Israel mata en un atac Ali Larijani, cap de seguretat iranià i home fort del règim
El cap de seguretat iranià, Ali Larijani, ha mort en un atac israelià. La notícia l'ha fet pública el ministre de Defensa d'Israel, Israel Katz, i posteriorment l'ha confirmat el règim iranià.
En la mateixa operació també hauria mort Gholamreza Soleimani, cap de la Basij, organització paramilitar del règim iranià.
Israel considera que Larijani actuava com el dirigent efectiu del règim, sobretot després dels dubtes sobre l'estat de salut del líder suprem Mojtaba Khamenei.
Alhora, Israel ha anunciat una nova "onada d'atacs a gran escala" a tot Teheran.
Així, la guerra a l'Orient Mitjà entra en la tercera setmana de conflicte amb la negativa al president Donald Trump per part de la Unió Europea per desbloquejar l'estret d'Ormuz i amb una nova cadena d'atacs creuats a la regió.
L'Iran ha atacat l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, mentre que Israel ha bombardejat Teheran i Beirut.
Conservador i pragmàtic, el paper de Larijani al poder iranià
Larijani era considerat un dels homes forts del sistema polític iranià, només per darrere de figures pròximes al líder suprem, Ali Khamenei. L'última aparició pública va ser divendres passat en una mobilització a Teheran contra la guerra.
Nascut el 1958 a Najaf (Iraq), Larijani, de 67 anys, acumulava dècades de trajectòria política: va ser ministre de Cultura, director de la radiotelevisió estatal, negociador nuclear i president del Parlament entre 2008 i 2020. Conservador i pragmàtic ha anat escalat poder dintre del govern iranià.
Actualment, ocupava la secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i els Estats Units el van sancionar com a responsable de la brutal repressió en les recents protestes contra el règim.
El febrer del 2026, Khamenei l'havia designat com un dels responsables de gestionar el país en cas de la seva mort.
L'Iran ataca l'ambaixada dels EUA a Bagdad
En aquest context, l'Iraq ha estat escenari aquesta matinada de l'assalt més intens dels últims dies contra la seu de l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad, amb l'impacte de drons en un context d'activitat creixent de milícies alineades amb l'Iran. Com a resposta, Washington ha recomanat als seus ciutadans que abandonin el país immediatament.
Paral·lelament, l'Iran manté també la pressió sobre infraestructures estratègiques dels països veïns.
El tercer en quatre dies, al port de Fujayra, als Emirats Àrabs, un dels principals centres logístics de petroli del món, ha obligat aquest dimarts a aturar part de les operacions per un incendi a la terminal d'exportació.
La importància de Fujayra és que està situat al Golf d'Oman, a l'altre costat de l'estret d'Ormuz, cosa que la converteix en un dels pocs ports des d'on pot sortir el petroli de la regió del Golf sense passar per la zona bloquejada.
Les autoritats dels Emirats Àrabs Units han informat de la mort d'un ciutadà pakistanès, per l'impacte de restes d'un míssil interceptat. L'home treballava en l'extinció d'un incendi també causat per un atac amb drons al jaciment de gas Shah a la zona de Bani Yas, a Abu Dhabi.
L'incendi en un dipòsit de combustible prop de l'aeroport de Dubai, també ha comportat el tancament temporal de les instal·lacions Les autoritats han arribat a tancar l'espai aeri com a mesura preventiva.
Israel apunta al Líban
Sobre el terreny, Israel ha anunciat una nova onada d'atacs aeris contra infraestructures a l'Iran i posicions de Hezbollah al Líban, després de detectar el llançament de míssils contra el seu territori.
L'exèrcit israelià assegura que els seus sistemes de defensa estan operatius, però no ha detallat l'abast complet de l'ofensiva.
Al Líban, els bombardejos israelians han impactat diverses localitats del sud i barris de Beirut.
Segons fonts oficials libaneses, el balanç de les dues últimes setmanes supera els 800 morts i els 2.000 ferits, mentre que els desplaçats ja superen el milió de persones.
Israel adverteix que l'ofensiva podria allargar-se setmanes i condiciona el retorn dels civils evacuats a la seguretat a la frontera.
A Teheran, un atac israelià contra un edifici residencial ha causat víctimes civils.
L'embús de Trump a Ormuz
El president dels Estats Units, Donald Trump, considera que l'OTAN ha comès "un error molt ximple" en rebutjar la seva petició de suport per garantir la seguretat a l'estret d'Ormuz, clau per al comerç mundial de petroli i gas natural liquat.
"No els necessitem, però haurien d'haver estat allà", ha assegurat durant una reunió a la Casa Blanca. Una estona abans, ho deixava ben clar en una publicació a Truth Social.
Com a president dels Estats Units d'Amèrica, el país més poderós del món, NO NECESSITEM L'AJUDA DE NINGÚ!
De fet, Trump s'ha mostrat confiat que Ormuz serà navegable aviat: "No crec que trigui gaire. Estem arrasant la costa".
Tanmateix, el mercat del petroli ha reaccionat negativament al rebuig de diversos aliats de l'OTAN a formar una coalició militar per escortar els petroliers.
El barril de Brent ha tornat a pujar aquest dimarts fins a 103,42 dòlars el barril i ha recuperat tot el que havia perdut dilluns després d'allunyar-se la idea d'una fi ràpida de la guerra contra l'Iran.
Trump, però, també ha reclamat implicació a la Xina, gran dependent del petroli del Golf. Així, el conflicte afecta la diplomàcia internacional, amb el possible ajornament d'una cimera amb el president xinès Xi Jinping. Tot plegat reflecteix una estratègia marcada per contradiccions, pressió als aliats i un escenari bèl·lic i econòmic cada cop més incert.
