Joana Bonet: "Una dona que mana té cara de velocitat tot el dia"

Amb més de tres dècades d'ofici, Joana Bonet, convidada a "Col·lapse", reflexiona sobre maternitat i feina, la moda com a expressió cultural i el risc del pensament simplista en l'era de les xarxes socials. A través de la seva experiència personal i professional, reivindica la necessitat de mirar el món amb criteri i curiositat, més enllà de les modes i dels discursos fàcils.

Feina, vida i maternitat

"Una dona que mana és una dona que té cara de velocitat tot el dia", diu Bonet, resumint en una frase la pressió invisible que acompanya moltes dones que intenten conciliar feina, vida i maternitat. "Conciliar és impossible —admet—, es poden fer jocs malabars, però no conciliar."

Després d'haver sigut mare dues vegades la periodista admet:

"Ara entenc molt la renúncia de moltes noies a la maternitat, abans no l'entenia."

Les noves generacions, assegura, han après a posar límits: "Nosaltres ens vam casar amb la feina. Ara els joves no volen dedicar-s'hi d'una manera tan esclava." També matisa que la seva generació tenia un concepte més romàntic de la felicitat: "Encara que ens anés bé en la feina, si no teníem un bon amor no érem felices. Ara han sortit d'aquesta equació."

 

Populisme, pensament crític i adolescents

El que més la preocupa de l'actualitat no és la moda ni la política, sinó la pèrdua de pensament crític. "El que fa por dels adolescents avui és que viuen en un món on el populisme s'ha instal·lat a les xarxes socials", explica.

"El populisme dona respostes senzilles a qüestions complexes, i la gent ho compra, i es converteixen en esclaus de pensament."

Considera que el cosmopolitisme és el contrari del populisme:

"És veure món, viure i deixar viure, tenir coneixements per analitzar, argumentar, entendre el que passa al món."

I lamenta que ja no hi hagi filosofia a les escoles ni lectures obligatòries.

 

Moda i cultura

Per Joana Bonet, la moda va molt més enllà de la frivolitat: "La moda no és només una peça de roba, hi ha molt al darrere i al voltant."
Recorda figures com Anna Wintour, "una dona molt influent, autoritària i difícil", i denuncia la vanitat que sovint envolta aquest món: "Hi ha molta supèrbia, molta beneiteria, molta gent que es dona massa importància."
Afirma que la fama ha fet perdre el nord a molts: "Això també ho vaig viure amb Quintero, que va tenir grans llums i després grans ombres. Ens creiem que l'èxit és per sempre i no és així."

Ella mateixa explica que s'ha anat simplificant: "Cada vegada compro menys coses" i denuncia la mà d'obra esclava que hi ha darrere moltes peces de roba. "Quan vegis una samarreta que costa un euro, sospita. Paguem el preu just, comprem menys i més bo, com deien les àvies."
 

Els orígens i la passió per la paraula

A Vinaixa (les Garrigues), Bonet va créixer envoltada de llibres: "Devorava llibres perquè m'obrien portes i m'imaginava a altres mons." La seva mare la va animar a escriure des de petita i aviat va guanyar premis literaris.

Va descobrir la moda a Lleida, de la mà de Pepa Domingo, que vestia la província amb dissenyadors com Sybilla o Toni Miró.
Quan la van fer fora del diari La Mañana, va anar a Barcelona per acabar Filologia. Allà va descobrir que la moda podia ser cultura: "Les cronistes de l'època parlaven de moda, però també de literatura, teatre, art, ballets…"

"Així entenc jo la moda: amb aquesta aura cultural. Vestir t'afina, et diverteix, és autoconeixement i altaveu social."