Insòlits incendis a Alaska i Sibèria cremen centenars de milers d'hectàrees al juny
El canvi climàtic ha arribat aquest juny de manera dràstica per sobre del Cercle Polar Àrtic: desenes d'incendis han cremat centenars de milers d'hectàrees a Alaska i a Sibèria.
Segons els científics que estudien aquest tipus d'incendis, els d'aquest juny han alliberat a l'atmosfera 50 megatones de CO2, tant com totes les emissions anuals de Bulgària, Hongria i Suècia.
"Incendis sense precedents"
Mark Parrington, del Centre de Prediccions Meteorològiques a Mig Termini de la UE, assegura que en aquesta zona del món és habitual que hi hagi incendis en ple estiu, però no abans:
Les dades històriques mostren que els incendis per sobre del Cercle Polar Àrtic són al juliol i l'agost, de manera que és molt inusual veure incendis d'aquestes magnituds durant el juny.
A Twitter Parrington ho ha resumit afirmant que són "incendis sense precedents, sobretot a la República russa de Sakhà", que és tan gran com l'Índia:
"Una funció del canvi climàtic"
Consultat pel digital Vice, Thomas Smith, de la London School of Economics, assegura que les regions àrtiques s'estan escalfant més ràpid que la resta del món:
En aquesta remota part del planeta, els focs són molt més una funció del canvi climàtic que no pas canvis en la gestió del territori, a causa de la poca densitat de població que hi ha al Cercle Polar Àrtic.
Smith afegeix que el CO2 alliberat aquest juny en les zones àrtiques equival a tot l'emès durant el mateix mes entre el 2010 i el 2018.
Cremen torberes mil·lenàries
La majoria d'incendis són lluny de zones poblades, de manera que no es fa cap mena d'esforç per apagar-los i cremen durant setmanes.
Es calcula que alguns han cremat més de 100.000 hectàrees cadascun, és a dir, més del doble que l'incendi més gran que hi ha hagut mai a Catalunya, el del 1994 al Bages i el Berguedà.
El més preocupant és que no només cremen massa forestal, sinó sobretot zones de torbera que acumulen dipòsits de carboni que tenen milers d'anys.
Fum procedent d'un incendi sobre una zona forestal prop d'Anchorage, a Alaska (Reuters)
Els efectes del fum
Parrington ha explicat a Twitter que les imatges de satèl·lit permeten veure com el fum dels incendis es desplaça a grans distàncies:
La cendra dels incendis accelera l'efecte hivernacle, perquè es posa sobre el gel, l'enfosqueix i fa que no reflecteixi la calor del sol sinó que l'absorbeixi.
