Catalunya, destí del trànsit de residus, a "Sense ficció"

Milers de camions i vaixells carregats de brossa es mouen cada dia per autopistes i ports europeus: milions de tones de residus de les quals només se n'inspecciona una ínfima part. Les diferents normatives dels estats comunitaris no impedeixen el tràfic de residus cap allà on sigui més barat gestionar-los, un tràfic que sovint incorpora pràctiques il·legals i que pot tenir, com demostra Itàlia, conseqüències tràgiques sobre la salut dels ciutadans.

Des del 2013 Catalunya ha multiplicat per deu les importacions de residus. Només pel que fa als procedents d'Itàlia, si el 2018 n'arribaven 59.000 tones, el 2022 ja en van ser 460.000. Per què a Catalunya? "Amb la llei a la mà els residus s'han de gestionar el més a prop possible del lloc on s'han generat", explica Aitana de la Varga, professora URV i experta en dret ambiental. "Aquest és l'esperit de la legislació", afirma Carlos Astrain, comandant de la Guàrdia Civil (UCOMA/SEPRONA), "a la pràctica el trànsit de residus és un negoci brutal". Només a Catalunya, la gestió i transport de residus mou uns 10.000 milions d'euros l'any, i dona feina a 40.000 persones.

Tant aquí com a Itàlia, els alts comandaments policials i els experts en crim organitzat adverteixen de la corrupció associada al tràfic de residus, que en aquell país controlen en bona part els clans mafiosos. "Com més perillós és el rebuig, més car és de gestionar", explica el general de brigada dels Carabinieri Sergio Costa. "El sistema de gestió criminal de residus il·lícits en l'àmbit internacional és paral·lel al sistema de gestió il·lícita d'armes i drogues: viatgen per les mateixes vies organitzatives, amb beneficis diferents, però el sistema mental és el mateix." Per tal d'obstaculitzar la investigació, les màfies fragmenten al màxim el procés amb l'objectiu que no es pugui seguir el recorregut dels residus. L'habilitat dels infractors, l'enorme volum de trànsit, la corrupció i la ineficàcia de les autoritats han fet fracassar els successius intents de millorar el control i la traçabilitat dels residus, sempre a la recerca del destí on sigui més barat deixar-los perquè en facin tractament... o no.

Aquest negoci multimilionari comporta problemes greus, en especial mediambientals i de salut. Al nord i al sud d'Itàlia, allà on es concentren els abocadors de productes més tòxics i de dubtosa legalitat, l'augment de casos de càncer i altres patologies, en especial en infants, ha provocat l'alarma de la població. "Com expliques que aquí al nostre territori tinguem la taxa més alta de malalties cancerígenes de tot Itàlia?", explica Carmine Piccolo, activista antiresidus de Brescia. Diversos estudis mèdics confirmen l'alta incidència, per damunt de la mitjana, de diferents tipus de càncer, malformacions i mortalitat infantil a les zones més pròximes als grans abocadors. No de residus urbans, com insisteix Antonio Marfella, oncòleg infantil napolità, sinó de residus "especials", industrials, nom que pot voler dir pràcticament qualsevol cosa. Marfella va ser amenaçat i aïllat per les seves denúncies contra l'ecomàfia: "Contaminen el territori enverinant els propis fills. M'han arribat a dir a la cara que m'haurien d'haver matat fa molts anys, però no ho van fer perquè es van adonar que havia treballat també per salvar els seus fills." Per aquest metge, "el càncer principal dels residus a Europa és la indústria, que no vol reciclar al lloc on produeix els residus, sinó on hagi de pagar menys".

Arran de la trucada d'alarma d'un grup ecologista, el periodista Rafa Marrasé va començar a investigar les possibles irregularitats en la importació de residus: Catalunya s'ha convertit en el gran importador de brossa procedent d'altres països de la UE, sobretot d'Itàlia, i el port de Tarragona n'és una de les portes d'entrada. Periòdicament hi arriben vaixells procedents de Nàpols carregats de residus. Se sap quins són, aquests residus? Autoritats policials i duaneres reconeixen que el nombre de contenidors que es poden inspeccionar és molt petit, i fer trampa és relativament fàcil. "Si algú et vol enganyar et pot enganyar, aquí i a Berlín", diu l'exdirector de l'Agència de Residus de Catalunya Josep Maria Tost, que xifra en 5.000 el nombre d'inspeccions que es fan a l'any en instal·lacions de gestió de residus.

De fet, ja hi ha hagut grans operacions policials per introducció il·legal de residus des de França. "El frau normalment consisteix a fer passar un residu per un altre, eliminar-lo sense haver-ne extret les parts no reutilitzables, ocultar residus més perillosos entre residus inerts...", explica el comandant de la Guàrdia Civil Carlos Astrain. Documents falsificats, burlar els controls, treballar amb empreses aparentment netes... el periodista italià Antonio Musella considera que el 20 o 25% de les empreses del sector "poden tenir relació amb el crim organitzat de manera directa, és a dir, l'empresa és gestionada directament per persones afiliades als clans, o bé per gent ‘neta' que hi està relacionada".

Si en la primera part de la investigació Marrasé viatja a Itàlia, en la segona part el documental es concentra en els residus que arriben al port de Tarragona, i també en diversos incidents i irregularitats detectats en abocadors espanyols on el control encara és més petit, com a Andalusia o l'Aragó, on a més hi ha hagut abocaments incontrolats i incendis que han cremat materials perillosos i altament contaminants.

On van a parar els residus italians que arriben a Catalunya? Diverses empreses de gestió de residus reben i tracten aquesta brossa, part de la qual -segons es veu al documental- es trasllada a abocadors situats a l'Aragó. L'Agència de Residus de Catalunya ha sancionat alguna d'aquestes empreses per diverses irregularitats.

El documental "Insostenible, rere la brossa" és una coproducció de Hokusai Films, Kinè i Porta Enrere, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.

Direcció: Christophe Sion
Guió: Rafa Marrasé, Maria Roig, Christophe Sion
Realització i producció: Christophe Sion