Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe metropolità de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, a "Signes dels temps"

L'arquebisbe Joan Planellas també parla del diaconat femení (el papa Francesc va nomenar una nova Comissió que ho estudia), i el fet que a l'Església catòlica les dones no poden accedir al sacerdoci. També fa referència al cas Xavier Novell, comenta la visita "ad limina" que els bisbes catalans fan a Roma, on es reuneixen amb el papa, i parla dels abusos sexuals comesos a l'Església.

Una entrevista en profunditat en què també s'aborda el tema del Procés a Catalunya i en què l'arquebisbe Planellas diu obertament que va anar a les presons a visitar els polítics catalans empresonats. I també comenta el que va dir el papa Francesc en una entrevista a la COPE, en que insta Espanya a reconciliar-se amb la pròpia història, sobretot amb la del segle passat, a través d'un procés de diàleg i reconciliació.

Joan Planellas parla també de la petjada del cristianisme a Tarragona i aporta informació sobre si Sant Pau va ser a Tàrraco. Precisament, l'entrevista s'ha fet, davant de la Capella Romànica de Sant Pau, situada a l'interior d'un dels claustres del Seminari Pontifici de Tarragona.

Aquests són alguns dels moments destacats de l'entrevista

En referència a la situació de Càritas Diocesana de Tarragona arran de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, l'arquebisbe comenta: "Les necessitats es van triplicar i vam haver de retornar a atendre, encara més, necessitats bàsiques com l'alimentació i la roba. Cada dia Càritas entoma realitats molt dures. Tenim un gran problema, el de l'atur i la vivenda, que ultrapassa el que pot fer Càritas. En el camp polític i social convé anar treballant de manera fefaent per solucionar aquest problema."

Pel que fa al paper fonamental de les laiques i els laics en els equips pastorals Planellas diu: "No hem d'entendre els laics i laiques com a mers col·laboradors dels mossens i la jerarquia. Hem de formar veritables equips pastorals en els quals els laics i laiques hi tinguin un paper actiu."

A la pregunta de per què una dona no pot ser capellà a l'Església catòlica, l'arquebisbe Planellas diu "perquè hi ha hagut tot aquest corrent de la tradició que en ve dels orígens, i aquest tema no s'ha plantejat fins al segle XX. Hem estat més de XIX segles venint de la successió apostòlica, els apòstols que va elegir Jesús eren homes i així ha anat sent". I al preguntar-li si li molestaria, en un futur, veure una dona fent de capellà, respon: "Personalment no em molestaria; però potser molestaria moltes altres persones o grups determinats perquè el pes de la tradició és molt gran. S'ha d'estudiar molt bé el tema sagramental. I després hi ha una dificultat ecumènica, tant en aquest tema com amb el diaconat, amb l'Església ortodoxa oriental, per part de la qual hi ha una negativa més gran."

En referència al camí sinodal que fan les diòcesis (una proposta inèdita del papa Francesc, que dona veu a tots els creients. i que culminarà amb el Sínode de Bisbes del 2023 a Roma) Joan Planellas explica que la crida és a tot el poble de Déu, i també des de fora de l'Església, que ens poden aportar idees. I fins i tot el papa Francesc fa una crida als pobres, perquè també tenen veu. Hem d'estar units, actuar en comunió, ens hem d'entendre entre nosaltres per acarar desprès el present i el futur de l'església. El millor d'aquest Sínode seria "un canvi progressiu de mentalitat i entendre que, ens hem d'escoltar més els uns als altres, i hem de fer un projecte comú com a Església

Respecte a la renúncia i casament pel civil de Xavier Novell, comenta que els bisbes catalans ho viuen amb "una gran consternació i tristesa, però manifesten el seu respecte per les opcions personals".

L'arquebisbe Joan Planellas diu que ha pregat pels polítics catalans que van estar empresonats, i que abans de la pandèmia els va anar a visitar, fet que no havia transcendit. "Vaig anar a la presó a veure els polítics catalans empresonats per manifestar l'afecte i la solidaritat amb ells i, també, amb els altres presos. Em van rebre molt bé, amb molt d'afecte i simpatia, i vaig estar content de les visites", comenta.

Amb el tema del Procès a Catalunya "hi ha hagut un esquinçament, potser s'ha volgut tirar massa pel dret i pels dos costats no ens hem respectat. A vegades els he dit que han volgut canviar la Constitució, en la nostra vida social, amb una minoria, i això és molt difícil. Ho és, per més que hi hagi una minoria parlamentària ni que sigui molt minsa. Quan a l'Església es vol canviar quelcom, com a mínim es necessiten majoria de dos terços. I ho hem de tenir en compte. I després, de l'altra banda, hi ha d'haver el respecte per la llengua, per la cultura, i aquí, com a Església, sempre ens hi trobareu", diu Planellas.

És possible que a Espanya hi hagi una reconciliació, tenint en compte les ferides històriques que s'arrosseguen? L'arquebisbe Joan Planellas respon: "Vol el seu temps i és complex. Ens convé intentar entendre les raons de l'altra encara que no hi estiguem d'acord. Puc dissentir molt fortament de les raons de l'altre, però puc empatitzar amb ell amb la seva emoció, amb el patiment davant allò que està dient".

Biografia de l'arquebisbe Joan Planellas

El maig de 2019 va ser elegit pel Sant Pare Francesc arquebisbe metropolità de Tarragona i primat i el dia 8 de juny de 2019 va tenir lloc la seva ordenació episcopal i la presa de possessió canònica de l'arxidiòcesi de Tarragona a la Catedral Metropolitana.

Joan Planellas va néixer a Girona, tot i que va viure la seva infantesa a Verges. L'any 1982 va ser ordenat de prevere a Banyoles (Girona). És llicenciat en Teologia Dogmàtica (1981) i Doctor en Teologia por la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2004). Entre els anys 1988 i 1998 va ser director de l'Institut de Teologia de Girona, ara conegut com a Institut Superior de Ciències Religioses, on fins l'any 2019 va impartir diverses assignatures. De 1996 al 2002 va ser rector del Seminari Diocesà de Girona. Ha estat canonge de la Catedral de Girona i rector de diverses parròquies rurals del Baix Empordà: Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià, La Sala, La Tallada i Marenyà, a més del Santuari de la Font Santa. L'any 2016 va ser nomenat Missioner de la Misericòrdia pel Sant Pare Francesc.

En l'àmbit acadèmic, entre els anys 2015 i 2019, va ser Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. També va dirigir de la "Revista Catalana de Teologia (RCAtT)", de 2008 a 2019. A més, ha publicat nombrosos articles i recensions i diversos llibres.

El programa

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 35 anys d'emissió. Des del març del 2020 es presenta amb un nou format dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve, amb Agustí Vila de realitzador, Imma Segarra de productora, Joan Grané d'ajudant de realització, Roser Costa a la producció, Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps