Igualtat o equitat? Ni totes les escoles ni tots els alumnes necessiten el mateix

L'entitat ha elaborat un estudi que prososa un sistema per finançar la xarxa educativa de manera més equitativa i que suposa trencar amb el model que s'aplica ara. El pla de la Fundació Bofill proposa assignar els recursos en funció de la complexitat de cada centre i d'acord amb una fórmula objectiva.

L'educació, privilegi o dret?

Actualment, les assignacions pressupostàries dels centres són lineals i depenen, bàsicament, de la quantitat d'alumnes que tenen. Els d'alta complexitat també reben unes compensacions en funció de les seves necessitats.

La proposta de la Fundació Bofill trenca aquest model i en proposa un de nou, en què no es posin pedaços, sinó que d'entrada s'assignin els recursos segons les necessitats de cada centre en funció de la seva complexitat. Per determinar la quantitat exacta, s'aplicarien unes fórmules matemàtiques basades en uns coeficients objectius, que permetrien fer uns càlculs individualitzats.

És un plantejament dinàmic i no estàtic, que es modificaria a cada curs per adaptar-se als canvis que hi pugui haver a cada centre. Un dels autors de l'estudi, Miquel Àngel Alegre, assegura que aquest model garantiria la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes, sigui quina sigui la seva realitat socioeconòmica:

"És un model alternatiu que, d'entrada, millora en l'equitat de l'assignació de recursos, perquè es fixa molt de partida en quines són les necessitats, les dificultats, les particularitats, els processos, la realitat socioeconòmica, les necessitats educatives de cada centre... i ajusta el finançament en funció d'aquestes realitats de partida."

Actualment, els índexs de fracàs escolar van a l'alça i es concentren en uns alumnes concrets, fills de famílies vulnerables o amb pocs recursos, que necessiten un acompanyament especial durant l'etapa educativa a causa de les seves condicions econòmiques i culturals, i no pas perquè no estiguin dotats per tirar endavant els estudis. La Fundació Bofill creu que el model de finançament que proposen trencaria aquesta tendència perquè cobriria de partida les seves necessitats.

De fet, asseguren que és el sistema que ja s'aplica des de fa anys, amb èxit, a països com Finlàndia, Suècia, els Països Baixos, el Regne Unit o el Canadà.

Ara és el moment

Aquest nou model de finançament necessitaria un increment del pressupost actual destinat a Educació del 15%, que són uns 640 milions d'euros. Actualment, ja hi ha una inversió extraordinària de més de 570 milions a conseqüència de la crisi de la Covid i, a més a més, es preveu que els pressupostos que ha d'aprovar el Parlament siguin expansius i augmentin la partida destinada a Educació.

Amb aquestes premisses, Miquel Àngel Alegre no dubta que la seva proposta per redistribuir els recursos es podria aplicar immediatament.

"Amb aquest import suplementari és perfectament plausible aplicar una fórmula com la que estem proposant, sense que cap centre en surti perjudicat."

I aquesta és la clau: que cap centre no hi perdria diners, però n'hi hauria que en guanyarien. Per exemple, un centre públic de primària de màxima complexitat passaria de rebre 5.246 euros per alumne i any a 6.860 euros.

Els responsables de l'estudi creuen que aplicar el nou model de finançamet educatiu no exigiria modificar cap llei i ja tenen previstes reunions amb el govern, amb experts i amb els grups parlamentaris per fer-los arribar la seva proposta.