Joaquim Fabra: "A l'Ajuntament hi ha hagut una improvisació constant"
Tot i que està a l'Ajuntament des l'any 1995 com a regidor en les dues legislatures anteriors, és el primer cop que assumeix anar com a cap de llista del Partit Popular. Joaquim Fabra afronta les eleccions amb il·lusió. Creu que el PHN no ha d'influir en les eleccions municipals "perquè no és a l'Ajuntament on es defensa aquesta llei", i no dubta a valorar com a positiu la força del moviment social antitransvasament. El riu, la rehabilitació del casc antic, i la seguretat ciutadana seran eixos bàsics en les propostes del PP.
4 min
La llei del PHN va provocar un trencament en les files del PP l'any 2001, en el moment que 4 dels 6 regidors que va obtenir el PP en les passades eleccions van abandonar el partit i van passar al Grup Mixt. Va ser en aquell moment quan Joaquim Fabra va assumir ser el responsable del PP. L'alcaldable per Tortosa reconeix que durant el primer any de mandat, en què el PP formava part de l'equip de govern, "es va fer una bona planificació de les prioritats de la ciutat, i un esforç important perquè a través de generar determinats projectes aquestes prioritats fossin possibles". Fabra creu que des del moment que es reconfigura l'equip de govern "es deixen al calaix molts projectes necessaris per la ciutat". Per Fabra "en no mantenir-se el mateix criteri de planificació, i hi ha hagut una improvisació constant que ha fet que Tortosa no hagi agafat un rumb ferm, que ens ha acabat afectat a tot, ja que per la falta de capacitat del propi equip de govern, la ciutat ha perdut múltiples oportunitats". El candidat popular creu que l'alcalde ha actuat de manera diferent segons ha necessitat el suport d'un o altre regidor i depenent del moment. Per Fabra, "l'alcalde només ha estat una figura que ha permès que cadascú gestioni i malgasti la seva regidoria sense límit, i sense un mateix criteri". L'alcaldable es mostra molt crític amb la gestió municipal i amb l'aprovació dels pressupostos que ha qualificat de "falsos", ja que "no es pot permetre que cadascú gasti sense límit i sense tenir en compte la partida pressupostària per la seva àrea; i que es vulgui presentar un superàvit a l'ajuntament enganyant la gent i donant-li una puntada als milions que es deuen i que s'hauran de pagar l'any següent". Fabra s'ha mostrat molt crític amb l'actual alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i amb el que va compartir prop de 2 anys el mateix equip de govern, per les males relacions que ha mantingut tant amb l'administració central com amb la Generalitat. Pel president del PP de Tortosa, Sabaté "no ha aprofitat línies multimilionàries de finançament de les administracions superiors en l'àmbit turístic, cultural o industrial; però el més lamentable és que ni el propi alcalde s'adoni que hi ha aquestes subvencions". Per evitar aquestes situacions, el PP ha proposat la creació d'una regidoria de Relacions Institucionals, com a responsable de detectar aquestes subvencions i aplicar-les. A més a més, Fabra també manifesta que la falta de sòl industrial de propietat municipal "ha fet perdre oportunitats molt concretes d'empreses importants que volien ubicar-se al municipi". Pel candidat popular "això hauria generat un dinamisme important en la ciutat, tant a nivell demogràfic, com turístic i comercial, i no aquest estancament en què ens trobem actualment". El candidat popular aposta pel riu i el nucli antic com a dinamitzadors del territori. Una altra de les preocupacions del PP de Tortosa és la seguretat ciutadana i per això a través del seu pla estratègic es planteja doblar els efectius de policia local de la ciutat perquè puguin multiplicar per quatre la presència al carrer; la implantació de càmeres de vigilància als carrers de manera consensuada amb els veïns i comerciants; i la implicació de la policia local en les feines d'identificació d'immigració il·legal per posar-ho a disposició del cos de policia estatal. Fabra manifesta que no sap si el PHN influirà o no en les eleccions municipals, però afirma que "no hauria de fer-ho perquè la decisió del PHN no depèn de l'ajuntament". No dubta de valorar positivament el moviment social, sorgit de l'amenaça de transvasament de l'Ebre, perquè creu que quan un territori se sent agredit s'ha de queixar al carrer, i afirma que aquesta mobilització reforça el paper dels polítics a l'hora de demanar coses pel territori.