Illa i Pradales reclamen l'oficialitat de català, basc i gallec a la UE en una carta conjunta
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales, han enviat una carta conjunta als ministres d'Exteriors de tots els estats de la Unió Europea per demanar que el català, el basc i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió.
En l'escrit, Illa i Pradales asseguren que ha arribat el moment de culminar el reconeixement de les llengües cooficials i que es tracta d'una petició de justícia lingüística amb un amplíssim suport social.
Els dos presidents també es pregunten si es pot justificar que una Europa que es basa en principis de diversitat imposi la màxima de reconèixer només una llengua per estat:
Com podríem justificar davant els nostres ciutadans que una Unió Europea fundada en els principis 'd'units en la diversitat' imposa un model 'd'un estat, un idioma' a una ciutadania que democràticament s'identifica com a membre d'un estat multilingüe?.
Segons Illa i Pradales, la diversitat lingüística a Espanya ha estat "sens dubte complexa", ja que aquest país ha passat per "llargs períodes de negació i fins i tot repressió de la diversitat", però amb la democràcia es van reconèixer els drets lingüístics dels idiomes diferents de l'espanyol.
El conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, ha defensat l'enviament d'aquesta carta en declaracions a 3Cat després de reunir-se, a Madrid, amb el ministre José Manuel Albares:
Crec que s'està fent forat. A cada reunió, el nucli de països que tenen preguntes o dubtes es va reduint. Aquesta és una manera molt típica de treballar els temes a la UE on s'avança a poc a poc, a base de reunions, de molta feina diplomàtica prèvia.
Divendres, el català altre cop a debat a Brussel·les
La carta arriba poques hores abans que els representants dels 27 estats europeus es reuneixin, aquest divendres a Brussel·les, per tornar a debatre sobre l'oficialitat del català on el conseller Duch confia veure "un altre pas endavant" en aquest camí.
Serà el tercer cop que la qüestió del català arriba a la taula dels ministres que ho han d'acordar --l'últim va ser fa escassament dos mesos-- i encara hi ha diversos estats, com ara Alemanya, que recelen del reconeixement de les tres llengües a la Unió.
