"Ja no crec en la justícia": fills de víctimes de violència masclista contra la jutge Verdejo
Coincideixen que es van sentir desemparats per la justícia, per com van ser tractats i perquè no els van allunyar dels seus agressors.
La veu de les víctimes directes de la violència
L'Elma ara té 20 anys. Quan en tenia 12 va veure com la seva mare era atropellada per l'home amb qui s'acabava de prometre. Quan ho van denunciar als Mossos d'Esquadra, van sentir a parlar per primera vegada d'aquesta jutgessa.
Ens van dir que si ens tocava el jutjat número 2, ja ens podíem preparar.
L'advocat els va advertir que era probable que no els donés cap ordre de protecció. "No ens ho creiem fins que va passar", diu l'Elma.
En el judici, no la va acceptar com a testimoni. El cas va quedar arxivat. "Deia que només tenien un conflicte de parella que no havien sabut resoldre", afegeix.
La seva mare va estar mesos ingressada a l'hospital. Ara, les seqüeles li impedeixen treballar. L'Elma va deixar els estudis per contribuir a aportar diners a casa.
Et toca fer un rol d'adult quan encara ets un nen.
Però en el que més l'ha afectat aquesta situació és en la seva visió del món. Assegura que ja no creu en la justícia perquè ha vist que "tot depèn del jutge que et toqui".
Denuncia que Francisca Verdejo no la va protegir i que la va fer sentir encara més vulnerable i qüestionada. Lamenta que "tothom sàpiga el que passa amb aquesta jutgessa i ningú faci res".
"Em va repercutir en tota la vida"
Ell prefereix mantenir l'anonimat. Va patir abusos sexuals per part de la parella de la seva mare durant més de dos anys i li ha costat molt superar-ho.
'Mama, l'Armando em folla.' L'hi vaig dir tal qual i es va quedar en xoc.
La seva mare va trucar de seguida als Mossos d'Esquadra. Una ambulància el va portar a Sant Joan de Déu i allà va ser atès per un equip mèdic que va fer un informe que donava total credibilitat al relat del menor. Així i tot, la jutgessa va dir que no hi havia indicis d'agressió.
"Per la Francisca Verdejo va ser un judici ràpid més, però a mi em va repercutir en tota la vida", explica.
Els van denegar l'ordre d'allunyament que havien demanat i el cas es va arxivar: "Va dir que jo mentia, que la meva mare m'havia dit el que havia de dir."
Quan la Fiscalia de Menors va investigar el cas, l'agressor ja havia marxat del país. Mai se l'ha pogut detenir i no ha pagat per aquests fets. Com que ja no és aquí, la justícia considera que ja no hi ha risc, i ha tornat a tancar el cas.
Em vaig sentir culpable d'haver-ho dit perquè no havia servit per a res.
Explica que es va sentir incomprès per la justícia i demana que es revisin les sentències dictades per aquesta jutgessa.
Què diuen les xifres del jutjat 2?
Mentre la mitjana espanyola és que s'aprovin al voltant del 70% de les ordres de protecció que les víctimes demanen, a Catalunya no s'arriba al 50%.
Una xifra que és encara molt més baixa si ens fixem en el Jutjat número 2 de Violència contra la Dona de Barcelona: l'any 2024 només es van aprovar el 17% de les ordres que es van demanar.
Queixes silenciades pel sistema
Han presentat desenes de queixes al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l'ICAB i no han obtingut resposta. Tot i que TV3 ho ha pogut comprovar, la resposta oficial d'aquests organismes és que no tenen cap reclamació per aquesta jutgessa.
Verdejo va demanar empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la manifestació que va tenir lloc el 27 de març a la Ciutat de la Justícia. Aquell dia, una trentena de persones, sobretot dones, es van concentrar per protestar pel maltractament institucional que diuen que exerceix Verdejo.
Per la seva banda, la jutgessa es queixa "d'injúries, improperis, menyspreus i greuges dirigits directament a inquietar i atacar la seva independència judicial".
Francisca Verdejo ha rebutjat les entrevistes sol·licitades per a aquesta qüestió.
