"Jaume Cabré. La música de les paraules": una mirada a un dels autors catalans més traduïts de tots els temps

"Jaume Cabré. La música de les paraules", que "El documental" estrena el 25 d'abril, s'articula sobre la base d'una llarga conversa íntima amb l'autor, a casa seva, a Matadepera, a la qual s'afegeixen les opinions i les intervencions de la família, els companys i els amics, que fan un retrat complet de la seva genialitat i del seu temps.

El documental també inclou una àmplia selecció de material d'arxiu: fotografies, vídeos d'altres entrevistes en èpoques diferents, fragments de pel·lícules, sèries o programes de televisió, una obra teatral o una òpera. A més a més, una selecció de textos, en certa manera autobiogràfics, extrets de la seva obra mestra "Jo confesso" i llegits per l'actor David Verdaguer, reflecteixen moments diversos de la seva vida, del seu pensament i de les seves inquietuds.

Jaume Cabré i la música

Tal com indica el títol, "Jaume Cabré. La música de les paraules", el punt de partida del documental és la gran connexió que hi ha a l'obra de Cabré entre literatura i música.

Cabré, que toca el violí, és un gran melòman. Per la seva obra literària es passegen compositors, intèrprets, musicòlegs, luthiers, estudiants de música... i fins i tot ha arribat a declarar que ha escrit una de les seves novel·les, "L'ombra de l'eunuc", seguint l'esquema del "Concert per a violí" d'Alban Berg, o que en altres moments s'ha inspirat en Bach, Schubert o Schumann.

La música ha influït molt en la meva obra literària. En el moment d'escriure, el que vols és que l'escriptura tingui una cadència concreta.

La música i els músics i el seu entorn són, doncs, el punt de partida per assolir una obra literària àmplia i variada, que li han fet assolir, amb una gran difusió, el reconeixement internacional que té Jaume Cabré.

No sabria dir si en Cabré és un músic que escriu o un escriptor que compon",afirmaJosep Maria Ferrer, psicòleg i amic de joventut.

Un dels autors catalans més traduïts

Jaume Cabré és, sense cap mena de dubte, un dels escriptors catalans més prestigiosos i més reconeguts tant a escala nacional com internacional. Les seves obres, i especialment la seva obra mestra "Jo confesso", han estat traduïdes a més de trenta idiomes i les xifres de vendes dels seus llibres tenen dimensions espectaculars. És un dels autors catalans més traduïts de tots els temps, només superat per Mercè Rodoreda i Ramon Llull, i dona molta importància a la feina dels seus traductors, amb els quals té una relació estreta.

T'enriqueix molt el contacte amb els traductors. A més, avui, que és fàcil el contacte via correu electrònic.

I els seus traductors valoren aquesta connexió amb l'autor, alhora que en destaquen la seva importància en el panorama literari internacional. 

Anna Sawicka, professora universitària i traductora al polonès, explica que "sempre que parlo de Jaume Cabré i de la literatura catalana veig que hi ha cada cop més interès entre els periodistes i la gent lectora. Els polonesos tenen molt assumit que Catalunya té llengua pròpia. Ja no pregunten als escriptors catalans per què no escriuen en castellà."

Jaume Cabré és com un ambaixador de la cultura catalana.

Durant la llarga trajectòria de més de 50 anys, Jaume Cabré ha rebut els principals premis de la literatura catalana, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, pel conjunt de la seva obra i trajectòria, i la Creu de Sant Jordi.

Cinema, televisió, teatre i òpera

Abans de dedicar-se plenament a la literatura, Jaume Cabré va fer de mestre. Robant hores de son, va escriure obres com "La teranyina" o "Fra Junoy". I, precisament, "La teranyina" va ser adaptada al cinema per Antoni Verdaguer. Després d'aquesta primera experiència, Verdaguer va demanar a Cabré participar en el guió de la pel·lícula "Havanera". 

El salt a la televisió va arribar de la mà de Joaquim Maria Puyal, i dels programes "Vostè jutja", en què Jaume Cabré va guionar uns curts, o "La vida en un xip", amb els guions de la sèrie setmanal "La granja". Cabré també va ser guionista de les sèries de TV3 "Estació d'enllaç" i "Crims", i va participar a "Ventdelplà".

D'altra banda, el seu llibre "Les veus del Pamano" va ser adaptat per a televisió, en una minisèrie dirigida per Josep Maria Güell. 

Jaume Cabré també ha fet incursions en el món del teatre, amb l'obra "Pluja seca", i de l'òpera, amb el llibret de "Llull", de Francesc Cassú. 

L'Alzheimer i la pèrdua de memòria

Jaume Cabré, als seus 78 anys, s'enfronta amb un canvi molt gran a la seva vida i a la seva quotidianitat. Com una premonició, pateix Alzheimer, igual que Adrià Ardèvol, el protagonista de la seva obra mestra "Jo confesso".

Però com diu el músic Jordi Savall, "quan perdem la memòria, l'últim que oblidem és la música".