Javier Gutiérrez: "He somiat molts cops sentir el meu fill dient 'T'estimo, papa'"

L'actor Javier Gutiérrez visita "Col·lapse" després de l'estrena de "Rondallas", un film que reivindica la cultura com a refugi col·lectiu. Tot i això, l'entrevista gira sobretot al voltant d'un dels temes més íntims de la seva vida: la discapacitat del seu fill Mateo i el significat profund que va tenir per a ell protagonitzar "Campeones", una pel·lícula que va marcar un abans i un després tant en la seva trajectòria com en el debat social sobre la inclusió.
 

Discapacitat, inclusió i visibilitat

Javier Gutiérrez parla amb una emoció continguda, però clara, quan es refereix al seu fill Mateo, de setze anys.

"El meu fill té una discapacitat important. Es comunica d'una manera que entenem després de tant de temps, però no s'expressa amb paraules."

L'actor reconeix un desig íntim que l'acompanya sovint: "Moltes vegades somio en la possibilitat de sentir de la seva boca 'pare' o 't'estimo'."

Tot i això, afegeix una reflexió que resumeix la seva manera d'entendre l'afecte:

"Hi ha moltes maneres de dir 'T'estimo'. En Mateo ho expressa amb una mirada, un gest, una carícia, i això val més que mil paraules."

En aquest context vital, "Campeones" pren una dimensió especial: "És la pel·lícula de la meva vida i crec que si no l'hagués fet estaria en deute amb el cinema."

Gutiérrez defensa el valor cultural i social del projecte: "El cinema és cultura, educació, no només entreteniment." I subratlla la importància històrica del film: "Una pel·lícula amb deu actors protagonistes amb alguna discapacitat no s'havia fet mai."

Per a ell, "Campeones" és només la part visible d'una feina molt més àmplia: "És la punta de l'iceberg d'una feina de molta gent que treballa a l'ombra." Una feina que ha contribuït a transformar el llenguatge i la mirada social:

"Venim d'un país on fins fa poc se sentien paraules com 'deficient' o 'subnormal', i avui crec que estan desterrades de gairebé tota la societat."

La cultura com a refugi

Preguntat sobre si la cultura pot actuar com a refugi, Gutiérrez és contundent: "Sí, és un refugi sensacional." I ho amplia amb una visió social clara:

"Cultura, educació i sanitat són coses prioritàries i fonamentals en qualsevol societat."

A "Rondallas", explica, la cultura es converteix en una eina per superar el dolor: "S'utilitza la cultura com a refugi per superar una tragèdia i confiar en una cosa que s'ha perdut."

L'actor també fa una lectura crítica del moment actual: "Arran de la pandèmia ens hem tornat més egoistes, menys empàtics, menys solidaris."

I no evita referir-se a l'actualitat internacional:

"Veiem com es perverteix el llenguatge d'una manera miserable, anomenant guerra el que és un autèntic genocidi."

Per això defineix "Rondallas" com:

"Una pel·lícula humanista, on preval el sentit comú i es dona importància a l'esperit de comunitat, on la unió fa la força."

Una trajectòria amb compromís

Javier Gutiérrez va marxar a Madrid amb divuit anys per dedicar-se a la interpretació i va formar part del projecte "Animalario", una experiència que defineix com una autèntica família artística: "Molts actors i actrius vam passar per aquella companyia-família."

Aquell espai de creació també va estar marcat per un fort compromís polític i social, amb espectacles que no van deixar ningú indiferent.

"Representàvem càrrecs importants de la política espanyola i mundial. Va ser molt sucós."

En un context poc favorable, van haver de buscar alternatives als circuits tradicionals: "En lloc que ens contractessin els teatres, nosaltres contractàvem sales de casaments."

En l'entrevista l'actor també té unes paraules per al públic català que obren les portes a una continuïtat:

"Soc un gran amant de Catalunya i del Barça des de petit. Espero que hi pugui haver una pròxima entrevista i poder parlar en català."