Illa convoca el govern a les Terres de l'Ebre per abordar el nou curs i la lluita contra els incendis

El govern arrenca el curs polític aquesta setmana amb una nova cimera de l'Executiu, la tercera lluny de Palau. Aquest cop serà aquest cap de setmana que ve a les Terres de l'Ebre. I el lloc no és casual.

L'incendi al Baix Ebre del juliol va posar sobre la taula la necessitat de mesures forestals d'urgència. I Salvador Illa ha convocat allà els consellers amb l'objectiu per posar-hi fil a l'agulla, però també per marcar altres prioritats per al segon any de mandat.

Amb la voluntat expressa d'aprovar uns pressupostos, el president té sobre la taula el compliment dels pactes amb els socis, en matèries com habitatge, Rodalies i finançament, que centrarà aquest dimarts ja la primera reunió a Palau. També es vol accelerar en la millora dels serveis públics, dels indicadors econòmics i de la seguretat.

La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha assegurat aquest dilluns que els socialistes "treballaran intensament" per a complir els acords d'investidura signats fa un any amb ERC i els Comuns, i perquè el Parlament aprovi els pressupostos per al 2026, alhora que ha admès que la carpeta del finançament singular és la més "complexa" i que "requerirà més temps".

La primera cimera va ser, fa un any, al monestir de Poblet. Acabats de nomenar, alguns consellers es van conèixer allà. Amb el full de serveis del govern per omplir i la sequera encara cuejant, Illa els va posar deures personalitzats i els va reptar a una primera cursa.

Les cimeres van continuar a la Vall de Núria, una premonitòria ascensió en cremallera que va precedir la crisi de Rodalies que acabaria marcant el final de curs. Aleshores, l'ofensiva aranzelària de Donald Trump va obligar a presentar un pla de xoc.

Gest cap a ERC pel finançament

El curs comença amb un nou gest cap a Esquerra Republicana per acostar-se al compliment d'un dels acords que van permetre la investidura d'Illa: el finançament singular. I això, amb la mirada posada en el que serà un dels reptes del govern de Salvador Illa a la tardor: tenir nous pressupostos.

En la primera reunió després de la pausa de l'estiu, el govern aprovarà canvis en l'Agència Tributària de Catalunya. Es tracta d'un decret --pactat a finals de juliol amb els republicans-- per dotar-la d'autonomia en matèria de personal i establir un contracte programa per definir estratègies i recursos financers.

En definitiva, preparar la hisenda catalana per recaptar tots els impostos que es generen a Catalunya. A l'horitzó, la recaptació de l'IRPF, acordada amb els republicans per al 2026 i que el govern ha endarrerit fins al 2028.

En tot cas, quan això passi, l'agència catalana passarà de gestionar uns 5.000 milions d'euros anuals a uns 30.000, amb la càrrega operativa que això implica. D'aquí que ERC valori el gest del govern com un pas "indispensable", ara bé, insuficient.

"Seguim empenyent, però seguim encallats", ha afirmat a TV3 el portaveu d'Esquerra Isaac Albert. Subratlla que, per arribar al finançament singular que reclamen, cal fer modificacions legislatives a Madrid que permetin la cessió de la recaptació fiscal.

"El nou sistema de finançament pactat i acordat amb el PSC i amb el PSOE de moment no avança", afegeix. Els republicans apunten a la ministra María Jesús Montero, de qui creuen que té les mans lligades per la seva candidatura a la Junta d'Andalusia.

I com que encara no hi ha finançament singular, insisteixen, no negociaran pressupostos. "No hi haurà nous acords fins que sigui una realitat", avisa Albert per part dels republicans, que aquest dilluns també han arrencat el curs amb una reunió amb Bildu.

Trobada ERC-Bildu

ERC i EH Bildu s'han trobat a Sant Sebastià per "analitzar i explorar les respostes a la situació complicada i poc esperançadora que viuen el món i l'Estat espanyol".

La reunió ha estat encapçalada pels principals líders de les dues forces polítiques, el secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el president d'ERC, Oriol Junqueras.

Ambdós partits comparteixen que la solució a "l'onada reaccionària que s'aixeca a l'Estat espanyol" passa per "més nació i més construcció nacional", per la qual cosa seguiran "en aquest camí" tant "des del carrer com des de les institucions".

Els incendis marquen la represa a Madrid

La política espanyola, agitada aquesta última quinzena d'agost per l'onada d'incendis al nord-oest de la península, també engega aquesta setmana l'activitat institucional. I l'agenda també ve marcada pels focs i la seva gestió.

El Comitè de Direcció del PP s'ha reunit aquest matí i ha apujat encara més el to contra el govern de Pedro Sánchez. Alberto Núñez Feijóo ha anunciat un pla de cinquanta mesures contra incendis i per a la recuperació de les zones afectades, a més d'un "registre nacional de piròmans". Tot plegat després d'acusar el govern de Sánchez d'haver "fallat en la prevenció" dels focs i no hagi posat "tots els mitjans disponibles".

La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha acusat el PP de no assumir responsabilitats en els incendis, alhora que ha reclamat als presidents autonòmics afectats pels focs a explicar "els mitjans de què disposen i les competències que tenen atribuïdes per apagar els focs".

En la mateixa línia, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha acusat els presidents populars de "no assumir les seves obligacions" en les tasques de prevenció i els ha demanat "responsabilitat" en la defensa de la gestió de l'executiu, perquè, diu, "ells saben perfectament com s'ha treballat des del primer moment".

La picabaralla entre PSOE i PP es traslladarà a partir d'aquest dimarts al Senat. Quatre ministres hi compareixeran a petició del PP, que ha fet valer la majoria que té a la cambra alta habilitant l'última setmana d'agost per aquest motiu.

Fins divendres, hi han estat convocats la ministra de Defensa, la de Transició Ecològica, Sara Aagesen; el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska; i el d'Agricultura, Luis Planas.

A més, a petició del PSOE, també compareixerà aquesta setmana, però al Parlament de Castella i Lleó, el president Mañueco. Haurà de donar explicacions sobre la gestió dels focs del seu govern, qüestionada per l'oposició en una comunitat que en pocs mesos celebra eleccions. Tots els grups, inclòs Vox, van votar a favor de la compareixença. Els populars es van abstenir.

Tornant a l'escenari institucional de la capital espanyola, aquest dimarts hi ha també la primera reunió del Consell de Ministres després de la pausa de l'estiu. I els incendis són també a l'agenda, perquè està previst que, entre altres coses, el govern espanyol aprovi la declaració de zona d'emergència als territoris afectats per les flames.

Abans, el mateix dimarts, també s'ha de reunir per primer cop la comissió interministerial de canvi climàtic que anunciava Pedro Sánchez divendres, i que hauria d'aplanar el camí per al pacte d'estat contra l'emergència climàtica que el mateix president ha proposat. Moviments que el PP qualifica de "cortina de fum".

Un PP que també intentarà que Sánchez s'expliqui al Congrés. Els populars han demanat la compareixença urgent del president arran de casos judicials com el que afecta Begoña Gómez, la seva dona; o l'exmilitant socialista Leire Díez.

L'objectiu del PP és que aquesta petició tiri endavant a la Diputació Permanent de la cambra baixa, que també es reuneix aquesta setmana.