Hipoteques IRPH: el Suprem torna a donar la raó als bancs i fa més difícil reclamar

El Tribunal Suprem tanca la porta a considerar abusiu l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) com a norma general, i creu que els jutges han d'analitzar cas a cas si els clients tenien tota la informació quan van contractar la hipoteca.

Així, en dues sentències, el suprem descarta considerar nul·les de manera general les clàusules que feien servir l'IRPH i creu que són els jutges els que han de considerar si hi havia manca de transparència.

"La superació o no del control de transparència de les clàusules que contenen l'IRPH no admet una resposta única", apunta el tribunal, que subratlla que la solució "dependrà de les circumstàncies concretes de cada préstec i de cada litigi".

L'any 2020 el suprem ja va sentenciar que les hipoteques referenciades a l'IRPH no eren abusives, tot i no ser transparents.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de desembre de l'any passat donava marge per interpretar que l'IRPH s'havia comercialitzat de manera poc transparent. Però el Suprem dona la raó als bancs i insisteix que això s'haurà d'avaluar segons les circumstàncies de cada client.

Per tant, descarta declarar-ho nul automàticament i posa més difícil reclamar els diners que, en teoria, s'han pagat de més.

Criteris de transparència 

El tribunal dona orientacions als jutges per avaluar la transparència de les clàusules IRPH. Considera que el consumidor mitjà ha de poder entendre com es calcula l'índex (IRPH més diferencial) i les seves conseqüències econòmiques.

També estableix que cal comprovar si el préstec es va fer sota la normativa de transparència vigent --com l'Ordre de 5 de maig de 1994 o les circulars del Banc d'Espanya-- i si es van lliurar els fullets informatius corresponents.

Quan es pot considerar abusiu 

El tribunal aborda directament la possibilitat que les clàusules siguin abusives quan ja s'ha declarat la seva manca de transparència.

En aquest cas, recorda que la falta de transparència no comporta automàticament la nul·litat, sinó la necessitat d'un judici.

Dues victòries per a la banca

En els dos casos concrets que analitzava, el Suprem dona la raó a la banca: en un, considera que no hi va haver falta de transparència en la comercialització del préstec; en l'altre, que la clàusula IRPH no pot considerar-se abusiva.

Amb aquestes sentències, el tribunal rebutja establir una doctrina d'aplicació general i manté la incertesa judicial al voltant d'un índex que ha estat objecte de milers de demandes a tot l'Estat des de fa una dècada.

L'IRPH, sempre per damunt de l'Euríbor

L'aplicació de l'IRPH va començar a generar polèmica quan els tipus d'interès oficials, l'Euríbor, van baixar a mínims històrics. L'IRPH, en teoria més estable, va quedar clarament per damunt i, per tant, la quota hipotecària sortia molt més cara. "Era entre 200 i 300 euros mensuals més car", diuen des de l'associació Asufin.

Molt abans, l'any 1994, el Banc d'Espanya va emetre una nota en què s'instava a compensar les comissions a l'hora de calcular l'IRPH, una compensació que s'havia de fer aplicant un diferencial negatiu. Però alguns hipotecats amb aquest índex han esgrimit que no van rebre informació clara i entenedora, i que no se'ls va aplicar aquest diferencial.

En aquest sentit, una sentència del TJUE del juliol del 2023 també obria una porta a les reclamacions, arran d'unes qüestions prejudicials plantejades per una jutgessa de Mallorca sobre una hipoteca del Banc Santander. També en aquest cas, el tribunal europeu deixava en mans dels jutges espanyols decidir, cas per cas, si l'índex s'havia comercialitzat sense transparència.

L'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris s'aplica a Espanya des de fa més de tres dècades, tot i que actualment gairebé no s'utilitza. Es va fer popular durant els anys del boom immobiliari, quan les caixes d'estalvi l'oferien com una alternativa --en teoria-- més estable a l'euríbor.

Va arribar a representar aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya, amb un milió d'hipoteques, de les quals 300.000 a Catalunya. No hi ha una estadística actualitzada sobre el nombre d'hipoteques amb aquest índex, i quantes s'han renegociat per passar-les a l'Euríbor.