirdLife, també s'ha expressat preocupació pel retrocés normatiu.
El llop no pot ser una moneda de canvi entre administracions ni un boc expiatori dels greus problemes estructurals de la ramaderia extensiva.
L'anunci del cens i la posterior onada de reaccions evidencien una fractura entre dues concepcions del món rural. Experts com l'ecòleg Fernando Palacios, del CSIC, han denunciat en diverses ocasions que la persecució sistemàtica del llop "no només és èticament inacceptable, sinó que vulnera la legislació europea".
La dada simbòlica que hi hagi menys llops que linxs, tot i que el primer mai va estar tan amenaçat com el segon, posa sobre la taula les contradiccions de presumir de biodiversitat però no saber com protegir-la.
La naturalesa no es pot triar en el sentit de m'agrada només aquest 72% de naturalesa i la resta no. La naturalesa és un conjunt.
