Johnson revela una conversa de "to familiar" on Putin va amenaçar-lo d'atacar Londres

Boris Johnson ha explicat que Vladímir Putin va amenaçar-lo amb un atac amb míssils durant una conversa telefònica mantinguda uns dies abans que el president rus fes efectiva la decisió d'envair Ucraïna.

L'aleshores primer ministre ha fet aquesta revelació quan l'han entrevistat per a un documental de la BBC que examina les relacions de Putin amb els líders mundials durant els anys.

"Boris, no vull fer-te mal, però, amb un míssil, només em costaria un minut", assegura Johnson que Putin va deixar-li anar, amb aquestes paraules o unes de molt semblants.

De tota manera, Johnson relativitza l'amenaça perquè "pel to relaxat que va adoptar" i "la mena d'aire de distanciament que semblava tenir", pensa que Putin "només estava jugant amb els meus intents de fer-lo negociar".

Remarca, a més, que Putin va mostrar-se "molt familiar" durant la trucada, que no dubta a dir que va ser "extraordinària".

Abans, Johnson havia mirat de dissuadir el president rus, advertint-lo que atacar Ucraïna comportaria sancions d'Occident i el desplaçament de més tropes de l'OTAN a la frontera russa.

Va assegurar-li, també, que Ucraïna no entraria a l'OTAN "en un futur previsible".

Seriosa o no, l'amenaça no va ser esmentada en les informacions sobre la conversa entre els dos líders emeses per Downing Street ni pel Kremlin, el portaveu del qual, Dmitri Peskov, ja ha reaccionat a les declaracions de Johnson assegurant que són "una mentida".

Scholz alerta del risc d'escalada

Sobre el terreny, almenys quatre persones han mort a les ciutats de Kherson i Khàrkiv, al sud i a l'est d'Ucraïna, a causa de bombardejos russos que han afectat un hospital, una oficina de correus, una estació d'autobusos i un bloc d'habitatges.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, continua demanant més armament més potent als aliats, dies després que el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, accedís a lliurar tancs Leopard a l'exèrcit ucraïnès.

Scholz ha acabat cedint a les pressions dels aliats, però ha volgut deixar clar que cal evitar una escalada bèl·lica, a l'hora d'armar Ucraïna, perquè "això podria conduir a una guerra entre Rússia i l'OTAN" que "tindria conseqüències serioses a tot el món".

Des de l'OTAN, precisament, el secretari general, Jens Stoltenberg, és a Corea del Sud per mirar de convèncer aquest aliat asiàtic d'afegir-se al suport militar a Ucraïna.

Per fer-ho, però, Seül hauria de revertir la política de no exportar armes a països en conflicte, que fins ara no ha canviat malgrat la invasió russa d'Ucraïna.