Investigadors del Canadà pugen al vaixell des del qual operava el Titan
Investigadors de la Junta de Seguretat en el Transport del Canadà (TSB, sigles del nom en anglès) ja són a bord del Polar Prince, el vaixell de suport en superfície des del qual operava el submergible Titan, arribat a port aquest dissabte.
La TSB ha obert una "investigació de seguretat sobre les circumstàncies" de l'accident mortal del Titan en què van perdre la vida les cinc persones que eren a bord.
Les restes que se n'han trobat apunten que la nau, de 6,7 metres de llarg, va patir "una implosió catastròfica", és a dir que va ser esclafada per la forta pressió existent a tanta profunditat.
Eren sobre el fons marí de l'oceà Atlàntic, a gairebé 4.000 metres de profunditat i a menys de 500 metres de la proa del Titanic, el transatlàntic que va enfonsar-se l'abril de 1912 després de topar amb un iceberg.
El Titan és propietat de l'empresa OceanGate, dels Estats Units, però el Polar Prince té bandera canadenca.
Ara el Polar Prince és al port de Saint John's, capital de la província canadenca de Terranova i Labrador, on ha estat enviat un equip de la TBS que ja "examina el lloc dels fets i les restes, entrevista testimonis i recull tota la informació pertinent", ha explicat Kathy Fox, presidenta de l'organisme.
Fox ha remarcat que una investigació d'aquesta mena triga entre 18 i 24 mesos a completar-se, però ha assegurat que miraran "d'anar més de pressa, perquè sabem que tothom vol respostes, sobretot les famílies de les víctimes".
La TBS és l'organisme canadenc encarregat d'investigar els accidents aeris, ferroviaris i marítims, amb la finalitat de millorar la seguretat en el transport, però no es pronuncia sobre possibles responsabilitats civils o penals relacionades amb els fets.
Això correspondria a la Reial Policia Muntada del Canadà que també ha obert una investigació, en què, d'entrada, examina "les circumstàncies que han dut a la mort de les cinc persones que eren a bord del submergible", ha explicat Kent Osmond, un dels responsables el cos a Terranova i Labrador.
Només si es troben indicis que els fets investigats impliquen que s'han violat lleis federals o provincials, la Policia Muntada decidirà obrir-ne una investigació completa.
Quatre dies de cerca a contrarellotge
Fa set dies, el diumenge 18 de juny al matí, el Titan va perdre la comunicació amb el Polar Prince al cap d'una hora i tres quarts de començar el descens fins al Titanic, que dura unes dues hores.
A la tarda, després que no tornés a la superfície a l'hora prevista, la guàrdia costanera rep el primer avís de la desaparició del giny, que posarà en marxa una operació de cerca per mar i des de l'aire amb vaixells i avions els Estats Units i el Canadà.
Dijous, quatre dies després de la desaparició del Titan, la guàrdia costanera dels Estats Units anuncia la troballa de les restes, "compatibles amb una implosió catastròfica", mitjançant un vehicle de control remot de l'empresa Pelagic Research Services.
Cinc víctimes mortals
A bord del Titan hi viatjaven el pilot, Stockton Rush, de 61 anys, director executiu d'OceanGate, i quatre passatgers: l'empresari i explorador britànic Hamish Harding, de 58 anys, l'oceanògraf francès Paul-Henry Nargeolet, de 77, l'empresari pakistanès-britànic Shahzada Dawood, de 48, i el seu fill Suleman, de 19.
Dubtes sobre la seguretat
Arran de l'accident s'ha recordat que diversos experts del sector i fins i tot un treballador d'OceanGate ja havien advertit fa cinc anys que el Titan no era prou segur.
També que Rush hauria ignorat advertiments sobre la seguretat del submarí, en considerar que eren "queixes sense fonament".
Ara, les investigacions obertes hauran d'establir si les crítiques estaven fonamentades i quines són les causes concretes que van acabar amb la vida de cinc persones en el fons de l'Atlàntic.
