Imma Mayol respon

Pregunta: M'agradaria trametre la pregunta següent als candidats a l'alcaldia de Barcelona: Barcelona gaudeix d'una bona llei de protecció dels animals, però, en canvi, es dóna la paradoxa que s'hi continuen matant toros. Per enèsima temporada, a la Monumental s'està registrant un fracàs de públic per assistir a les "corrides". Crec que està demostrat des de fa temps que no hi ha prou afició per mantenir aquesta activitat. A més, som molts els que creiem que es tracta d'una barbàrie que no té cap mena de justificació. Fins quan haurem d'aguantar els barcelonins que es torturin i s'assassinin toros a la nostra ciutat?

Núria Cuixart

Resposta: L’existència d’una voluntat política d’establir principis legals per a la protecció dels animals es reflecteix en la llei 22/2003, de protecció dels animals, ja que aquesta és una competència de la Generalitat. La darrera reforma de la llei, des del punt de vista d’ICV-EUiA, recull millor la filosofia proteccionista dels animals i incorpora la creixent sensibilitat social cap als animals com a éssers sensibles i amb capacitat de sentir dolor físic i psicològic. Aquesta és una bona llei –com ja vam afirmar en el moment de la seva aprovació definitiva–, que millora l’anterior, però no és la millor llei que es podia fer. No és una llei, des del nostre punt de vista, valenta, moderna, progressista, sensible; no ho és del tot. Segueix mantenint la divisió entre animals de primera classe i animals de segona. Els animals de primera són els que no se’ls pot maltractar, agredir, practicar-los mutilacions, matar per joc o perversitat, o torturar; i els animals de segona, com els braus i els bous, els que se’ls pot torturar, maltractar, matar en públic, se’ls poden clavar punxons, destrossar l’espatlla amb una pica o, si més no, posar boles de foc a les banyes o arrossegar amb sogues i cordes al coll fins a l’extenuació. Aquesta és la realitat que encara manté aquesta llei.

En aquests moments no tenim un acord al govern de la Generalitat per incorporar la pràctica del maltractament de braus a les prohibicions que recull la llei. Els avenços en la protecció dels animals també són fruit del treball que es fa des de les entitats que defensen els drets dels animals, que expressen una sensibilització i mobilització ciutadana envers aquesta finalitat.

Per tant, creiem que no serà possible canviar la llei fins que poguem percebre que una majoria de la població no està d’acord pel que fa als diferents maltractaments als braus. Aquest moment s’acosta dia a dia. Dit això, ICV-EUiA seguirà insistint –i per això vam forçar una presa de posició contrària a les curses de braus a l’Ajuntament de Barcelona– que cal reformar la llei de protecció dels animals per posar fi a l’excepcionalitat que suposa la permissivitat legal de les diverses pràctiques de tortura de braus i bous, a Barcelona i arreu del país.

Imma Mayol

Pregunta: M'agradaria que m'informessin de quin projecte tenen per als joves que no ens agraden les discoteques i que som ciutadans de Barcelona, no turistes. Grups de música petits no poden fer concerts gratuïts per al jovent si no és en casals okupes perquè l'Ajuntament no proporciona cap mena de sala de concerts gratuïta, i les cases okupes solen estar a prop de cases i generen conflictes de soroll amb els veïns. A mi em sap greu pels veïns, però si l'Ajuntament no mira pel futur de Barcelona i l'únic que busca és l'ambient "cool" estarem fora de la llei contínuament. Prego, doncs, una proposta concisa i coherent. Gràcies.

Juan Manuel Rojas Arcos

Resposta: La nostra proposta en cultura per als i les joves inclou l’obertura d’equipaments municipals com centres cívics o casals de joves a la nit, en els quals es podrien programar concerts musicals. I com una altra línia de treball a potenciar, crec encertada l’elaboració d’un conjunt d’accions orientades a posar en valor les sales de música en viu de la ciutat com a equipaments culturals i a resoldre les mancances de caràcter infraestructural perquè no causin molèsties als veïns.

La idea de fons a partir de la qual es comença a treballar per promoure la música en directe a la ciutat és que sigui compatible amb la dinàmica urbana. El desenvolupament de la música en viu ha de ser compatible amb la qualitat de vida dels residents. Modificarem una ordenança perquè els establiments amb llicència de bar musical, que fins ara només podien tenir música reproduïda, puguin programar música en viu, amb les mateixes limitacions acústiques que tenen actualment. Una altra de les mesures que hem pres és engegar una línia de subvencions a curt termini per ajudar a adequar les infraestructures de les sales a la normativa. La idea és seguir la mateixa filosofia que en les ajudes que s'han ofert per rehabilitar teatres privats de la ciutat. Amb aquestes mesures, estic convençuda que l’oferta musical de la ciutat augmentarà en quantitat i qualitat.

Imma Mayol

Pregunta: Per què no donen suport a la iniciativa de portar els Encants a la Monumental? Considero que la proposta de l'espai de Meridiana-Castillejos no agrada a bona part dels veïns d'aquesta zona, i a més l'edifici es vol fer obert, cosa que pot ser un gran error atenent al tipus de negoci que es fa als Encants. Per què no son valents i els porten a una altra zona de la ciutat, com seria més lògic?

Xavier Lemus Vázquez

Pregunta: El nostre grup coincideix amb la voluntat de les quatre associacions de veïns i veïnes que han participat en el procés de diàleg sobre el projecte (Sagrada Família, Fortpienc, Clot-Camp de l’Arpa i Poblenou). Afirmen que per fer un bon trasllat dels Encants és imprescindible que els encantistes estiguin d’acord amb la nova ubicació. Aquest projecte de modificació del PGM de les Glòries ha de servir per acabar amb la provisionalitat de diversos elements que hi ha al voltant d’aquesta plaça, com la ubicació dels Encants. Nosaltres entenem les reivindicacions dels encantistes i partim del que expressa el punt 11 del compromís. Creiem que és possible reubicar fins a 11.000 m2 de sostre i trobar una solució arquitectònica que deixi una planta amb capacitat per ubicar la plaça de subhastes a l’aire lliure. Això sí, el que tenim avui per avui damunt la taula és el solar que hi ha entre els carrers de Castillejos-Casp-Meridiana, situat dins els límits de l’àmbit de la modificació del PGM.

Ni personalment ni com a membre d'ICV-EUiA em sento gaire còmoda –i així ho hem expressat durant el procés d’aprovació de la modificació del PGM– que s'esmenti constantment el que és avui un espai de propietat privada per ubicar-hi una necessitat pública. I és evident que no és perquè m’agradi l’activitat taurina que es fa a la Monumental (només cal recordar que també vam ser promotors de la declaració de l’ajuntament contrària a les curses de braus), sinó perquè estaríem donant ales a la sobrevaloració econòmica d’un espai, amb els consegüents beneficis per als propietaris.

Si es presenta una oportunitat per adquirir la Monumental de manera beneficiosa per a la ciutadania, hi apostarem –i si avui la tinguéssim en propietat, la tindríem en compte com una opció factible de manera immediata per ubicar-hi els Encants. Però no és el cas, per això subscrivim el que afirma el document del “compromís per a Glòries” –signat per l’Ajuntament i les quatre associacions de veïns i veïnes abans esmentades–, pel qual, en el cas que finalment s’opti per reubicar els Encants en un emplaçament diferent, el planejament derivat reservarà en aquest solar un sostre mínim de 8.229 m2 per a equipaments amb vocació de barri, preferentment els que es reivindiquen avui i que no han estat ubicats en aquest àmbit.

Més preguntes