Illa defensa la convivència a Madrid en l'últim acte de Blanquerna al centre abans del trasllat
La celebració de la Diada a Madrid aquest any tenia ressons de comiat, ni que fos al ritme de la rumba de Sabor de Gràcia, que ha clos l'acte. La tradicional seu de la Generalitat a la capital espanyola, enclavada al centre neuràlgic de la ciutat, emigra cap a barris amb menys glamur, empès per la pressió immobiliària.
La nova ubicació serà al carrer Orense, 62, al barri de Tetuán, una zona residencial a tocar de la Castellana, però allunyada del bullici turístic.
Els jardins del darrere la delegació, amb vista al Círculo de Bellas Artes, condicionats per rebre més de 300 convidats, és l'espai que ha acollit la celebració en els últims deu anys.
Illa defensa la convivència i el català a Madrid
A tots ells s'ha dirigit el president de la Generalitat, Salvador Illa, per fer un al·legat en defensa de la convivència com a valor fonamental de les societats democràtiques i que en l'actualitat --ha dit-- està sent amenaçada pels extremismes. El reconeixement de la diversitat cultural i lingüística de l'estat espanyol com a riquesa ha estat present en el seu discurs.
Quan algú se us adreça en català és riquesa, aproximació, una porta oberta, una invitació, quelcom que ens uneix.
"És el que es viu cada dia a Catalunya", ha reblat. En aquest sentit, ha fet una fèrria defensa del model d'immersió lingüística, que assegura que ha construït convivència durant anys i no es pot permetre que ningú el polititzi.
Destacada presència institucional
Aquesta vegada, potser pel fet de ser l'última, un bon grapat de ministres del govern Sánchez han volgut participar en l'acte: Ángel Víctor Torres, l'encarregat de les negociacions de la bilateral amb el conseller Albert Dalmau, ha estat present a Madrid, i també els ministres Jordi Hereu, Félix Bolaños, Óscar Puente, Margarita Robles i Luis Planas.
Menció especial a la presència de la ministra d'Economia i vicepresidenta, María Jesús Montero, a qui, des d'Esquerra, s'ha assenyalat com a responsable de la lentitud de les negociacions pel finançament singular, pel seu futur paper de candidata a les eleccions a la presidència d'Andalusia. Illa i Montero han escenificat la imatge del retrobament per silenciar les crítiques i mostrar sintonia.
També hi havia una bona representació de la societat civil, consellers, diputats, senadors, ambaixadors, secretaris d'estat, periodistes, tertulians i catalans establerts a Madrid.
40 anys de presència i un atac feixista
Un muntatge audiovisual s'ha encarregat de recordar els 40 anys de la delegació de Madrid, i que el temps no passa endebades.
La figura de delegat a la Generalitat es va crear el 1983 i el primer responsable va ser Frederic Roda, però no va ser fins a l'etapa de Josep Gomis (1993-2002) que no se li va donar l'impuls que manté en l'actualitat. Gomis, exconseller de Governació en els primers governs de Jordi Pujol, va inaugurar la seu del carrer Serrano número 1, on es va estar fins al 2005.
Sota la presidència de Pasqual Maragall es va traslladar a l'actual ubicació, amb la inauguració d'una exposició dedicada al periodista Lluís Carandell. Aquí s'hi ha estat 20 anys, fins que la realitat immobiliària ha obligat l'actual delegada Núria Marín a buscar una nova ubicació.
Però, si per alguna cosa es va fer tristament famosa la llibreria i centre cultural Blanquerna, va ser per l'atac feixista que va patir durant la celebració de la Diada del 2013. Un atac sense precedents en la democràcia espanyola. El llarguíssim periple judicial va ser indulgent amb els 14 participants en l'agressió. Només 8 van ser condemnats a presó i 7 d'ells van quedar en llibertat en molt poc temps.
Tot i el comiat de la cèntrica seu, la delegada Núria Marín es va mostrar optimista en anunciar que la nova seu serà transitòria. Adquirir un nou local no serà fàcil i mentrestant hauran de fer el trasllat durant el mes de novembre.
