Investigadors de la UAB començaran a aplicar al setembre la vacuna contraceptiva per a senglars a l'entorn de Collserola

ACN Sant Cugat del Vallès.-El Parc de Collserola continua lluitant contra la proliferació dels senglars. A l'augment d'exemplars s'hi suma el fet que molts d'ells s'han habituat a viure a les zones urbanes i periurbanes i ja no defugen de la presència humana, arribant fins i tot a atacar. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) començar al setembre a inocular una vacunar per posar fre a la reproducció d'aquest animal en aquestes zones periurbanes del parc natural. Després de la polèmica suscitada a Girona per les captures nocturnes, Collserola apareix com un exemple del que reclamaven des de la Comissió de Protecció de Drets dels Animals (CPDA): combinar els mètodes tradicionals amb l'anticoncepció. El director-gerent del Consorci del Parc, Marià Martí, ha explicat a l'ACN que el nombre de senglars que Collserola pot assumir per ser sostenible és entre 300 i 400 però l'any passat es podrien haver assolit els 1.500, xifra que enguany s'ha reduït en 650 gràcies a l'increment de guaites que es van fer i altres mètodes.

Des del Parc de Collserola diferencien entre tres grups de senglars. D'una banda, els que s'anomenen salvatges i viuen a l'interior del bosc, en segon lloc n'hi ha d'altres semihabituats que freqüenten zones habitades i, per últim, hi ha un tercer grup formats per animals completament habituats i que viuen en zones urbanes o periurbanes. És en aquest darrer grup on resident "el gruix del problema", explica Martí. Davant d'aquesta situació, s'ha posat en marxa una prova pilot entre la UAB, la Diputació i els municipis de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vacarisses i Matadepera que es basa en l'administració d'una vacuna que busca la inhibició de la reproducció. Un cop s'hagi subministrat aquesta vacuna, l'animal començarà a generar anticossos contra l'hormona que regula la reproducció. La vacuna és útil tant en mascles com en femelles, ja que mentre en les primeres s'inhibeix la producció d'ovòcits, en els segons també es redueixen els espermatozous. El director del departament de Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB, Manel López Bejar, explica a l'ACN que ja s'han agafat mostres dels exemplars als que se'ls posarà la vacuna a partir del setembre, ja que posteriorment se n'agafaran més per poder comparar els resultats i comprovar l'efectivitat de la vacuna. En un primer moment la vacuna s'administrarà a 50 exemplars, que són els senglars joves que entrarien en reproducció a finals del 2016. En anys successius, fins als quatre que té de durada el projecte, s'aniria augmentat el nombre d'animals. López detalla que el primer objectiu és aturat la primera reproducció, al mateix temps que es busca reduir la producció d'hormones i evitar que els mascles es moguin per buscar reproduir-se i continuïn colonitzant àrees. La idea és poder aturar la reproducció però no eliminar tots els senglars que viuen en aquestes zones ja que, segons l'investigador, si això passés en baixarien uns altres del bosc per ocupar-les. Per tant, volen deixar una "població estable" que faci de barrera a l'arribada de nous animals.L'investigador explica l'augment de la reproducció en senglars perquè han trobat les millors condicions per fer-ho. D'una banda, és una espècie sense depredadors a Collserola, de l'altra les estacions climàtiques no són gaire accentuades i, per últim, l'animal té una alimentació energètica i fàcil d'aconseguir durant tot l'any. Aquesta vacuna, de la que també se n'observarà els anys d'efectivitat ja que no és per sempre, ja havia estat testada en animals en confinament i en altres espècies. En el cas de Collserola però serà la primera vegada que es testa en senglars en vida silvestre en una àrea tant gran. López apunta que la voluntat és que la vacuna sigui una eina útil més per abordar la problemàtica dels senglars i concreta que el seu ús es delimita a les zones urbanes i periurbanes. Des del Consorci de Collserola veuen amb bons ulls que es portin a terme aquestes investigacions, però apunten que, ara per ara, "no es una alternativa per controlar la població de senglar actual" i que cal buscar una solució a la "crisi" en la que es troben.Combinació de mètodesLa vacuna doncs es provarà en les àrees urbanes i periurbanes però a l'interior del parc el Consorci aposta per altres mètodes, sent les batudes i les guaites nocturnes els que es fan servir principalment. L'any passat el Consorci del Parc de Collserola va adonar-se que el nombre d'exemplars havia crescut molt fins els "entre 800 i 1.500", per això es van intensificar les accions de cacera. Tenint en compte totes les tipologies, també els animals que van ser atropellats, la població es va reduir en 650 animals. Aquesta xifra dobla la del 2014, quan en van ser 326. Tot i la reducció aconseguida el 2015, Martí apunta que "no es pot baixar la guàrdia" ja que si es deixa d'estar sobre el problema la població es pot tornar a disparar. El gerent apunta que l'excessiva presència de senglars no és només un problema per a les persones sinó que també està afectant els ecosistemes de Collserola. Per exemple, no hi ha plantes bulboses ja que els senglars les arrasen i també dificulten que les espècies que nidifiquen al terra ho puguin fer ja que graten i ho depreden tot.No contribuir a la seva proliferacióPerò el grup que més preocupa és aquell que s'ha adaptat a conviure amb persones humanes i a residir en zones urbanes. Martí explica que el factor determinant ha estat la facilitat d'alimentació, per exemple en escombraries o en parterres de gespa. "Aquests animals s'han habituat tant que han perdut la por a les persones i saben que no seran agredits", afirma. El resultat és que fins i tot s'han tornat agressius i quan no tenen el menjar fàcilment "l'exigeixen" perquè "senten que tenen el dret" a fer-ho. Com a conseqüència d'això, des del Consorci alerten que cada setmana els arriben casos de persones que han estat atacades i ferides per un senglar. Per exemple, mossegades per agafar algun aliment que la persona té a la mà o, fins i tot, animals que s'han llençat sobre persones. Davant d'això, el Consorci insisteix en la necessitat de prendre mesures de precaució i actuar correctament per evitar aquests accident i, alhora, no continuar contribuint a la proliferació d'aquests animals. El gerent recorda que no se'ls ha de donar de menjar mai, s'han de tenir una actitud de fer-los fora quan algú se'n trobi un i, en el cas dels cotxes, conduir amb prudència quan es travessa el parc.