Joan Pau II anuncia que no renunciarà al pontificat i que morirà "al peu de la creu"
El papa Joan Pau II ha anunciat que pensa continuar al capdavant de l'Església catòlica fins al final; fa callar d'aquesta manera les especulacions sobre la seva possible dimissió per motius de salut. El papa, de 82 anys, ha pronunciat aquestes paraules a l'audiència pública habitual dels dimecres a la plaça Sant Pere del Vaticà. Joan Pau II celebra avui el 24è aniversari de la seva elecció com a pontífex.
3 min
El papa Joan Pau II ha afirmat avui que continuarà al capdavant de l'Església "fins al final". El papa, de 82 anys, ha demanat a la Verge que intercedeixi per ell i que li doni forces "de cos i d'esperit" per poder "complir fins al final" la missió que Crist li ha encomanat. Amb aquestes paraules pronunciades al començament de l'audiència pública dels dimecres, que se celebra a la plaça de Sant Pere del Vaticà, Joan Pau II posa fi a les especulacions sobre una eventual dimissió al capdavant de l'Església per motius de salut. El pontífex ha volgut reafirmar al Vaticà el que ja havia insinuat a Polònia el mes d'agost, quan es van generar tot tipus d'especulacions sobre una possible renúncia. Joan Pau II, a més, ha firmat aquest matí la Carta Apostòlica, per la qual s'afegeixen cinc misteris més al tradicional Rosari. EL VATICÀ PREPARA LA SUCCESSIÓ DE JOAN PAU II Joan Pau II entra en el 25è any del seu pontificat, marcat per les nombroses malalties que visiblement limiten la seva activitat, amb els rumors que apunten sobre la seva successió. Les campanyes a favor d'un candidat estan prohibides, però hi ha sondejos regulats per cardenals de la cúria, normalment amb poques possibiliats d'elecció però que guien els vots dels cardenals electors. Són dos els corrents que treballen a la recerca del primer pontífex del tercer mil·lenni. Per un costat hi ha el papa i la línia oficial, on es troben, entre d'altres, el president de la Conferència Episcopal italiana i el cardenal espanyol Rouco Varela. Per l'altre costat hi ha el grup del cardenal Solano, secretari d'Estat, que està al capdavant de la política exterior del Vaticà. Entre els dos corrents no hi ha grans diferències ideològiques. Progressistes i conservadors es troben en tots dos grups, però uns i altres saben que després de la presència totpoderosa i vital de Joan Pau II s'intentarà buscar un papa ben diferent, com és habitual en cada canvi de pontífex. Així doncs, després de l'intens pontificat de Carol Wojtila, hauria de succeir-lo un home cordial i senzill, segons fonts vaticanes. Ho tenen més fàcil els candidats que acreditin experiència diocesana que els diplomàtics. Asiàtics i africans queden descartats per falta d'experiència i carisma; per tant, la càtedra se l'hauran de jugar americans i europeus. Els primers voldrien un papa llatinoamericà, però el segon grup aposta per un papa europeu perquè Europa és un continent en crisi de fe. Al Vaticà seria benvingut un papa menys passional i més preocupat pels afers d'estat. El candidat ideal per a molts cardenals és l'arquebisbe de Milà, Dionigi Tettamanzi. Té l'edat adequada, carisma, bona salut, una bona trajectòria pastoral i, sobretot, té els suports apropiats. És, a més, un home proper al poble i preocupat pels problemes socials i familiars. D'aquesta manera la jerarquia italiana recuperaria el papat que havia mantingut durant 450 anys, abans de Wojtila, amb la intenció d'aconseguir el que no ha aconseguit l'actual Joan Pau II, descentralitzar el poder de l'Església.