El cap de seguretat iranià, Ali Larijani
El cap de seguretat iranià, Ali Larijani (Reuters)

Israel assegura que ha matat en un atac Ali Larijani, cap de seguretat iranià i home fort del règim

L'Iran ataca l'ambaixada dels EUA a l'Iraq mentre continua l'ofensiva israeliana sobre l'Iran i el Líban i els impactes en infraestructures del Golf
El periodista Aiats Agusti mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
3 min

El ministre de Defensa d'Israel, Israel Katz, ha assegurat que el cap de seguretat iranià, Ali Larijani, ha mort en un atac israelià. Segons fonts de l'exèrcit israelià, en la mateixa operació també hauria mort Gholamreza Soleimani, cap dels Basij, els cossos paramilitars del règim iranià.

Les mateixes fonts indiquen que Larijani era un dels objectius de l'atac, però no hi ha confirmació independent de la seva mort ni de si ha resultat ferit. De moment, les autoritats iranianes no s'han pronunciat sobre aquests fets.

Així, la guerra a l'Orient Mitjà entra en la tercera setmana de conflicte amb la negativa al president Donald Trump per part de la Unió Europea per desbloquejar l'estret d'Ormuz i amb una nova cadena d'atacs creuats a la regió. L'Iran ataca l'ambaixada dels Estats Units a Bagad mentre Israel bombardeja Teheran i Beirut.

L'Iran ataca l'ambaixada dels EUA a Bagdad

En aquest context, l'Iraq ha estat escenari aquesta matinada de l'assalt més intens dels últims dies contra la seu de l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, amb l'impacte de drons en un context d'activitat creixent de milícies alineades amb l'Iran. Com a resposta, Washington ha recomanat als seus ciutadans que abandonin el país immediatament.

Paral·lelament, l'Iran manté també la pressió sobre infraestructures estratègiques dels països veïns. Diversos drons han obligat a aturar les operacions al port de Fujayra, al golf d'Oman, un dels principals centres logístics de petroli del món.

També s'ha registrat un incendi en un dipòsit de combustible prop de l'aeroport de Dubai, que ha comportat el tancament temporal de les instal·lacions.

Als Emirats Àrabs Units, les autoritats han arribat a tancar l'espai aeri com a mesura preventiva, mentre que a Abu Dhabi una persona ha mort per l'impacte de restes d'un míssil interceptat.

Israel apunta al Líban

Sobre el terreny, Israel ha anunciat una nova onada d'atacs aeris contra infraestructures a l'Iran i posicions de Hezbollah al Líban, després de detectar el llançament de míssils contra el seu territori.

L'exèrcit israelià assegura que els seus sistemes de defensa estan operatius, però no ha detallat l'abast complet de l'ofensiva.

Al Líban, els bombardejos israelians han impactat diverses localitats del sud i barris de Beirut.

Una columna de fum després d'un atac Israelià al sud del Líban
Una columna de fum després d'un atac Israelià al sud del Líban (Reuters / Karamallah Daher)

Segons fonts oficials libaneses, el balanç de les dues últimes setmanes supera els 800 morts i els 2.000 ferits, mentre que els desplaçats ja superen el milió de persones.

Israel adverteix que l'ofensiva podria allargar-se setmanes i condiciona el retorn dels civils evacuats a la seguretat a la frontera.

A Teheran, un atac israelià contra un edifici residencial ha causat víctimes civils.

L'embús de Trump a Ormuz

El president dels Estats Units, Donald Trump, pressiona aliats europeus i asiàtics perquè participin en una coalició militar per reobrir l'estret d'Ormuz, clau per al comerç mundial de petroli i gas natural liquat, mentre assegura que no els necessita.

En un acte a la Casa Blanca aquest dilluns, ha presentat aquesta pressió com una prova de lleialtat, però la majoria de països, incloent la UE i l'OTAN, han rebutjat implicar-se en una operació amb conseqüències incertes.

Malgrat les negatives, Trump afirma que alguns països estan disposats a ajudar, sense concretar quins, i promet que l'operació serà limitada.

El bloqueig d'Ormuz s'ha convertit en el principal problema estratègic. Els Estats Units han atacat posicions a l'illa de Kharq, a l'entrada de l'estret, mentre el conflicte ja impacta en l'economia global, amb el preu del petroli per sobre dels 100 dòlars i una pujada notable de la gasolina als EUA.

Trump ha intensificat les pressions, advertint que recordarà quins aliats no col·laborin i insinuant conseqüències per al futur de l'OTAN. Diversos països, com Alemanya, Itàlia, el Japó o el Regne Unit, insisteixen que no és la seva guerra. Trump demana ara ajuda a uns estats amb els quals no va comptar a l'inici de la guerra i als quals no va avisar que atacaria l'Iran.

També ha reclamat implicació a la Xina, gran dependent del petroli del Golf. Així, el conflicte afecta la diplomàcia internacional, amb el possible ajornament d'una cimera amb el president xinès Xi Jinping. Tot plegat reflecteix una estratègia marcada per contradiccions, pressió als aliats i un escenari bèl·lic i econòmic cada cop més incert.

Avui és notícia

Més sobre Guerra Orient Mitjà

Mostra-ho tot